Glopejar I+D I respectar la tradició

A la cinquena Setmana d’Arquitectura i Disseny del Club Pollença, professionals del sector han exposat postures entorn d’Arts and Crafts

Amb el terme ‘Allocar’, Pere Jaume al llibre Paraules locals es referia a l’acció de ‘covar’ la terra. ‘Allocar’ és el terme que va utilitzar per titular la seva intervenció Jaume Mayol, de Ted’A Arquitectes, que recentment ha obtingut dos premis FAD 2018. Mayol canvià a últim minut el títol, d’ Arrelar a Allocar, per reivindicar la identitat dels llocs petits i el concepte de ‘glocal’, la simbiosi entre global i local. “Un bocí, per petit que sigui, és digne de reverència” expressà Mayol.

En tres jornades consecutives, dilluns, dimarts i dimecres, s’ha celebrat la cinquena Setmana d’Arquitectura i Disseny del Club Pollença. Dos ponents diaris han exposat les seves visions sobre el sector del qual són representants destacats i reconeguts. Es tracta de personalitats que han heretat la tradició i hi han incorporat nous processos, deixant la seva empremta particular en un sector que forma part de les nostres vides més quotidianes i tangibles.

La història cultural de la cadira, El que no veim en les coses que veim, Risc i inconsciència, Arrelar o allocar i La ceràmica, com a nova artesania, han estat els títols de les ponènciesque han convidat un públic heterogeni a repensar el que habitam, espais i objectes, des d’una altra perspectiva.

Gabriel March i Simó, un dels principals organitzadors de les jornades i president del Club Pollença, ha expressat que “cada any hi ha eixos temàtics que estructuren les xerrades. Aquest any, la idea era fer una aproximació al disseny per a un públic no especialitzat. Amb la intenció de recuperar el concepte d’ arts and crafts. Hi ha un moviment de joves arquitectes i dissenyadors, entre els quals hi ha Jaume Mayol, que reivindica aquesta idea”.

Jorge Penadés, va explicar com el procés i les circumstàncies personals condueixen la carrera i la trajectòria de les persones. Els seus besavis, a principis del segle XX es dedicaven a comerciar amb cavalls amb l’exèrcit francès del Marroc. Allà, al Marroc, hi varen obrir una ebenisteria, en què feien mobiliari d’alta qualitat i treballaven per la família reial.

Penadés, tot i formar-se a Barcelona, Eindhoven o Madrid, reconeix la petjada de l’herència familiar en la seva obra. Com a dissenyador, produeix peces úniques, a partir d’un material creat per ell mateix a partir del conglomerat de sobrants de pells d’Hermes encolades, amb un acabat i una densitat similars a la fusta.

Huguet o Cumelles són altres exemples com l’herència i la incorporació de la innovació als processos artesans són la clau per ser coherents amb el moment del sector.

Passat i futur

La gènesi de les jornades va ser el 2014, com a reacció a la retirada de la intervenció d’Elías Torres a la Seu, “després del deplorable acte en què es va treure la peça original del tornaveu de Gaudí i, després de la rèplica d’Elías Torres, Pep Quetglas va organitzar unes converses sobre arquitectura entorn de l’obra de Gaudí, amb tant d’èxit que ens vàrem animar a fer l’activitat de manera anual.”

Quetglas, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya i especialitzat en docència i investigació, juntament amb Magdalena Jaume, doctora en Belles Arts i professora a la UIB, i l’arquitecte Rafel Moranta, va ser els impulsors del projecte inicialment. “Tenir contacte amb Mireia Riera, la presidenta de BD Barcelona Design, va ajudar molt a organitzar l’any següent. El 2015 el dedicàrem al disseny industrial, i hi varen assistir noms tan destacats com Martí Guixé, Rogier Martens, Alfredo Häberli i Alberto Liévore”, expressa March i Simó.

L’any següent, el 2016, sota el títol de Gairebé res..., es varen organitzar unes jornades entorn de la construcció d’espais immaterials o efímers. “Es va fer, per exemple, un concert de campanes, en els campanars de Pollença. Algunes feia més de 40 anys que no es tocaven, i varen venir Pere Jaume o Pep Bou”. En l’edició prèvia, Quetglas va delegar en Gabriel March, i la setmana es va estructurar entorn del tema de l’estiueig.

Amb vista a l’any que ve ja tenen idees, i fins i tot hi ha la possibilitat de programar una altra setmana també dedicada a les arts visuals.

Connexions i xarxes

Aquesta iniciativa ja està creant un pòsit, alguns projectes han sortit d’aquí. Per exemple, el dissenyador Alfredo Häberli i l’arquitecta catalana Carme Pinós varen assistir a jornades prèvies, en què varen conèixer Biel Huguet. A partir d’aquestes trobades s’inicià la seva col·laboració, una col·lecció de rajoles que recentment s’ha presentat a la fàbrica Huguet de Campos.

El projecte de Moneo per als cellers Ribas o la reforma de Son Brull de Carme Pinós són també fruit de les xarxes que es creen a les jornades. “Hi ha un abans i un després”, va expressar Toni Cumella.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF