Buenos Aires, l’altra casa dels directors i autors catalans

“El que fan els argentins a Barcelona és una invasió. El que fem els catalans allà és una guerra de guerrilles”, descriu amb ironia el director del Temporada Alta, Salvador Sunyer. Fa set anys que el festival gironí exporta espectacles catalans a Buenos Aires a través de la versió portenya del Temporada Alta, que té lloc durant una setmana al teatre Timbre4. Si bé abans d’aquesta iniciativa el teatre català ja havia trepitjat Buenos Aires, la col·laboració ha establert una relació estreta i constant amb la cartellera argentina.

Els últims anys, noms com Josep Maria Miró, Sergi López, Pau Miró, Guillem Albà i Ivan Morales han portat els seus espectacles a Buenos Aires. En paral·lel, iniciatives com el Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic del festival han servit als autors catalans per posar el primer peu a l’Amèrica Llatina. “ El crèdit va anar a Buenos Aires dins el Torneig de Dramatúrgia i encara està en cartellera”, exemplifica Sunyer, que defensa que creuar l’Atlàntic “dona visibilitat al teatre català, que normalment viatja molt poc i sempre ho fan espectacles amb les maletes petites”.

Amb tot, el panorama a l’Argentina no és precisament amable per als directors i dramaturgs, ja siguin nadius o estrangers. “Buenos Aires té més de 300 teatres, però de sala pública pràcticament no n’hi ha cap. Tothom treballa sense subvencions”, explica Sunyer, que subratlla que “el funcionament del país no té res a veure amb el de Catalunya”. Aquest escenari, sumat a la situació econòmica del país llatinoamericà, fa que la presència catalana es limiti a l’exportació d’espectacles. Així, la possibilitat que directors catalans aterrin a Buenos Aires per representar les seves obres amb companyies argentines encara es veu com una opció remota i difícil d’abastar. “Seria el moviment més natural ara per ara -assegura el director de Timbre4, Claudio Tolcachir-. Suposaria un aprenentatge per a l’escena argentina i ha de ser el pròxim repte a abordar”.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF