Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Desdeny de CiU i PP a la iniciativa de la societat civil sobre cultura

Això de la classe política és cada dia més difícil d'entendre. I no em refereixo al seu llenguatge sovint estèril per reiteratiu, sempre farcit d'interpretacions interessades, sinó també als seus comportaments. Divendres passat, el Cercle de Cultura, que presideix Pere Vicens, va convidar tots els partits de l'arc parlamentari català a signar el document Declaració de Catalunya per la Cultura sota la idea que "recuperar la centralitat de la cultura [...] serà un objectiu prioritari del Parlament". Doncs bé, ni en això s'hi pot comptar.

El document. El document del Cercle de Cultura, que compta amb l'adhesió d'una vintena d'entitats que representen el 90% de la cultura (la plataforma 8 d'octubre de l'acampada a la plaça Catalunya l'ha rebutjat), és un text assumible per qualsevol ciutadà i qualsevol entitat amb dos dits de seny i d'interès autèntic per la cultura. Perquè més enllà dels compromisos que s'estableixen hi ha l'esperit que l'inspira, la voluntat de fer real el que només solen ser bones paraules: la cultura com a prioritat. PSC, ERC i ICV ho han entès així i el van firmar.

CiU s'ho repensa a l'últim moment. Bocabadat es devia quedar el senyor Vicens quan la representant de CiU, que no era Joana Ortega com estava previst (aquestes coses es negocien abans), sinó la presidenta sectorial de cultura de CDC, Àngels Ponsa, va dir que no signava perquè han tingut poc temps per estudiar el document, "sense poder fer-hi aportacions". Aquesta és la qüestió. La classe política es creu protagonista única de la societat que ha de representar i davant d'una proposta sorgida de la societat civil diu que s'ho han de rumiar.

El PP no ha vingut ni se l'espera. El PP i Ciutadans ja van avisar que no hi anirien. Menyspreu total per la societat civil.

La màquina està trencada. No hi ha dubte que hi ha molta gent que pensa que així no podem seguir. No només ho diuen els indignats . Els hi va dir molt clar el senyor Víctor Grífols (bé que per motius diferents, segur), gran empresari i propietari d'una de les firmes més importants del món en el seu ram: "La màquina [de la democràcia] està trencada". Però la classe política sembla que ha constituït un lobi en si mateixa. Sorda i manegant els seus interessos.

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF