Publicitat
Publicitat

ARQUITECTURA

Peter Cook: optimisme a través de l'arquitectura

L'arquitecte britànic, autor de la Kunsthaus de Grasz, reivindica la imaginació i la vida amb els seus edificis

L'arquitecte britànic Peter Cook aviat farà 80 anys, però conserva l'esperit inconformista dels anys 60, quan va ser un dels fundadors del col·lectiu Archigram. D'aquest grup d'avantguarda en van sortir projectes utòpics com una ciutat inflable o una altra de mòbil. Cook diu que encara en conserva "el descontentament" que tenia aleshores. Assegura que Archigram li va donar "la base tecnològica i experimental", tot i que ara està molt més interessat "en qüestions socials i en el sentit de teatralitat que necessita la gent".

Mentre que molts arquitectes estrella competeixen per construir el gratacels més alt o l'auditori més impactant, Cook, que va néixer el 1936, té una visió molt personal de com un edifici es pot convertir en una icona: la seva obra més coneguda, la Kunsthaus de Grasz, és horitzontal i la seva forma biomòrfica recorda un organisme marí. L'anomenen l'Àlien Amable. "Quan el museu estava en construcció, van fer una enquesta en un diari i el 70% van dir que no el volien. Quan va estar acabat, el 70% van assegurar que estaven encantats, que es podien identificar amb el museu. La ciutat se l'estima perquè els ha donat una cosa nova", diu l'arquitecte, que va venir a Barcelona per fer una ponència a la Roca Barcelona Gallery dins unes jornades de la School of Architecture de Londres.

Més que un simple vestit bonic

"Si un edifici ha de ser icònic, ho acabarà sent -afegeix-. Si un arquitecte diu que vol fer un edifici icònic, és un truc fàcil. També cau en una trampa si es planteja que no ho sigui. Els edificis han de ser el que han de ser. Un edifici icònic pot ser com algú que porta un vestit bonic, però quan hi parles no és interessant. També pots trobar algú que porta un vestit meravellós, té un somriure bonic i, a més, et dóna una bona conversa", diu l'arquitecte. A més del Museu de Grasz, Cook ha construït dos blocs d'habitatges socials a Berlín i Madrid, i també ha construït al Japó.

"Amb l'educació que s'ha rebut en la majoria de països i amb els efectes que la situació actual té sobre les persones, és molt fàcil ser negatiu. Simplement, viure, existir, és extraordinari! La societat desenvolupada ens ofereix moltes oportunitats. Negar-ho no és bo", assegura Cook. Ell reivindica l'optimisme i la imaginació a la vida i a l'arquitectura. Incorporar-la al seu discurs és una altra de les claus del seu treball.

"Estudio els ingredients a petita escala i els incorporo en els edificis d'una manera molt específica", assegura. "Vaig ser el director d'una escola d'art durant molts anys [l'Institute of Contemporay Arts de Londres] i després vaig fer un museu d'art -afegeix-. He sigut el director de dues escoles d'arquitectura [la Bartlett School of Architecture i la Royal College of Art de Londres] i ara estic fent una escola d'arquitectura a Austràlia. És curiós, i molt important, perquè quan fas un edifici i coneixes quina funció tindrà, no fas el més obvi, et pots permetre jugar". "En una de les dues universitats que estic fent -subratlla-, he posat el director dins una mena de mascaró. Funciona, els encanta! És un lloc on pot fer el paper de capità, i no deixa de ser una idea molt primitiva".

Cook concep els edificis pensant en com es comporten els usuaris. "Creo espais on una persona tímida es pot amagar o una altra pot fer de capità. A la Facultat de Viena els usuaris poden caminar d'un caràcter a un altre, per espais que tenen un personalitat diferent". Hi ha moltes universitats de les quals els estudiants volen marxar quan acaben les classes però a les bones, insisteix ell, els estudiants s'hi queden. "Acabes fent de psiquiatre amateur, t'interesses molt per la gent. Veus les postures que adopten, com s'asseuen, i hi pots jugar".

Els llibres que ens fan grans