Pere Antoni Pons dibuixa ‘Un arxipèlag radiant’

L’escriptor traça el perfil de 18 ‘homenots’ i ‘donasses’ de la nostra cultura i el fotògraf Jean Marie del Moral en signa els retrats

“El títol, Un arxipèlag radiant, té una ambigüitat deliberada, perquè l’arxipèlag radiant al qual faig referència no és tant el geogràfic que configuren les nostres illes -que sovint han tingut i tenen molt més d’opac i depriment que de radiant-, sinó el que formen els devuit protagonistes: illes radiants enmig d’una mar d’indiferència, conformisme, pusil·lanimitat, grisor, desídia i menfotisme”. L’escriptor Pere Antoni Pons ha tingut present Josep Pla, però també la literatura d’autoconeixement que va eclosionar a les Illes Balears durant els anys seixanta, a l’hora de traçar en un llibre els perfils de catorze ‘homenots’ i quatre ‘donasses’ de la nostra cultura, uns retrats literaris que van més enllà del dibuix del personatge per perfilar també el país. La presentació d’ Un arxipèlag radiant, editat per Ensiola, és dimarts 16 d’abril a la llibreria Drac Màgic de Palma.

Encapçalats per un retrat fotogràfic de Jean Marie del Moral, en totes les tonalitats que van del blanc al negre i defugint clarament el retrat psicològic, els perfils literaris denoten que Pere Antoni Pons no ha escatimat temps ni converses per conèixer i aprofundir en cadascun dels personatges, alguns fets significatius -i per molts potser desconeguts- de les seves vides i una mirada de reconeixement cap a la seva tasca. A l’hora de triar, Pons ha optat per dibuixar aquest arxipèlag a través del cinema i el teatre amb Simó Andreu -“actor sense artifici”-; de la música amb Maria del Mar Bonet -“catalanitat normal, moderna, consistent”-, Joan Pons -“ha aconseguit tot el que podia cobejar”- i Antoni Parera Fons -“el carisma atreu el carisma”; de les arts plàstiques amb Erwin Bechtold -“quan dic coherència no vull dir homogeneïtat”-, Andreu Terrades - “tot un especialista a unir o reconciliar estètiques, estils i tradicions artístiques contradictòries”- i l’eivissenc Rafael Tur Costa -“amb tot el que li va passar de criatura, qualsevol diria que estava condemnat a tenir una vida petita, amarga, turmentada, ressentida”-, i també de l’arquitectura amb Elías Torres -“per parlar de l’Eivissa de la seva infantesa, Torres recorre sovint a la mateixa expressió: «Aleshores, les coses eren dignes en l’escassetat»”.

Un arxipèlag radiant com el de les Balears també es defineix a través de la pedagogia amb Pilar Benejam -“com que el bon mestre és el que predica amb l’exemple, durant els més de trenta anys que va ser catedràtica d’universitat va dedicar sempre un dia de cada setmana a fer classes en una escola de primària o en un institut de secundària”-; del lu·lisme amb Anthony Bonner, és clar -“un outsider en termes acadèmics”-; de l’erudició i l’Església amb Josep Massot i Muntaner -“el seu dia a dia no encaixa gens amb l’estàtica i introspectiva tranquil·litat que sol associar-se a la quotidianitat d’un règim monacal”- i un bisbe, el de Mallorca, el menorquí Sebastià Taltavull - “mirada oberta, plural i no dogmàtica sobre les ondulacions humanes i les rugositats del món”-; de la literatura amb Guillem Frontera -“la intel·ligència afuada”-, Carme Riera -“la seva família mai va mudar de llengua”-, Ponç Pons -“Sa Figuera Verda constitueix un reservori de cultura enmig del camp menorquí”- i Biel Mesquida -“polivalència sempre expansiva”-; de la investigació literària amb Fina Salord -“com pot ser que una criatura de pocs anys tingués interioritzades d’una manera tan brutal i insidiosa les limitacions imposades pel franquisme...?”- i de la sociolingüística amb Isidor Marí -“per una d’aquelles entranyables paradoxes de la vida, va reforçar i ampliar la seva singularitat eivissenca i la seva pertinença a la cultura catalana just al cor de l’Espanya castellana”.

Són els devuit personatges que Pere Antoni Pons ha triat seguint un triple criteri: la consagració i la veterania, la representació de diferents camps creatius i intel·lectuals i també de les diferents illes. I ho ha fet, escriu l’autor, perquè “vivim en un país, tenim una cultura, en què tothom que ha fet feina de profit o ha realitzat obres valuoses ho ha fet no gràcies a unes circumstàncies propícies, sinó a pesar de quasi tot i contra quasi tot”. I els homes i dones d’aquestes Illes que protagonitzen el llibre en són un bon exemple.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF