Ben Jakober: “No cal viatjar lluny per tenir experiències artístiques diferents”

L'artista, juntament amb Yannick Vu, ha realitzat un projecte comunitari que reuneix natura i art

De fa bastants anys, els artistes Ben Jakober i Yannick Vu han deixat de donar protagonisme a l’obra que signen conjuntament per dedicar els seus esforços a un projecte comunitari. El Museu Sa Bassa Blanca (MSBB), 17 hectàrees en un dels espais més preservats de la badia d’Alcúdia, reuneix natura i art amb unes col·leccions que propicien un diàleg entre cultures llunyanes i, algunes d’elles, sovint ignorades. En parlam amb Ben Jakober (Viena, 1930), que a 90 anys confessa que no ha perdut gens de curiositat i que treballa per garantir la continuïtat d’aquest projecte.

Com definiu el Museu Sa Bassa Blanca?

És una experiència única, no es pot trobar a cap altre lloc. Reuneix art, natura, arquitectura, paisatgisme, horticultura i, ara que tenim prevenció pels llocs tancats, gran part del recorregut pel MSBB és a l’aire lliure. Des que hem obert després del confinament, hem ajustat els horaris a les preferències de la gent. Ens hem proposat ser millors que abans, i això no ha de ser un desig, sinó que s’ha de concretar en una experiència més interessant i singular. Tot i que ara tenim un 30% dels visitants d’abans de la covid, els mallorquins responen amb interès per poder gaudir d’una sortida artística. La presencialitat és essencial per viure l’art.

I quan parlau d’art, des del MSBB, voleu dir sense limitacions temporals ni geogràfiques.

Creim en el diàleg entre cultures i en la convivència d’èpoques allunyades en el temps, perquè això ens permet qüestionar i reformular la idea que tradicionalment s’ha tingut de l’art i posar en valor també els oblidats. Així, per exemple, a l’espai Sokrates conviuen l’esquelet d’un rinoceront del Plistocè amb obres contemporànies: Rebecca Horn, Barceló i, entre molts altres, una de les úniques peces que es poden veure a Espanya de James Turrell. Per al MSBB adquirim moltes peces africanes i aborígens d’Austràlia. No podem menystenir la creativitat que hi ha als continents que des d’aquí sempre s’han ignorat. Hi insistesc: volem oferir una experiència única, i ho és. No cal viatjar lluny per tenir experiències artístiques diferents.

Fa la sensació que Yannick Vu i vós vàreu passar de centrar-vos en la vostra obra per fer-ne una de dimensió comunitària. És així?

Absolutament. El MSBB mai ha estat un lloc per a la nostra glòria. De fet, proporcionalment hi ha poca obra signada per Yannick i Ben Jakober. Sobretot perquè a Mallorca sempre ens han fet sentir ben acollits, volem tornar a l’illa allò que ens ha donat. Mirau, per a nosaltres, el MSBB no és gens viable econòmicament, però sentim un deure cap a aquesta terra.

Creis que molta gent se sent allunyada de l’art perquè sovint se n’ha transmès una idea elitista, només per a entesos?

Potser sí, però no són tan importants els coneixements per gaudir-ne. L’art no ha d’estar allotjat necessàriament en palaus o temples on es requereixi un títol de batxillerat o un doctorat per ingressar-hi o per comprendre’l. L’art ha d’estar obert a tothom. És necessari per a tothom, i més ara, que és un element tranquil·litzador i, també, qüestionador de la realitat que vivim. És més: qui visita un museu ha de fer descobriments personals a mesura que avança d’una peça a una altra, i no d’etiqueta en etiqueta. Així tindrà trobades íntimes i es podrà emocionar. Està bé que l’emoció s’avantposi a l’explicació acadèmica o científica.

D’un temps ençà, la importància dels museus es mesura pel nombre de visitants. La pandèmia haurà forçat a un canvi de valoració en aquest sentit?

No em sembla bon argument, aquest. Si posam com a exemple el Louvre, sempre ha tingut qualitat en la proposta i molta quantitat de visitants. Varen obrir la piràmide i eixamplaren, i els visitants els varen correspondre. La qualitat i la quantitat poden anar juntes o poden no anar-hi. Amb la pandèmia el que passa és que la quantitat de visitants s’ha de limitar per motius de salut i es pot gaudir millor de la qualitat de les obres.

Quins són els reptes que teniu marcats ara mateix i quines perspectives de futur té el MSBB?

Hem anat canviant l’enfocament en el sentit d’obrir la mirada a altres cultures i afavorir la juxtaposició de temps i espais en un sol lloc. D’altra banda, hem consolidat un patronat de gent dedicada que garanteixi la continuïtat del projecte. Pensam en el nostre relleu. Volem que això continuï. La Fundació Yannick i Ben Jakober és propietària de tot: els terrenys, les cases i les obres d’art. Nosaltres ens n’anirem nus, d’aquest món, tal com hi vàrem arribar. I cercam maneres perquè el MSBB pugui continuar al servei de l’illa.

Veis l’art de manera diferent a 90 anys?

Jo em sorprenc tant com abans i la meva curiositat per descobrir obres, llibres -la biblioteca del MSBB conté més de 10.000 volums d’art, fotografia, arquitectura, etc.- i cultures no ha minvat. Aquesta curiositat meva, nostra, continua tan forta com sempre.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF