'Clitemnestra', la justificació d'una venjança cruel arriba al Principal

Agustí Villaronga dirigeix aquesta obra, protagonitzada per Núria Prims i basada en el text original de l'escriptor Colm Tóibín sobre el mite clàssic de L'Orestíada, que s'estrena dijous, 24 de setembre 

 

Un munt de matalassos s'amunteguen sobre l'escenari de la sala Gran del Teatre Principal. Llums i colors ocres envaeixen l'espai escènic, on hi ha tots els personatges. Manant i poderosa, però també ferida i vulnerable, Clitemnestra, una joia de paper que Agustí Villaronga ha lliurat a l'actriu catalana Núria Prims.

El teatre de Palma ja ho té tot preparat per a l'estrena de la seva primera gran producció: Clitemnestra, la casa dels noms, una obra que dirigeix Agustí Villaronga i que s'estrenarà aquest dijous a les 20 h –també hi ha funcions programades per a divendres (21 h), dissabte (20 h) i diumenge (18 h), i la funció de diumenge es podrà veure en streaming. La proposta havia d'estrenar-se el passat 27 de març, però la situació sanitària va obligar l'equip del Principal i de la producció a ajornar-la.

Núria Prims, Josuè Gusach, Marc Bonnín, Sara Sánchez, Marina Font i Aitor Gabaldà són els intèrprets que pujaran a l'escenari del Principal per representar la sanguinària venjança de Clitemnestra, que estarà acompanyada per Egist (amant), Electra (filla), Orestes (fill), Agamèmnon (marit) i Ifigènia (filla). L'equip actoral, de la mà de Susy Gómez, que també s'ha encarregat del vestuari, ha treballat sobre les seves constel·lacions familiars. Prims ha mencionat, a la roda de premsa de presentació de l'obra d'aquest dilluns dematí, que ha traspassat el maltractament de Clitemnestra al de “totes les dones, que des de sempre hem sofert un maltractament històric”. L'escenografia és obra de Rafel Lladó. L'estrena d'aquesta obra és, en paraules del director del Principal, un exemple de “resistència” del teatre i una mostra de les ganes de continuar fent feina tot i la crisi social i sanitària.

Per a aquesta dramatúrgia, Villaronga ha treballat sobre un monòleg de l'escriptor irlandès Colm Tóibín (el cineasta de Palma ja ha duit a l'escenari un altre text de l'irlandès, El testament de Maria), un text inclòs al llibre La casa dels noms, a partir del qual l'irlandès visita i reescriu una part de la tragèdia clàssica d'Èsquil: L'Orestíada. A la literatura clàssica, Clitemnestra, personatge clau d'aquest univers clàssic, ha estat tractada sempre amb menyspreu, com una “usurpadora del poder, traïdora, cruel i adúltera”. En canvi, a través de la veu de Tóibín, passada ara per la sensibilitat de Villaronga i la veu de Prims, Clitemnestra es converteix en una dona “molt humana que reacciona a una situació injusta”. La situació injusta a la qual reacciona és el sacrifici de la seva filla Ifigènia per part del seu marit, Agamèmnon –també pare d'Ifigènia–; la reacció de Clitemnestra, de la qual el públic serà testimoni i confident, oient dels motius i la justificació, és una sanguinària venjança que durà a terme amb l'ajuda del seu amant, Egist.

L'obra, diu Villaronga, mostra la necessitat de qüestionar les lleis imposades, vinguin d'on vinguin, ja siguin religioses o polítiques. Clitemnestra dubta de l'existència dels déus quan s'assabenta que Agamèmnon vol entregar-los la vida de la seva filla per tal que l'ajudin a ell a sortir triomfant de la guerra de Troia. Els són propicis, els déus, als homes que maten les seves filles? Ens protegeixen, els déus?, es demana la protagonista. És en aquest moment en què s'adona que només ella és l'encarregada de decidir les seves passes, el seu futur. I tria el camí de la venjança.

Després d'estrenar-se al Principal, l'obra iniciarà una gira que “encara s'està tancant”, però que passarà pel Teatre de Manacor el proper 17 d'octubre.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF