LITERATURA I TEATRE

Lluís Pasqual: "Per fer un Lorca, el més important és no posar-se lorquià"

El director del teatre Lliure ha passat per Palma per parlar sobre els seus 'Universos literaris'

Lluís Pasqual aquest dijous a l'auditori del Gran Hotel de Palma. / ISAAC BUJ

La relació de Lluís Pasqual amb Lorca li ve d'enrere, "de petit ja somiava tenir un germà gran com Federico García" mentre sa mare li cantava cançons musicades de poemes que "ni tan sols sabíem que pertanyien a l'autor". De fet, Lluís Pasqual i Federico García Lorca varen néixer el mateix dia, 20 minuts els separen i uns quants anys també.

El director de teatre ha expressat la seva relació amb el poeta granadí aquest dijous a Palma en una xerrada sobre els seus 'Universos literaris', en què Lorca és el protagonista.

El director del teatre Lliure, Lluís Pasqual, té en el seu bagatge deu muntatges de l'autor i un llibre: 'De la mano de Federico'. "Lorca sabia trobar exactament la frase, l'ambient que volia va directe al cor de la gent", diu.

Disfressa de Lorca

"Hom, quan dirigeix, es disfressa de l'autor que ha escrit el text", diu Pasqual. D'aquesta manera ja són més de deu les ocasions en les quals Pasqual s'ha vestit de Lorca, el coneix i empatitza amb ell. "La varietat és el que m'agrada més de l'autor, es poden sentir els cants flamencs de 'Bodas de sangre' a la descomposició de la música jazz a 'Poeta en Nueva York', d'un personatge de llums i ombres, simpàtic, afable, però que alhora amagava una ferida que es pot desxifrar des de la seva obra", afirma.

Sobre les restes de Lorca, Pasqual creu que han de quedar com estan, ja que sustenta la teoria granadina que "el seu pare, que era molt ric, hauria agafat el cos just després de mort i l'hauria enterrat a un lloc conegut, per la qual cosa la família no l'hauria reclamat mai", teoritza l'autor.

Entre les més de deu obres de teatre que ha duit a escena no trobam títols com 'Así que pasen cinco años', perquè "és una obra que no he pogut entendre mai". Curiosament els primers textos que Pasqual va fer al teatre foren els més irrepresentables de Lorca i anys més tard adoptà els clàssics com 'La casa de Bernarda Alba', que "encara fou un repte més gran per a mi. Per fer un Lorca, el més important és no posar-se lorquià", assegura.

Pel que fa a la situació de Catalunya, Lluís Pasqual no ha volgut parlar-ne gaire. "Tanmateix d'aquí a mitja hora la cosa pot canviar", ha asseverat el director, malgrat que creu que "la pilota ara mateix està en un nivell al qual la ciutadania no pot accedir, està en mans dels polítics i del que els mitjans de comunicació anomenen agents socials".

'Medea' amb Emma Vilarasau

Ara mateix Pasqual està immers en el text ' Les tres germanes' de Txékhov, una lectura dramatitzada que vol mostrar a l'espectador des dels inicis el procés de creació, com es comença un obra de teatre.

A més, a l'abril estrenarà al Lliure ' Medea' amb Emma Vilarasau. "És una obra que ja vaig fer fa 25 anys amb Núria Espert i que ara em retorna com la majoria d'espectacles que faig, moltes vegades se m'apareixen per causalitats o segurament perquè són les obres que em trien a mi".

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF