ARQUITECTURA

Josep Lluís Mateo farà el CIF Toni Catany

L’arquitecte català guanya el concurs d’idees per unanimitat del jurat, que ha valorat 43 projectes

El Govern ha fet una passa més per a la posada en marxa del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany a Llucmajor. Reunit en diverses sessions, el jurat del concurs d’idees per al projecte arquitectònic del centre, valorats els 43 projectes presentats, ha resolt per unanimitat dels seus membres: L’arquitecte català Josep Lluís Mateo farà el CIF Toni Catany, desenvolupant el projecte bàsic que, amb el nom de CM (Catany-Monserrat, per la unió de les cases veïnes dels dos fotògrafs), ha resultat guanyador del concurs internacional.

El projecte de Josep Lluís Mateo, que en els propers dies serà presentat per la Conselleria de Cultura, sota la responsabilitat de la qual s’executa el CIF Toni Catany, destaca pel seu respecte i integració en l’entorn urbà de Llucmajor, tant pel que fa als materials com pel que fa a la volumetria dels edificis. “He volgut fer una intervenció delicada per propiciar que l’edifici mantingués una relació de comunió amb el poble. El CIF Toni Catany serà un edifici públic i s’ha d’integrar en un entorn clarament domèstic, en una confluència de dos carrers en els quals es succeeixen les cases una al costat de l’altra (com passa a tot el centre de Llucmajor). Aquest fet, a banda que el mateix CIF ocuparà l’espai de tres cases, em va fer pensar que, de cap manera, l’edifici públic havia d’aparèixer com una construcció disruptiva o traumàtica amb l’entorn, sinó que havia de mantenir aquest caràcter domèstic i adequar-se a les necessitats del servei públic que ha de donar”, afirma Josep Lluís Mateo en declaracions a l’ARA Balears.

Un projecte “de gra fi”

Josep Lluís Mateo (Barcelona, 1949) és un dels arquitectes catalans amb més reconeixement i recorregut internacional. Al front de l’estudi de Barcelona que porta el seu llinatge, Mateo Arquitectura, treballa actualment en la construcció d’un conjunt de 200 habitatges a Holanda, en el desenvolupament parcial de la ciutat de Sibenik a Croàcia, en el nou pla urbanístic de Niça al sud de França o, entre d’altres, en el projecte per a l’École Superieur de Métiers Artistiques de Montpellier. Obres signades recentment per qui ara farà el CIF Toni Catany a Llucmajor són la remodelació del Mercat del Ninot a Barcelona, la seu de la Filmoteca de Catalunya, el pavelló d’entrada a la Galeria Nacional de Praga o, entre moltes altres, el Centre de Cultura Contemporània de Castelo Branco a Portugal.

Avesat sobretot a obres de grans dimensions i pressuposts molt elevats, quan se li demana a Josep Lluís Mateo pels condicionants que pot tenir per a ell el projecte d’una obra d’uns 1.250 m2 de superfície construïda i un pressupost que no arriba als 2 milions d’euros, l’arquitecte admet que “és tot un repte. És bastant difícil fer obres de petita escala. El futur CIF Toni Catany, pel lloc on està ubicat, per la seva funció, per la memòria que conté i per les seves dimensions modestes t’obliga a fer un projecte de gra fi. Per això, he volgut mirar i projectar d’una altra manera, amb un respecte absolut per l’escala dels voltants i, també, pel seu arrelament original en l’entorn, cosa que no exclou cercar elements constructius nous, solucions creatives en la distribució o estratègies de sostenibilitat i eficiència energètica”.

Punts clau de l’edifici

Un dels punts forts del projecte de Josep Lluís Mateo és la construcció d’un pati d’accés. S’obrirà al carrer del Cardenal Rossell i, segons l’arquitecte, “serà un pati generós, ample, ben orientat, un espai col·lectiu i de trobada, on els visitants podran organitzar la seva entrada a l’edifici. També és l’espai d’unificació de les dues cases: la façana del pati de Tomàs Monserrat, en què ell escenificava moltes de les seves fotos, i el corral amb el pou i la vegetació intensa congelat per Toni Catany”. És aquest pati central el punt on millor es percebrà “l’abraçada” que ha volgut propiciar Josep Lluís Mateo entre les dues cases veïnes. Com la caseta anomenada ‘Sa Trinxa’, adquirida fa tot just unes setmanes pel Govern, quedarà integrada en la casa que va ser de Tomàs Monserrat, i només se’n distingirà per la gelosia de peces de marès que dibuixaran la seva estreta façana. L’arquitecte ha volgut reunificar els espais vitals dels dos fotògrafs a través de dos braços constructius a ambdós costats del pati central. “El projecte és una abraçada metafòrica entre les cases de Catany i Monserrat i, alhora, és una abraçada que ens permet lligar les dues cases i generar una nova realitat unitària”, diu Josep Lluís Mateo.

Una altra de les idees interessants del projecte de l’arquitecte català és que manté la vella façana de la casa de Toni Catany, al carrer del Cardenal Rossell. Si bé estava obligat a conservar la de Tomàs Monserrat, donada la figura de protecció que té l’edifici, la de Toni Catany és podia esbucar. Mateo ha decidit no fer-ho: “He volgut conservar també la façana de la casa de Catany, no només perquè són elements carregats de memòria, sinó per no trencar el ritme i les tipologies de les cases veïnes”, confessa Mateo.

És dins el context de l’interior de l’edifici d’on fa sorgir un volum nou, “un volum gairebé cec, un poc trencador, com podria ser un molí o les torres de San Gimignano, tot i que en aquest cas són només tres plantes d’escala modesta. És aquest volum el que dona el to d’edifici no domèstic al centre”.

Per a Josep Lluís Mateo, “el centre històric de Llucmajor està molt ben conservat, amb una unitat tipològica destacable, malgrat algunes intervencions més irregulars”. És per això que opta per materials tradicionals de la zona: pedra i marès, sobretot. “He volgut fer un edifici una mica arcaïc pel que fa als materials i les textures, una mica com ho feia el gran arquitecte suec Sigurd Lewerentz”.

Implicació personal

Josep Lluís Mateo assegura que està “molt il·lusionat” de poder fer el CIF Toni Catany. “He estat gairebé tota la vida amb un peu a Mallorca, hi pas els estius, hi tinc casa, que és fins ara l’únic projecte que hi he fet. Un arquitecte s’arrela més a un territori pels projectes que hi fa. En tenia moltes ganes. D’altra banda, sempre m’ha interessat la fotografia per la seva capacitat de fer eternes les coses efímeres. Havia seguit l’obra de Toni Catany, però amb la gran exposició de la Pedrera, que vaig tornar a veure al Casal Solleric de Palma, vaig valorar la potència i els múltiples registres de la seva mirada. En saber que es convocava el concurs d’arquitectura per al CIF Toni Catany, vaig sentir que hi volia ser i m’hi volia implicar d’una manera molt personal”.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF