Namina estrena la cançó 'Quin doll'

BarcelonaLa veu i la guitarra de Namina s'obren pas entre pedres, esquellots i cucs de terra, ben acompanyada per la bateria de Xevi Matamala i el sintetitzador de Marcel Fabregat. Així sona la cançó 'Quin doll', tercer avançament de l'EP 'Ens endurem el vent' (Microscopi, 2019) de Natàlia Miró do Nascimento, Namina per a l'art.

La intimitat de 'Quin doll', sempre a punt de l'esquinçada com passa amb PJ Harvey, és feréstega com 'La mort i la primavera' de Mercè Rodoreda. "Sí que m'han comentat que hi ha una duresa, potser perquè la part fosca no està amagada", explica Namina sobre un cançó que va compondre sobre "una escala de pedra amb la companyia de brams, brunzits i esquellots" a Pujol, al Pallars Sobirà, "un dia d'agost xafogós", i que "celebra l’abraçada i la poesia com a reducte contra l’odi". El lloc i el moment, admet, "es noten a la cançó". "Cega / com un cuc de terra, / cega. / Embolcalla'm de pell / que el món m'eixorda. / L'odi, / la ràbia, / m'eixorden. / Embolcalla'm de pell / que el món m'eixorda", canta.

Tant 'Quin doll' com les altres cançons de l'EP produït amb Joel Condal contrasten amb el material del disc anterior, 'Ígnia' (2017). "'Ígnia' era una explosió pel moment vital. Hi havia molta energia acumulada i jo estava molt impacient per treure les cançons. En canvi, aquesta vegada és tot el contrari. He anat molt a poc a poc, sent més detallista i cantant més fluixet, perquè a vegades xiuxiuejar pot ser més dur que cridar", diu Namina, que el 22 de juny actua al Festival Espurnes de Llagostera i que també participa en els espectacles 'Volem (si volem)' i 'Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer)', amb Lali Barenys i Carles Beltran.

L'EP 'Ens endurem el vent' és el preludi de novetats artístiques no només musicals que arribaran a la tardor, i sobre les quals Namina vol mantenir el misteri.