DIR ÉS CANTAR I VICEVERSA

Parlen les veus catalanes del festival

Quatre poetes catalans valoren l’estat de la poesia contemporània

Meritxell Cucurella-Jorba, Pere Perelló, Nora Albert i Jaume Subirana són la representació de les veus catalanes en el Festival de la Poesia de la Mediterrània 2018. Parlen de l’estat de salut de la poesia contemporània, que consideren viva, dinàmica i puixant. També ens expliquen com ha estat la seva experiència aquests dies de festival .

Meritxell Cucurella-Jorba

Actualment tenim tots els ingredients per tenir una escena poètica saludable, pel que fa als autors, els editors i els premis, però s’hauria de vetllar més per la qualitat. Hem de ser més autoexigents perquè, si no, tot això se’ns gira en contra. Dins el panorama actual hi ha molt d’amiguisme i jo el que crec és que entre els poetes ens hem de fer costat però no aplaudir sense raons ni arguments. Pel que fa a les institucions culturals, considero que no s’impliquen suficient. El que hem de fer els poetes és canviar la manera d’obtenir finançament per emprendre projectes interessants. El festival és una experiència meravellosa. Els mallorquins sou gent molt acollidora que de seguida ens feu sentir com a casa. El fet que aquest festival tingui un pòsit de 20 anys és molt important i es nota. I tot això és gràcies a Biel Mesquida, que n’és l’autèntic motor, així com tot l’equip humà que hi ha al darrere. El Festival és un cant a la llibertat, a les llibertats i la poesia sempre ha estat, és i ha de continuar sent un cant a les llibertats.

Pere Perelló

En els darrers anys hi ha hagut una gran efervescència dins el món poètic i arreu dels Països Catalans, tant pel que fa a noves veus que han sorgit amb força com també dins el món editorial. Han sorgit petites editorials, a València, a les Illes i als afores de Barcelona, que fan una feinada donant oportunitats a noves veus i publicant antologies i obres completes d’autors que estaven oblidats. Pel que fa al festival, que un esdeveniment d’aquesta natura hagi sobreviscut durant anys és un fet a celebrar. És un fenomen estrany en el nostre país i més a la nostra illa. L’oportunitat de participar en un esdeveniment així, on pots compartir amb gent de diferents llocs del món llengües, cultures i maneres d’entendre la poesia, forma part d’un aprenentatge col·lectiu. Més ara quan la paraula torna a estar amenaçada i pot fer-te entrar a presó, com és el cas del poeta mallorquí Valtonyc. Poder compartir i potenciar la paraula resulta ara més necessari que mai.

Nora Albert

Per sort, la poesia continuarà sent un petit gran luxe dins la nostra societat. Des d’un punt de vista de lucre no és rendible, però des d’un punt de vista de protecció de la nostra cultura és molt important. Pel que fa al festival, consider que és un esdeveniment únic en el qual prevalen la pluralitat i la llibertat per damunt de tot. Les propostes uneixen persones de diversos països i fan que la poesia sigui una cosa vibrant i viva. Per a nosaltres és una experiència única, molt enriquidora i molt fructífera, perquè a través de la poesia establim un diàleg amb el món poètic fora de les nostres fronteres, amb propostes, problemàtiques i aportacions molt diferents.

Jaume Subirana

Com va dir Gabriel Ferrater, jo hi som massa dins i massa prop per fer valoracions. El que sí puc dir és que la poesia actual té una diversitat extraordinària, una força i un arrelament que a vegades ens costa de veure. Jo, quan vaig a les llibreries i vaig a la taula de poesia sempre hi trobo coses que m’interessen.

Per a la gent que ens dediquem a la poesia, un festival on hi hagi deu llengües diferents expressant-se és la constatació que, a més de tenir llengües, som llengües. Per dir-ho d’alguna manera, és alhora una sessió de quilòmetre zero i tenir mig món al menjador de casa.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 21/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF