Edicions del Despropòsit és el projecte de Pau Castanyer. Va néixer fa quatre anys amb la idea de treballar en propostes editorials i altres disciplines artístiques. Ara farà un any va obrir un nou espai a Son Sardina: l’Espai del Despropòsit, un punt neuràlgic de l’editorial i un centre d’activitats. Edicions del Despropòsit no és ni una llibreria, ni una galeria, ni una oficina de coworking, ni un espai de reunions, però ho és tot plegat.
Edicions del Despropòsit és una editorial independent?
Si entenem com a editorial independent fer el que ens agrada sense tenir en compte paràmetres de mercat i de visibilitat, doncs sí, som independents. Ara bé, a mi m’encantaria que dels nostres llibres se’n venguessin milions d’exemplars. Si venguéssim molt, voldria dir que la societat ha millorat.
Quina tipologia de llibres publicau?
A mi m’agrada dir que no hi ha un llibre tipus. M’agraden els projectes en concret amb autors en concret. I aquestes propostes que ens criden l’atenció poden ser de còmic, poesia, teatre mesclat amb música o fins i tot una pel·lícula. M’agrada pensar que des d’Edicions del Despropòsit feim projectes.
I com es materialitzen?
Amb la majoria d’autors, ens passam mesos preparant una publicació. Ens agrada partir d’una idea, construir-la entre tots i que esdevinguin coses inesperades. Per exemple, amb el llibre L’incendi de les papallones vàrem acabar fent una obra de teatre i després una exposició i una performança. Donam suport a idees i projectes artístics.
Majoritàriament feis llibres de còmic?
Darrerament ens estan sortint molts de projectes de còmic i ja ens comencen a associar amb aquest àmbit. Durant els darrers mesos és el que més hem publicat, però per mi és una cosa circumstancial. Abans havia passat deu anys fent i publicant poesia i no em veia com un editor de poemes com ara no m’hi veig del còmic.
Publicau en català?
T’acabes ajuntant amb la gent del teu redol i conec més gent d’aquí, per afinitat, però no sempre publicam en català. Jo personalment m’exprés en català, és la meva llengua materna, i la meva creativitat va per aquí. D’aquesta manera, doncs, i per proximitat, la majoria de projectes sorgeixen en català. M’agrada defugir l’idioma, també.
Quin creis que és l’estat de salut creatiu a les Balears?
A Mallorca sempre he vist que hi ha molt de potencial creatiu. Per exemple, de poetes n’hi ha a punta pala i la majoria, de qualitat i que diuen coses. En aquests moments, en què estic més ficat en el món del còmic, també veig que hi ha molts il·lustradors i guionistes molt bons. No obstant això, sempre hi ha aquesta sensació que hi ha molts de creadors però que no hi ha reconeixement i que no tenen un circuit que els empari. A les Balears, malauradament, no hi ha espais perquè es puguin dedicar a la seva creativitat, no hi ha indústria cultural, tampoc cultura de comprar llibres o d’anar als teatres; si us hi fixau, sempre som els mateixos. Els qui consumim cultura som els que la cream.
Teniu una responsabilitat social?
Els qui ens dedicam a la cultura crec que hem de posar més damunt la taula el perquè ens dedicam a això. Si només t’hi dediques per un fet empresarial, passaràs per alt coses molt més importants com tenir esperit crític, tenir una línia editorial, fer que l’accés a la cultura sigui fàcil. Crec que tenim una responsabilitat.
Consider que el que hem de fer és generar lectors que consumeixen cultura. Hem d’ajudar les persones perquè es facin lectores, consumidores de teatre, cinema, perquè són aquestes els qui després acabam fent xarxa cultural. Considerau que feis una activitat empresarial?
Jo, empresari, no m’hi sent. Intentam cercar ingressos més enllà de la venda dels llibres, perquè els marges de benefici són molt petits i tampoc feim deu llibres cada mes, sinó que és tot molt artesanal. Triam fer pocs llibres a l’any i és per això que ho complementam amb aquest espai que tenim a Son Sardina, el qual llogam com a coworking o sala d’exposicions. També feim la distribució dels llibres nosaltres mateixos i anam a fires. Enguany assistirem al Graff, una fira de còmic de Barcelona, i a fira Literal: pensament crític, a Barcelona, on ja vàrem anar l’any passat. A Mallorca anam a totes les fires que podem. Intentam moure’ns tant com podem dins les nostres possibilitats.
Què trobau de les subvencions?
Crec que s’ha fet un mal ús i un abús de la cultura subvencionada. Això ha provocat que la gent no es pugui sentir propera al productor cultural i a la cultura en general. Hi ha hagut moments en els quals s’ha pagat tot sense mirar el què i els productors s’han avesat a fer sense arriscar-se perquè estava pagat. Si reps una subvenció pública, crec que l’esforç ha de revertir en el públic. Per tant, si t’han ajudat a fer una publicació, és perquè els tècnics de la institució han cregut, com tu, que aquell llibre val la pena, i entre tots dos hem d’ajudar a fer que sigui més fàcil que el públic hi accedeixi. Això no passa en el món editorial i no ocorre en cap altre sector.
