MEMÒRIA HISTÒRICA

Manresa posa cara i nom a les víctimes dels bombardejos franquistes

L'exposició 'I la mort va caure del cel' mostra com es vivia als refugis antiaeris

En Josep tenia només tres anys quan Manresa va ser bombardejada pels franquistes. La Maria i la Marina, 12 i 11. L'Andreu, 28. Ells, juntament amb 31 persones més, van perdre la vida en els dos atemptats que va patir la capital del Bages el 21 de desembre del 1938 i el 19 de gener del 1939. Vuitanta anys després, l' Associació Memòria i Història de Manresa i l'Ajuntament de Manresa volen recordar-los amb l'exposició 'I la mort va caure del cel', que aquest divendres al vespre obre les portes al refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença de Manresa, on es podrà visitar fins al 3 de març.

Cada espai del refugi trasllada l'espectador a un punt diferent de la tragèdia. La primera arrenca explicant com al Bages es van preparar per al moment perquè "ja es preveia que passaria" –explica Pep Corral, un dels comissaris de la mostra– perquè els franquistes ja havien bombardejat altres ciutats. Una altra sala explica com els bombardejos "no buscaven altra cosa que servir de banc de proves per a l'aviació feixista per a la Segona Guerra Mundial", comenta el comissari.

La tercera sala, la més dura, recorda les 35 víctimes mortals que es van arribar a comptar i els posa nom, cara i ulls. L'espai està ocupat per 35 cadires on reposa una fitxa amb el rostre, edat i informació de cada una de les persones que no van sobreviure. "No descartem que fossin més –subratlla Corral–. La mostra ha volgut ser molt curosa i prudent, i per això si una cosa no l'hem tingut clara, no l'hem inclòs".

L'exposició també inclou un espai dedicat exclusivament als dos atacs i un altre on es projecta un documental en què les víctimes dels bombardeigs i els seus familiars narren el fets tràgics.

Testimonis i declaracions inèdites

'I la mort va caure del cel' recupera gran part dels documents que ja es van poder veure, ara fa cinc anys, amb motiu del 75è aniversari dels bombardejos, i n'incorporen de nous, com el dietari de Maria Farré, on va deixar testimoni dels fets. Per exemple, del primer dels atacs escriu línies com: "Hi ha hagut 28 o 29 víctimes, fan esgarrifar... les hem anat a veure al cementiri". D'altra banda, es poden veure noves imatges com la basílica de la Seu reconvertida en refugi. També inclou molts petits detalls, com ara la cartera que duia una altra de les víctimes i en la qual encara es perceben els efectes de la metralla.

EDICIÓ PAPER 23/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF