Publicitat
Publicitat

PENSAMENT

"L'esquerra té un gran problema: no coopera quan hi ha desacord"

El sociòleg Richard Sennett presenta 'Juntos', un assaig sobre la col·laboració

Observador incisiu de l'actualitat i dels nous comportaments socials, Richard Sennett ha estudiat amb deteniment les esgarrapades que provoca l'encaix de l'home en la maquinària inclement del capitalisme i és una de les veus més respectades de la sociologia moderna. Ahir va visitar Barcelona per presentar l'assaig Juntos. Rituales, placeres y política de cooperación (Anagrama, 2012) a la Pedrera, un acte que servia de preàmbul de la conversa posterior que el reuniria al vespre amb el seu primer editor a l'Estat, l'actual president de l'Institut d'Estudis Catalans, Salvador Giner.

"He tingut una relació molt llarga amb Barcelona perquè bona part de la meva família va lluitar a la Guerra Civil en les Brigades Internacionals i, després de la mort de Franco, vaig venir sovint amb els pares i els oncles a visitar la ciutat. Per ells representava la utopia", va recordar Sennett al davant d'una vintena de periodistes, entre els quals s'havia esmunyit com un més l'editor del seus últims llibres, Jorge Herralde. De tan ficat en el paper, no es va poder estar de preguntar-li quan tindria llest el següent llibre. "Realment és una pregunta digna d'un editor", va contestar-li Sennett amb el somriure amable que no va amagar durant la trobada.

A Juntos Sennett explora un tema que hauria interessat els seus pares brigadistes: la cooperació amb els que són diferents de nosaltres. "No es tracta només de la cooperació que sorgeix de la solidaritat, sinó del fet de col·laborar amb els individus o grups amb qui no estàs d'acord", assenyala. Tot i ser un dels pensadors de referència de l'esquerra, no va estalviar crítiques als "hàbits perniciosos" dels partits de l'ala més progressista. "He estat tant de temps a l'esquerra que ara sóc més crític amb ella que amb l'enemic -es disculpa-. Però és que l'esquerra té un gran problema: és incapaç de cooperar quan hi ha desacord. Ens limitem a assenyalar les contradiccions i inconsistències de l'altre, i això al final ens fa més dèbils".

Ara, Sennett no desespera. "Tot i que sembli una contradicció, l'esquerra pot arribar a construir una relació crítica i edificant amb el capitalisme. Els alemanys ho van fer molt bé durant uns anys... Fins que va arribar Angela Merkel", diu.

El fracàs d'Europa

Pel sociòleg, el fracàs de la política europea no només s'evidencia en les xifres de l'atur, sinó en la incapacitat per gestionar les diferències entre les diferents nacions. "Es pot veure en el cas de Catalunya i Espanya -observa Sennett-. La negociació entre les parts sembla impossible. La Unió Europea ha fracassat com a fòrum de debat per confrontar els problemes derivats de l'existència de diferents ètnies". Però Sennett troba encara més "pertorbadors" els nous règims de treball que ha imposat el capitalisme. "Des dels governs europeus s'ha criticat el model capitalista des del punt de vista financer, però no per l'impacte que té en la qualitat de vida del treballador". El resultat és "una crisi estructural" que va més enllà del problema de l'atur. "A Europa tenim més treballadors que treballs i això genera un sistema insostenible. El capitalisme ha eixugat Europa com si fos una esponja i ha marxat a la recerca de nous mercats emergents com la Xina, l'Índia o el Brasil. Ara necessitem un nou sistema", assegura.

Un dels temes que Sennett aborda a Juntos és com les noves tecnologies poden influir positivament en les relacions de cooperació. "Vaig participar en un experiment de Google anomenat Google View -explica-. La tecnologia era increïble, però l'enginyeria informàtica era molt pobra: només podíem actuar si eliminàvem la contradicció i la inconsistència". Les xarxes socials li provoquen desconfiança, tot i admetre que han demostrat que són eines de cooperació molt efectives en fenòmens com la Primavera Àrab. "El meu problema amb Facebook i Twitter és que siguin tan personalitzades. Estan dissenyades per ser un aparador, no per interactuar. Tenir una verdadera relació amb 300 amics requereix enviar e-mails durant 8.000 hores. És inviable".

Abans de posar fi a la trobada i enfilar la porta de la sala Gaudí, Sennett no s'està de recordar que la teoria no ha d'estar renyida amb la pràctica. "He intentat escriure el llibre cooperant amb el lector, evitant plantejar el problema i oferir a continuació la solució. La literatura acadèmica europea sempre exclou la participació del lector, però jo vull que pensi en mi. Al cap i a la fi, jo no tinc totes les respostes ni la veritat absoluta de res", conclou.

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF