Celler de Randa, un clàssic entre els clàssics
La concurrència d’aquest restaurant de menjar d’allò més casolà i més mallorquí contrasta amb la quietud del poblet al peu dels tres santuaris
La carta del Celler Bar Randa és un repertori del més genuí de la cuina mallorquina: llom amb col, sopes, arròs brut, frit, callos, caragols, calamars farcits, conill amb ceba, costelletes de xot fregides amb alls, colom amb col, guàtleres, llengua amb tàperes, albergínies farcides i tombet. Tenen tots aquests plats que, de sobte, et venen a la memòria gustativa i penses: “Que fa de temps que no en menj” o “avui el cos em demana tornar a la cuina dels padrins”. La carta del Celler de Randa no ha canviat, o no gaire, en els 36 anys que fa que Andreu Vicens Grimalt hi està al capdavant. Els que canviam som nosaltres, que baratam la nostra cuina per les presses i la immensa majoria d’aquests plats fets amb greixonera (que no s’avé amb les plaques vitroceràmiques ni amb les d’inducció) desapareixen de la nostra taula i de les nostres vides. Per sort, encara queden cellers com el de Randa per als dies i les nits d’enyorança. N’hi ha cada vegada menys, també és cert. Aquest és un clàssic entre els clàssics.
Al marge del menjar, que, sens dubte, és el principal motiu per anar al Celler Bar Randa, a més d’un tracte familiar i cordial que sempre s’agraeix i d’un preu ajustat (que també és d’agrair, amb la feinada que duen aquests plats tradicionals), a banda de tot això -deia-, Randa en si mateix és el lloc al qual una sempre vol tornar. El poblet és un betlem amb tot el que han de tenir els betlems: estar a una muntanyeta, la vella església, un gran arbre de generosa ombra, els antics rentadors, els carrers de pedra, les façanes de pedra, un parell d’hortets, un tarongerar i, sobretot, solitud i silenci. El sempre concorregut Celler Bar Randa és el contrapunt a la quietud del poblet al peu dels tres santuaris: Gràcia, Sant Honorat i Cura. Es pot demanar més?u
CARRER DE L’ESGLÉSIA, 24 (RANDA)
