ÒPERA

Orangistes i catòlics de l’Ulster canten ‘I puritani’ al Liceu

Pretty Yende i Javier Camarena obren la temporada amb l’òpera de Bellini
XAVIER CERVANTES
XAVIER CERVANTES

L’òpera I puritani, de Vincenzo Bellini, tenia com a paisatge la guerra civil anglesa del segle XVII, un conflicte amb diverses dimensions, una de les quals era religiosa i a més tenia com a derivada l’enfrontament colonial entre anglesos i irlandesos. Per a Bellini tot plegat era poc més que una excusa per inserir la història d’amor d’Arturo i Elvira i transmetre un cant a la llibertat que la societat italiana del 1835 podia llegir entre línies. La directora escènica Annilese Miskimmon, actual directora artística de la Norske Opera d’Oslo, va més enllà en la producció d’ I puritani que inaugura oficialment la temporada 2018-2019 del Liceu aquest divendres. Fins al 21 d’octubre s’hi faran onze funcions amb direcció musical del nord-americà Christopher Franklin i un doble repartiment amb Javier Camarena i Celso Albelo com a Arturo i Pretty Yende, i Maria José Moreno com a Elvira.

Ser conscient de formar part d’una història que ve de lluny va dur Miskimmon a combinar dos contextos històrics per explicar el triomf de l’amor per damunt de la intolerància: la guerra civil anglesa del segle XVII -“l’època que els anglesos mataven catòlics a Irlanda del Nord”, diu Miskimmon- i l’Ulster del 1973. “Vinc de Belfast, d’un context familiar bastant purità a Irlanda del Nord, i miro l’òpera de Bellini des de la meva perspectiva”, explica la directora. En aquesta coproducció del Liceu i les òperes de Gal·les i Dinamarca, l’Elvira és una protestant nord-irlandesa a qui volen casar amb un líder orangista, però que està enamorada d’un catòlic, l’Arturo.

En el llibret de Carlo Pepoli, l’Elvira embogia quan li feien creure que l’Arturo havia fugit amb una altra dona. Miskimmon ho aprofita perquè l’Elvira faci un viatge en el temps fins al segle XVII. “És quan ella pren consciència de formar part d’aquesta història, perquè els esdeveniments del passat coincideixen amb els del seu present. A la Irlanda moderna, la història dels conflictes significa que les atrocitats i les injustícies del passat semblen com si haguessin passat ahir, i de vegades és té la sensació que es continuen produint avui de maneres diferents una vegada i una altra”, diu Miskimmon, que amb el vestuari en té prou per identificar les dues èpoques: pantalons de campana el 1973, el rigor del negre i el blanc purità el segle XVII.

La tensió amb els cantants

“És una nova manera de fer la mateixa història d’ I puritani, donant-li una visió històrica a un llibret que no és dels més profunds de Bellini -diu el tenor mexicà Javier Camarena-. Els cantants som conservadors, però trobem molt interessants propostes com aquesta, tan intel·ligents i amb un enfocament nou que no transgredeix la història”. Per a la soprano sud-africana Pretty Yende, Miskimmon l’ha dut a “obrir la ment i estar més disposada a explorar el personatge” al marge dels rols d’Elvira que havia interpretat en altres produccions.

“M’interessa que els cantants estimin Bellini i tinguin por de la direcció d’escena, que siguin ells els defensors de Bellini. Aquesta tensió és molt interessant”, assegura Miskimmon, una gran admiradora del bel canto bellinià, com la mateixa Yende. La soprano també reconeix la feina de Christopher Franklin amb la batuta, “la seva capacitat per explicar la història del bel canto a través de la música”.

La inauguració oficial de la temporada del Liceu serà aquest divendres a les 20 h, però dijous hi haurà una preestrena d’ I puritani amb el repartiment encapçalat per Celso Albelo i Maria José Moreno. Serà la funció especial per a menors de 35 anys, amb entrades a un preu únic de 15 euros.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF