MÚSICA

Quina música escoltarem i ballarem el 2021?

Després d’un any catastròfic, la indústria musical espera certa normalitat a partir del segon semestre

L’any 1999 Shawn Fanning va pensar que seria bo que els internautes intercanviessin arxius de música per internet mitjançant les xarxes P2P. A partir de llavors, la indústria musical va començar a viure en una muntanya russa permanent que s’ha allargat dues dècades i que semblava estable en el seu modus vivendi : els concerts i l’ streaming eren el negoci. Fins que el 2020 apareix una pandèmia que elimina de soca-rel una de les dues potes, el directe. La seva supervivència és el gran interrogant amb el qual comença l’any la indústria musical.

Hi haurà concerts?

Carlos Sadness, la primera data reservada al Palau Sant Jordi

El sector vol pensar que sí, que hi haurà concerts. Tot i que durant el primer semestre se’n continuaran fent en format reduït, és possible que a finals d’any hi hagi una situació una mica més semblant a la que teníem el 2019. Els espectacles de més envergadura i en espais tancats no tenen una data fixa de retorn i ningú s’aventura a marcar-ne l’inici. Tot i l’èxit de l’estudi finançat pel Primavera Sound, en el qual no es va contagiar ningú en un concert de 500 persones sense mesures de distanciament, el futur a curt termini és incert. En aquests moments hi ha un espectacle programat per al març al Palau Sant Jordi, el de Carlos Sadness, que simbòlicament seria important per ser el primer que es faria al Palau des del març, tot i que tindrà, en cas que es faci, un aforament limitat. Aquesta reducció d’entrades disponibles impossibilita la presència de gires internacionals, també debilitades pel context general de restriccions i quarantenes de cada país. Tot i això, hi ha concerts molt esperats a l’aire lliure: Marc Anthony a l’RCDE Stadium el 17 de juny i Iron Maiden a l’Estadi Olímpic el 19 de juny. En espais tancats i més allunyats en el temps hi ha els de Dua Lipa, Alicia Keys, Elton John, Bon Iver i Alanis Morissette, tots al Palau Sant Jordi. Tots al segon semestre d’any, quan les perspectives podrien millorar amb el procés de vacunació molt més avançat.

La clàssica seguirà el ritme pandèmic que marquin les autoritats per als teatres. Després dels dos concerts d’avui i demà (DiDonato i Orlinski al Palau de la Música), les grans cites seran l’òpera Lessons in love and violence al Liceu al març, la Passió segons sant Joan de Bach amb John Eliot Gardiner al Palau a l’abril, La cançó de la terra de Mahler a L’Auditori al març i, a l’octubre, Maurizio Pollini al Palau (aquests dos últims, d’Ibercamera).

En els concerts de sales petites i mitjanes és on la situació actual és més dramàtica a causa de la precarietat habitual del sector. L’Apolo, Razzmatazz o Jamboree continuen tancades. “Fer un concert com a nosaltres ens agrada, amb la gent dreta, ballant sense distància i fent un beure, encara està lluny de tornar. Durant l’any tindrem música en directe a les sales, però amb les mesures actuals o molt similars”, explica Sergi Egea, de la cooperativa L’Afluent, que gestiona la Sala Vol de Barcelona. A la seva sala s’hi poden fer concerts de 26 persones assegudes amb mascareta i sense poder consumir begudes, una reducció que suposa una sisena part del seu aforament habitual. “Nosaltres no podrem obrir en tot l’any de manera normal, això ho tenim clar, però continuarem fent cicles de concerts que només són possibles amb ajudes públiques o privades”, assegura Egea.

Tornaran els festivals?

Pendents de què farà el festival de Coachella, anunciat per a l’abril

El festival Strenes de Girona té dates i cartell. El Barnasants es presenta la setmana que ve. Els festivals i sales de mitjà format, amb les butaques numerades, es faran seguint les restriccions del moment (ara mateix, limitacions de confinament i aforament). Els grans festivals d’estiu a l’aire lliure, com Cap Roig, Peralada o Jardins de Pedralbes, també es podran celebrar seguint les recomanacions sanitàries. El problema ve amb macrofestivals com el Primavera Sound, el Cruïlla i el Sónar. Tots tres tenen dates, a priori, tancades i una nòmina d’artistes confirmada més o menys completa. En cas de fer-se festivals multitudinaris i a camp obert el 2021, el més probable és que sigui com més tard millor, perquè estarem més a prop de l’anhelada immunitat de grup. D’aquí que les dates anunciades siguin, avui dia, relatives. A més, els organitzadors també estudien la possibilitat que les proves d’antígens puguin permetre aforaments sense distància de seguretat. Internacionalment qui marca la tendència és el festival de Coachella, anunciat per a principis d’abril, una proximitat amb la tercera onada que fa que avui sembli poc probable que es faci. Una vegada Coachella mogui peça, veurem com es recol·loca, si és que ho fa, el mapa festivaler.

“Cal que demostrem que estem preparats per fer festivals. Ha quedat clar que el sector no és prioritari enfront d’altres indústries com l’esportiva o els congressos, però estem treballant a fons per poder fer el Vida en les dates anunciades, de l’1 al 3 de juliol”, explica Dani Poveda, director del festival de Vilanova, que aquest any compta amb Belle & Sebastian i Alt-J de caps de cartell. De tota manera, ara l’organització se centra en un cicle de concerts al voltant de la discogràfica del festival, Vida Records, mentre reclamen la unitat del sector: “Les accions col·lectives seran les que ens faran despertar d’aquest malson”.

Com afectarà els discos?

El confinament va provocar bloqueig o hiperactivitat

Al contrari del que ha passat amb els espectacles en directe, la roda que no s’ha aturat és la de la producció musical. El confinament i les emocions a flor de pell van generar dos tipus de reaccions entre els músics: el bloqueig o la hiperactivitat compositiva (cas de Stay Homas o Taylor Swift). El 2021 hi ha un bon grapat d’artistes amb disc o bé preparat per veure la llum o per començar a enregistrar-se. En qualsevol cas, no s’espera un any diferent pel que fa a llançaments, tot i que la virulència de la pandèmia pugui variar algunes dates de sortida, com ja va succeir l’any passat. El que sí que ha canviat és la data de celebració dels premis Grammy, que passa del gener al 14 de març.

Què farà Rosalía?

Treballant en un disc d’estudi, sense data de sortida

La gran incògnita no només és saber si Rosalía publicarà un nou disc en els pròxims dotze mesos. El principal dubte és com sonarà. Abonada a les col·laboracions amb artistes masculins de primer nivell (Bad Bunny, The Weeknd, Travis Scott) i als ritmes urbans, sembla haver descuidat la seva part més flamenca tan especial i present a El mal querer (Columbia Records, 2018). En l’entrevista interior de la celebrada portada amb Annie Leibovitz a Vogue, va assegurar que estava “tancant cicles de les gravacions” d’un disc sense data de sortida. A l’agost ja havia revelat que estava treballant a l’estudi en el seu tercer treball. En condicions normals l’hauríem d’esperar per a aquest any, però fa temps que no tenim condicions normals.

I els nostres?

Tornen Zoo, Maria Arnal i Mishima

Txarango és un cas paradigmàtic de com ha funcionat el sector el 2020. Preparats per acomiadar-se dels escenaris l’any passat, han hagut de buscar alternatives a la seva última gira, cancel·lada per la pandèmia. La idea de la banda ha sigut recompensar els seus seguidors amb un últim disc, El gran ball, inèdit a les plataformes de streaming i que només poden adquirir els que l’han volgut bescanviar per una entrada de la gira suspesa. D’adeus frustrats a retorns inesperats. Fa catorze mesos que Zoo van fer el seu últim concert a Barcelona abans d’una aturada indefinida que ja han anunciat que té data de final. Aquest dijous han estrenat nova cançó, però el grup de la Marina en té a punt onze més del que serà el seu tercer disc d’estudi.

Al febrer tindrem nou àlbum de Ferran Palau, un dels artistes més hiperactius de l’escena catalana. Publicarà Parc, del qual ja ha avançat el primer senzill: Reflexe. Tampoc tardarà el segon disc de Maria Arnal i Marcel Bagés, ja presentat en directe en la inauguració del passat Mercat de Música Viva de Vic. Aquest 2021 sonaran nous treballs de Clara Peya, titulat Perifèria ; Love of Lesbian -amb V.E.H.N. (Viaje épico hacia la nada) -, o Alfred García, que el 15 de gener publicarà Los espabilados, un primer avançament del nou disc. Encara sense data definida, els Mishima han anunciat al seu perfil de Twitter que esperaven tenir un nou elapé preparat per a aquest any, igual que Obeses, Roger Mas i Ginestà, que esperaran repetir l’èxit del seu últim treball.

En l’àmbit més underground, s’esperen noves cançons d’un dels grups més talentosos i amagats del país, els vigatans Germà Aire, i dels Reïna, joveníssims mallorquins guanyadors del concurs Sona 9 i que aquests dies estan gravant el seu primer disc amb Lluís Cabot a la producció. Precisament el grup titular de Cabot, Da Souza, publicarà un nou EP el primer semestre de l’any amb la inclusió de la cançó oficial de la segona temporada de Pep, la popular sèrie de ficció d’IB3.

Què s’escoltarà al món?

Nous discos de The Cure, Billie Eilish, Adele i Lana del Rey

La remesa de discos internacionals del 2021 està marcada per un retorn històric, el de The Cure, que publicaran un àlbum que s’haurà fet esperar més d’una dècada. Encara sense data confirmada, Robert Smith ha promès que serà el més trist de la seva carrera, que no és poca cosa. Aquest mateix gener arribarà Certified lover boy, nou treball de Drake i una referència tan esperada com el segon disc de la que possiblement sigui la cantant més popular del moment, Billie Eilish. De les seves noves cançons se’n sap ben poca cosa. Altres artistes que tenen programats llançaments són els Foo Fighters ( Medicine at midnight, 5 de febrer), C. Tangana (sense títol, però s’espera al febrer), Lana del Rey ( Chemtrails over the Country Club, al març), Kendrick Lamar (a finals d’any), Migos ( Culture III ) o Travis Scott ( Utopia ). Un nom que ja havia de ser protagonista l’any passat, però que ha acabat endarrerint la sortida del disc a 2021 és Adele, que fa sis anys que no publica nou material. Rihanna també fa temps que està desapareguda, però no ha deixat clar si serà aquest l’any del seu retorn, tot i reconèixer que està treballant en un nou àlbum.

A més, la música més independent segueix prometent emocions, sobretot després d’haver-se confirmat el retorn dels escocesos Teenage Fanclub amb Endless arcade (el 5 de maig), el tercer àlbum dels australians The Goon Sax o una nova entrega de l’incombustible Paul Weller ( Fat pop, al maig).

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF