Climent Picornell: "La Mallorca profunda no existeix, és un invent dels urbanites"

L'escriptor i geògraf mallorquí presenta aquest dimecres a la llibreria Quart Creixent 'Dalt del turó', un recull de relats sobre la Mallorca interior

Climent Picronell es defineix com un "badocador" que es passeja pels pobles i per foravila, que observa des de foravila i fa "un testament" de la vida de l'interior. Geògraf, escriptor i professor emèrit de la Universitat de les Illes Balears, aquest dimecres presentarà a la llibreria Quart Creixent la seva darrera obra, 'Dalt del turó' (El Gall Editor), el títol amb què ha anat agrupant els escrits que resultaven d'observar la Mallorca interior. En ells, hi mescla una descripció del paisatge del Pla, conversacions fictícies amb persones de pobles que ben bé podrien ser reals i una reivindicació subtil d'una Mallorca i un costumari que desapareixen. 'Dalt del turó' és la continuació –i confirmació– de l'obra 'Mallorca profunda?', publicada l'any 2015.

Al llibre que precedeix aquest, 'Mallorca Profunda?, hi ha un interrogant. En aquest, no. Hi ha una Mallorca profunda?

No, no. Continuu creient que la Mallorca profunda no existeix, que és un invent dels urbanites. Però sempre hi ha un "però". Queda sempre una espècie de record d'això, i és al que jo m'aferr: a les meves converses amb gent gran, amb el paisatge del Pla de Mallorca. Alguna cosa en queda, però la meva teoria és que la Mallorca interior està passant pels mateixos sotracs socials que està passant la costa. No amb la mateixa intensitat, la saturació a la Mallorca interior no hi és. La qualitat de vida i la tranquil·litat encara són un privilegi. 

Els relats mesclen descripció del paisatge, situacions i impressions personals. Què voleu explicar?

Com una mena de ficció-realitat. Les situacions són inventades, encara que intent reflectir un poc el pols de la vida dels pobles del Pla de Mallorca. Faig de 'badocador', que va passejant pel poble, que es perd per foravila, va observant i fa una espècie de testament d'aquesta Mallorca interior actual. 

En quina situació estan ara mateix els pobles de Mallorca?

Saps què passa? Que aquesta mateixa definició de 'Mallorca profunda' implica que la 'mallorquinitat' ha de radicar en aquests pobles de l'interior. I la 'mallorquinitat' és una espècie de miratge en què es pensen que ja tothom menja frit cada dia, que se'n van a llaurar amb calçons bombatxos i que tothom es casa per la església, i això és mentida. Perquè a tots aquests pobles de la Mallorca interior la gent és moderna com ara, com qualsevol. Hi ha el seu percentatge d'immigrants, els magrebins que fan feina a la terra, els estrangers que han comprat, hi ha gent que és expulsada de Palma que va a viure als pobles perquè no pot pagar el lloguer. T'hi trobes una societat com pertot. 

Com conviuen totes aquestes realitats en els pobles avui?

Hi ha un ambient d'adaptació, de no integració, i en certs moments, de fricció. Són tot una sèrie d'actituds una mica contraposades. 

Parlau de l'"essència mallorquina". En queda alguna cosa?

D'alguna manera s'ha instal·lat una mena de mallorquinisme de supervivència en aquests pobles. Encara hi pots trobar una seguit de coses de la Mallorca interior, però ja la cosa és molt esbravada, disminuïda.

Feis un exercici de nostàlgia?

En certa manera, sí. I, a més, crec que per a les noves generacions és un llibre opac. Perquè he intentat agafar expressions del llenguatge ordinari que segur que no s'entenen. I s'hi reflecteix un costumari que no és que sigui antic, sinó que està en desús. Però tampoc el llibre no tracta només d'això. No és un llibre que recull un patrimoni cultural, sinó que és una conversa amb la problemàtica de l'actualitat. Em molestaria molt que la gent pensàs que va de mallorquins que són com figuretes de Betlem, gent graciosa i simpàtica i que tot són bons. No va d'això. 

És una continuació de Mallorca profunda? 

Sí, per això hi he posat més relats. És una reafirmació. Em reafirm amb el mateix esquema i en l'anàlisi de la mateixa problemàtica. He afegit alguna cosa més, com per exemple el fet que a la Mallorca interior, si ara reunissis totes les places de turisme residencial que hi ha i les posassis a un edifici, és com si s'haguessin fet un parell d'hotels dins a cada municipi. 

La gent gran que viu als pobles són impermeables a la transformació de Mallorca?

No, són adaptables. Un dels meus espàrrings oficials són una sèrie de vells que tenen més de 90 anys. Jo gaudesc de parlar amb ells. Però si els demanes si tornarien enrere, et responen que de cap manera. L'exercici de nostàlgia és més intel·lectual que real, hi ha molt poca gent que tingui una nostàlgia efectiva de la vida del Pla als anys quaranta o cinquanta, que era molt dura. 

Deis al llibre que us resistiu a aquesta realitat. Com?

De pensaments. Com pots suposar, ni cant en un grup folklòric ni em dedic a fer cistelles [riu]. Em resistesc perquè espiritualment em sap greu que es perdi el costumari, que el territori desaparegui, que els camps deixin d'estar segats com estaven.

Pot anar d'una altra manera?

No pot anar d'una altra manera. Jo crec que estam vivint un verdader crac social. Les coses són com són i un el que pot fer és analitzar-les i intentar canviar-les si no li agraden, però això ja són les tasques de la política, i el llibre no ho és. No és la meva voluntat fer-ho. 

Per què escriviu sobre això?

Saps què passa? Jo tenc una casa en un poble petit, i hi pass moltíssim de temps. Soc una espècie d'urbanita que necessita refugi. Aleshores, anar per allà em motiva i escriure sobre aquestes coses, també.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF