Instruments de vent: un perill afegit amb el coronavirus?

PalmaEls concerts ja estan permesos i sales i auditoris poden obrir fins al 50% de l’aforament. Però les bandes de música i els grups de jazz es topen amb la mateixa dificultat a l’hora de reprendre l’activitat: tenen molts instrumentistes de vent i, ara per ara, no hi ha estudis científics sobre el seu potencial de contagi. “Curiosament, no hi ha estudis sobre la capacitat de generar aerosols dels instruments de vent”, diu Javier Arranz, portaveu de la Conselleria de Salut en la gestió de la pandèmia del coronavirus. Els aerosols són petites gotes que surten de l’aparell respiratori i en les quals pot viatjar el virus. El perill és que, a diferència de la saliva, no cauen immediatament a terra, sinó que es poden mantenir a l’aire.

Arranz s’ha endinsat especialment en aquest tema perquè la música ocupa un espai important en la seva vida: toca el saxo en una combo de jazz i forma part d’una xaranga. Explica que, sobre els instrumentistes de vent, només hi ha un estudi de la Filharmònica de Viena: el director va connectar els músics amb un tub que, en respirar, generava vapor i es podien veure -i filmar- les partícules que emetien. “Sembla que arriben només a uns 80 centímetres de distància dels músics. És una bona dada, però parlam només de la respiració del músic, no es té en compte el que genera l’instrument”, planteja el portaveu. Segons explica, el que falta és valorar, instrument per instrument, quina capacitat tenen d’emetre aerosols i a quina distància arriben. Pensa que, per la seva forma, l’instrument de més risc podria ser la flauta travessera.

Per poder posar llum a aquesta qüestió, Arranz i altres membres de dos grups científics de l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (Idisba) han presentat un estudi a l’Institut de Salut Carlos III per obtenir finançament. Però per ara, davant la incertesa, la recomanació és actuar a l’aire lliure i en petit format, com l’Orquestra Simfònica de les Balears, la primera de l’Estat que ha oferit concerts presencials amb grups reduïts de músics.

Sense protocol específic

“En les bandes de música és complicat oferir concerts com els de la Simfònica, perquè quatre o cinc músics amateurs no poden tirar endavant sols un repertori d’una hora”, exposa Jordi Batle, vicepresident de la Federació Balear de Bandes i president de la Banda de sa Pobla. Apunta a una complicació afegida: el fet que no s’hagi elaborat un protocol des de les administracions per als músics a l’escenari i, sobretot, per a grups musicals tan grans, com és el cas de les bandes. Arranz veu un avantatge a l’època en què estam: a l’estiu la majoria toquen a l’aire lliure, on, amb les mesures adequades, “el risc de contagi al públic és molt baix”. Per part seva, la Federació ha fet un protocol basant-se en les mesures del BOE, que el Consell de Mallorca ha aprovat. En línies generals, estableix la distància de dos metres entre músics, dur mascareta sempre que no es toqui i evitar aglomeracions.

La tornada a l’activitat de les bandes mallorquines està sent lenta. Algunes han anul·lat tota l’activitat de l’estiu, però la majoria, segons Batle, volen actuar per les festes. Les primeres a tornar a assajar han estat les que tenen les festes a prop, com les de sa Pobla, Sant Llorenç i Santa Margalida.

La de sa Pobla va començar dimarts a la plaça, en un lloc de 200 metres quadrats per a 30 músics. El bon temps ara hi acompanya, però els preocupa què faran a l’hivern. “Entre banda i coral som uns 80 músics, i a la sala d’assaig en cabríem uns 12 o 13”, planteja el president de l’agrupació.

Els primers assajos serveixen també per provar la sonoritat amb els músics a tanta distància. “No sona malament, però ho fa més fluix i no ens sentim entre nosaltres”, explica Batle. Ara estan mirant quina necessitat d’amplificació de so tindran, però hi juga en contra el pressupost, que ja els han avisat que serà més reduït a causa de la crisi. Amb tot, Batle defensa la necessitat de donar suport a les bandes pel seu “gran component social”. “Si no ens posam en marxa ara, ens podem trobar que al setembre hi hagi molts menys músics a la banda i a l’escola, perquè tanta pantalla cansa, falta motivació i hi haurà famílies amb problemes econòmics”, conclou.

La Banda de Manacor, pionera

La Banda Municipal de Manacor serà la primera de l’Estat que tocarà en un espai tancat. Ho farà a l’Auditori del municipi, amb un aforament limitat de 200 persones (n’hi caben 800). Per arribar a tothom, farà tres concerts: els dies 25, 26 i 27 de juny. “Tenim la sort que l’escenari de l’Auditori és grandíssim i hi serem 50 dels 60 músics que som a la banda, respectant la distància”, explica el director, Eduardo Bernabéu.

Per ara, assagen per grups d’instruments, i la darrera setmana ho faran tots junts a l’Auditori. “Ja veurem com anirà, però ens hem de reinventar”, sosté Bernabéu. En els assajos, abans d’entrar es pren la temperatura als músics i ningú amb febre pot entrar. Després de cada assaig es fa tot net i tenen bols amb grava perquè els instrumentistes de vent buidin la saliva allà i no en terra.

Combos de jazz

En jazz la situació és especialment difícil per a les combos, formades per molts músics. Dels 20 que componen el Toni Miranda Jazz Combo, 13 són de vent i es troben amb el problema afegit que el local on assajaven no obrirà fins setembre. Miranda assegura que “moltes sales tampoc obren per por del contagi”. “És una llosa, perquè podríem començar a assajar per seccions”, afegeix. A l’aire lliure per a ells és difícil perquè, com que tenen instruments grans, necessiten un lloc on es puguin deixar.

Arranz hi suma el risc de tenir cantant: “Les sales hauran de tenir en compte que hauran d’estar a més de dos metres de les primeres files; potser quatre o cinc metres”, calcula. Miranda, que també actua com a guitarrista solista, assegura que, tot i desconfinar-se els concerts, no surten bolos perquè encara “hi ha molta por de programar”.