Rosas recupera ‘Achterland’ al Mercat de les Flors

BarcelonaLa coreògrafa belga Anne Teresa de Keersmaeker va estrenar Achterland el 1990, i la representació va marcar un abans i un després en el món de la dansa contemporània. Per primera vegada, la coreògrafa donava als músics un protagonisme especial a l’escenari i els col·locava al centre. A més, Keersmaeker escrivia per primer cop material de ball pensat específicament per a homes i incorporava tres ballarins a la companyia, formada majoritàriament per dones.

29 anys després d’aquella fita i vint anys després de l’última gira de l’espectacle, Rosas ha recupera Achterland amb un nou repartiment. La peça, que es va representar el 13 i el 14 de març de l’any passat a Bruges, està fent ara una gira internacional i farà parada al Mercat de les Flors des d'aquest dimecres i fins dissabte. “ Achterland va ser el principi d’un camí que encara no ha arribat al final”, explica De Keersmaeker. L’espectacle consta de cinc ballarines, tres ballarins i dos músics que es mouen en un equilibri fràgil, sondejant amb prudència els límits dels altres. “La base de la creació coreogràfica és que les dones ballen els estudis de piano de Ligeti i els homes les sonates de violí d’Ysaÿe”, assenyala la coreògrafa. De fet, a l’hora de crear els moviments, De Keersmaeker va utilitzar la partitura musical com una guia. “Els estudis de piano de Ligeti són obres mestres, amb una estructura musical influïda per la geometria fractal i el conjunt de Mandelbrot -diu-. Les peces d’Ysaÿe també presenten aspectes magistrals, com ara l’element de gran velocitat”.

A través d’aquestes composicions, Achterland posa el focus en la feminitat en totes les seves formes. En una escena, per exemple, nenes amb roba de dona salten incontroladament per l’escenari. En una altra, es fa referència a la sensualitat incerta de les sabates de taló. I malgrat que en un inici sembla que homes i dones ballin els uns contra els altres, la música els empeny a adoptar un equilibri subtil i, progressivament, a filtrar alguns dels seus moviments al grup contrari. “El treball de terra (caure, rodar, aixecar-se) és un denominador comú important -assenyala De Keersmaeker-. I després de Rosas danst Rosas, aquest denominador no va tornar a aparèixer en les meves creacions”.