Barcelona recupera l’aqüeducte romà

BarcelonaFa segles que la plaça del Vuit de Març de Barcelona amaga un tram de l’aqüeducte romà de la ciutat. L’estructura, que data del segle I aC, va passar a formar part d’una paret mitgera a partir del segle IX i va quedar integrada als edificis d’aquesta plaça del Barri Gòtic de Ciutat Vella. Ara l’Ajuntament de Barcelona vol recuperar l’obra i per això ahir van començar les obres per restaurar l’aqüeducte i deixar-ne els pilars al descobert. Aquestes obres formen part del pla Bàrcino, tindran un cost de 345.000 euros i, previsiblement, s’allargaran fins al primer semestre de l’any vinent.

“És un projecte molt important, perquè aquest aqüeducte va ser el primer edifici públic de la Barcelona romana”, explica la responsable del pla Bàrcino, Carme Miró. Les obres busquen donar valor a l’estructura, que es va localitzar el 1987. Tot i això, “molta gent hi passa per davant sense veure-la o sense ser conscient que a Barcelona hi ha un aqüeducte romà”, assenyala Miró. L’estructura consta de quatre arcades amb cinc pilastres, que tenen 11 metres d’alçària, i se situa a la part baixa d’un edifici d’habitatges municipals, dels quals serveix de base. A més, a la part superior de la paret mitgera es poden observar traces de les estances als diferents nivells fins a arribar al terrat.

La intervenció de les obres de restauració consistirà a “treballar perquè les arcades estiguin més delimitades, arreglar la paret mitgera i excavar per veure fins on arriben els fonaments”, diu Miró. Ara bé, no es deixarà al descobert tota l’obra ni se separarà de la paret mitgera, perquè l’estructura està escapçada per la part de dins, de manera que si s’alliberés completament l’immoble s’ensorraria. De moment l’Ajuntament encara no ha definit fins a quina profunditat s’excavarà per recuperar les bases dels pilars i poder-ne veure l’alçària completa.

L’aqüeducte romà de Barcelona distribuïa aigua des d’una font propera al Besòs, a Montcada, fins a l’antiga Bàrcino. Va deixar-se d’utilitzar el segle IX, quan es va reconvertir en paret mitgera; també aleshores va passar a formar part d’un immoble privat. El 1987, amb l’ensorrament d’un dels edificis del carrer de Duran i Bas, va tornar a quedar al descobert. “Ara es veu el que sempre s’hauria d’haver vist i estava amagat”, apunta Miró, que detalla que també es pintarà la part superior de la façana de l’immoble, es treballarà per garantir-ne l’estabilitat i s’obriran dos patis interiors i algunes finestres.

L’actuació urbanística està promoguda per l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i ha comptat amb la col·laboració del Servei d’Arqueologia de Barcelona. En el marc del pla Bàrcino també s’han dut a terme excavacions arqueològiques arreu de la ciutat amb l’objectiu de recuperar tot el patrimoni històric deixat pels romans. Entre les actuacions impulsades hi ha, per exemple, les obres que s’han fet al Mercat de Sant Antoni i que han deixat al descobert llits mortuoris i conjunts escultòrics.