Publicitat
Publicitat

GAT ESCALDAT, SANTA MARGALIDA

Gats i esquitats

El Gat Escaldat és una festa d’aigua amb processó atea inclosa

Set del dematí del primer diumenge de setembre a Santa Margalida. La revetla és a punt d’acabar. Killing in the name de Rage Against The Machine precedeix Sor Tomaseta a la llista de reproducció dels punxadiscs. A l’escenari, a part d’aquests, hi ha un parell de joves sostenint uns peculiars estendards. Un ‘speaker’ anuncia la fi de la sessió i que “arranca el Gat Escaldat, la millor festa de Mallorca”. “Que en viva Sor Tomasa, bum-bum!”, canten les masses. Un camió cisterna i desenes de poals esperen a la rotonda de l’olivera, a escassos metres de la plaça. La gent s’hi apropa, tot esquivant la catifa de tassons de plàstics.

Llavors, es diu el pregó per tal de donar el sus a la festa d’aigua més matinera de totes: “Oh, jovent margalidà / Sempre seràs recordat / gràcies al gat escaldat / Que ara està per començar. / Viudes, fadrines, casades / Homes joves i d’edat / El moment és arribat / De recordar les panxades / Que fins avui hem pegades / De beure i de menjar /Que ara hem de purificar / Amb aigua de poalades. /Dimonions de sa Boleda! / El moment és arribat / D’amollar el gat escaldat / I que corri l’aigua freda! / Visca la Vila! /Visca la Beata!”.

Comença llavors una batalla d’aigua per cremar tota la benzina acumulada durant la revetla i fer baixar escalfors tot i la fresca d’una albada de setembre. Pels altaveus, amb una dolça distorsió, peculiar banda sonora de folk mallorquí, pasdobles i xaranga. L’aigua corre carrer avall i alguns joves aprofiten per fer aquaplaning. Es buida el camió i sonen tambors i esclaten petards. Són gairebé les vuit. Com m’agrada l’olor de pólvora el dematí al Pla de Mallorca, que diria el capità Willard. Una comitiva de joves duen dos estendards on es pot llegir “Les festes de la Beata, l’home moix i la dona gata” i “Menjar, beure i no creure”, signats per la Confraria vilera de gats i gates. Els acompanya una xaranga i es dirigeixen a la plaça d’en Ramon i d’en Panxo, on la festa s’enllaçava amb el berenar que fan els dimonis. Fins enguany, això tenia lloc al bar Can Malet, però aquest ha tancat sobtadament. Per això, expliquen els organitzadors, la festa ha fet una davallada. El berenar a aquell lloc era clau.

De la insurrecció a la festa

Fa unes quatre dècades s’inaugurà a Santa Margalida un monument en honor de la Beata. Aquest disposava d’una mena de font. Poc després d’estrenar-se, el jovent s’hi atansava i es llençava poalades d’aigua en acabar la revetla. Això no agradà a molta gent del poble, ja que causava destrosses. Alguns anys, s’havien arribat a trobar els peixos que vivien a la font fora del seu estat natural. Aquell acte era conegut com ‘l’aigua’. La cosa anava a més i l’Ajuntament cercà una manera de posar-hi solució. Llavors, l’historiador local Antoni Mas suggerí a un amic seu regidor de dur l’aigua a una altra banda per tal d’evitar més desperfectes. Coincidí la necessitat de pal·liar un problema i les ganes de Mas de tenir una festa nova a l’estil d’El Cosso, del qual era un admirador. A banda d’això, ell i altra gent d’esquerra nacionalista perceben que, amb el segon boom turístic, el sentiment de poble no es troba en un dels seus millors moments. Així, proposà dur un camió cisterna i que la gent s’esquitàs de manera controlada. Calia un nom i serví d’inspiració la dita ‘Gat escaldat, d’aigua freda tem’. “Era un joc de paraules entre el fet d’anar gat i llançar-se aigua freda”. Per tal que la gent paràs atenció en el nou protocol, es decidí incloure un pregó que, a mode de crida, faria que la gent es dirigís cap al lloc on es podrien ruixar amb poalades de manera controlada.

El pregó, escrit per Mas, està inspirat en una glosa antiga d’en Miquel d’en Son Serret. Cada any es repeteix el mateix. Però la solució no acabà de quallar, ja que totes les façanes dels bars quedaren banyades. Així, es va decidir traslladar la festa a la plaça de l’Abeurador, on es dugué a terme dos o tres anys fins que va decaure. A finals dels noranta i principis dels dos mil patí una crisi que va fer que es deixàs de celebrar durant un o dos anys. Però els joves del poble demanaven que es tornàs a fer perquè havien crescut amb allò. Ara bé, el Consistori i especialment la brigada no s’hi mostraren gaire receptius, ja que trobaven que la cosa s’havia desbaratat. El 2009, Toni Mas proposa dotar-la d’un caire més ritualístic afegint-hi una processó i els estendards actuals. La funció d’aquesta marxa seria endur-se la gent cap a la plaça d’en Ramon i en Panxo i després berenar i així és com és encara actualment. Des de les set fins a les nou i mitja es duu a terme aquest particular ‘after’ de la revetla. “Una processó gatussa, atea” que se suma a la de la Beata, el mateix dia. Com hem vist en altres festes populars, el virus del ‘processonisme’ -ateu, evidentment- hi és molt present. Val a dir que el Gat Escaldat sempre ha figurat en el programa de festes, ja que es tracta d’una festa tutelada per l’Ajuntament i amb un protocol escrit i ben definit. En tot cas, Mas apunta que “és una neofesta de les més antigues, amb molta acceptació popular, però molt desconeguda”.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF