Publicitat
Publicitat

Cançons amb la peculiar vis còmica de Petibon

Els recitals de la soprano francesa Patricia Petibon sempre deixen espai al sentit de l'humor. En un intent de trencar les fredes convencions del gènere, teatralitza algunes cançons i hi afegeix gags, cops d'efecte, ganyotes i fins i tot lladrucs. De vegades l'encerta, d'altres no. De fet, les coses que Petibon fa abans, durant i després de la interpretació d'una cançó poden resultar molt divertides o irritants. Hi va haver de tot al recital que va oferir al Palau, dins el cicle Ibercamera, al costat de la pianista nord-americana Susan Manoff.

El programa va combinar cançons franceses, nord-americanes i espanyoles. Va arrencar amb quatre cançons de Reynaldo Hahn dites amb excessiva sofisticació. Amb plomes i barret de cowboy , cantant i pianista van fer quatre de les Cançons populars americanes d'Aaron Copland. Va tenir la seva gràcia, però l'abús dels gags va restar valor musical a les obres. Petibon fins i tot va passar l'escombra per les tecles del piano mentre Manoff tocava un rítmic Preludi de George Gershwin.

El lirisme refinat de Petibon va brillar a les cançons de Samuel Barber, Francis Poulenc i Joseph Canteloube, i la seva meritòria incursió en el món de la cançó espanyola de concert, amb peces de Joaquim Nin, Ferran Obradors, Joaquín Turina i Manuel de Falla, va tenir matisos atractius. Amb Erik Satie va haver-hi molts gags i el programa es va tancar amb una hilarant peça d'Isabelle Aboulker, Je t'aime . Com a comiat, un armistici líric: una bonica versió del famós Over the rainbow .

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF