Música

La BBC fa marxa enrere i als Proms es cantarà la lletra del 'Rule, Britannia!'

L'anunci té lloc l'endemà que hagi pres possessió del càrrec el nou director general de l'ens

L'endemà que Tim Davie hagi pres possessió del càrrec com a nou director general de la BBC, la corporació ha anunciat que el 12 de setembre, a la darrera nit dels Proms el tradicional festival estiuenc de música que des del 1941 organitza la corporació, sí que es cantaran les lletres dels considerats himnes patriòtics Rule, Britannia! i Land of hope and glory.

Inicialment la BBC havia assegurat que a causa de la situació de pandèmia s'havia optat per oferir-ne només una versió instrumental, atesa la impossibilitat que la grandiositat sonora de les peces fos interpretada com es fa tradicionalment, amb la presència de quasi un centenar d'artistes a l'escenari del Royal Albert Hall, més la veu dels més de 5.000 espectadors que s'apleguen al recinte.

"Crec que [els organitzadors] han arribat a la conclusió correcta –va dir el llavors director general, Tony Hall–. És molt i molt difícil que en un Albert Hall on caben més de 5.000 persones s'aconsegueixi [sense la presència del públic] l'atmosfera de l'última nit dels Proms, quan normalment tots els presents canten. És força difícil des d'un punt de vista creatiu fer que artísticament [l'espectacle] funcioni".

Però la polèmica havia esclatat dos dies abans, quan un article publicat al  Sunday Times suggeria que la interpretació només instrumental de les dues peces era deguda a la pressió exercida pel moviment  Black Lives Matter per suprimir definitivament del programa el que alguns consideren expressions desfasades de l'imperialisme i el racisme britànics.

En el comunicat fet públic avui, la BBC afirma que "un selecte grup de cantants" de la mateixa corporació cantarà la lletra de Rule, Britannia! i Land of hope and glory. La BBC anima el públic a cantar des de casa seva mentre veu l'espectacle per televisió, ja que el Royal Albert Hall estarà buit.

Des dels sectors més conservadors tant del país com dels mitjans de comunicació es va criticar la decisió pel que es considerava com una renúncia a la identitat tradicional britànica. Fins i tot el primer ministre, Boris Johnson, hi va intervenir per lamentar la decisió: "No m'ho puc creure... Que la BBC digui que no canten la lletra de  Land of hope and glory o  Rule, Britannia!... Crec que ha arribat el moment d'aturar la vergonya per la nostra història, per les nostres tradicions i per la nostra cultura, i hem de posar fi a aquesta lluita general d'autoincriminació. Volia buidar el pap, sobre això".

Racisme o només símptoma d'una època?

"Tot i que no pot ser un cor complet, i no podem tenir públic a la sala, estem fent tot el possible perquè [la darrera nit dels Proms sigui] especial, i volem que sigui realment un bon record. Esperem que tothom estigui d'acord amb aquesta solució. Creiem que la mateixa nit serà un moment molt especial per al país, i que és molt necessari després d'un període difícil per a tothom", diu la BBC.

Arran de la decisió de la BBC es va obrir un debat sobre el suposat racisme de les lletres dels dos himnes. Els crítics del   Rule, Britannia!  es contraresten ràpidament amb poques paraules. Una estrofa rebutja els "alts tirans". Segons Chi-chi Nwanoku, contrabaixista i catedràtica de la Royal Academic of Music, els britànics parlen dels que envaeixen la seva terra. "De fet, el significat és exactament al contrari: adverteix contra els tirans, les potències europees no parlamentàries de mitjans del segle XVIII, com França i Espanya, que potser volien envair-nos".

També es pot interpretar d'una altra manera. Perquè la tornada del   Rule, Britannia!  fa: " Governa, Britània! Britània governa les ones [els mars]: els britànics mai, mai, mai no seran esclaus". Però l'imperi que glorificava aquest himne patriòtic sí que en va fer durant segles, fins al 1833, i algunes companyies i territoris, com l'East India Company, Ceilan i Saint Helene, van poder mantenir l'esclavatge fins deu anys després.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF