Per viure de la música: o revetles o classes

PalmaJoan Frontera Luna (Palma, 1986) és una d’aquelles persones entusiastes de la seva professió, músic de formació i vocació i molt arrelat a la música tradicional des de ben petit. De fet, foren els lligams familiars els que el varen fer estimar i apassionar-se pel folk. Durant anys formà part de l’Escola de Música i Danses de Mallorca, cosa que li permeté viatjar arreu del món i conèixer la música tradicional d’altres països i cultures, fins que, fa uns anys, tingué una revelació: “Faré el grup de la meva vida”. Així fundà BOC, una de les formacions amb més projecció de Mallorca, que mescla l’essència de les músiques del món i en què la fusió és inherent.

Sobreviure

Com a músic professional, Frontera creu que, “si avui dia vols guanyar-te la vida com a músic a Mallorca, tens dues opcions: o bé t’has de disfressar d’Espinete i fer un grup de versions per a revetles vàries o bé has de fer classes. Òbviament m’he decantat per la segona opció”, assenyala el músic, que fa escola de xeremiers i flabiol i tamborino a Valldemossa i també fa classes de piano als blauets de Lluc i a l’Escola de Música de Bunyola mentre ho compagina amb els estudis superiors de piano en la modalitat de jazz al Conservatori Superior de les Illes Balears.

Frontera prové de la música clàssica, però “he decidit endinsar-me, també, en el món del jazz perquè pens que qualsevol músic hauria de passar, en algun moment dels seus estudis, per la música moderna, ja que t’aporta un nou llenguatge i et fa llevar les cucales”, assenyala Frontera, qui també ens confessa que “no em consider un jazzero, però sí que m’agrada l’estil i estic aprenent moltíssim d’estudiar-lo, puc tocar sense partitura”, diu somrient.

“L’estructura de la cançó pop d’avui no és per a mi un exemple. Jo faig el que m’agrada i, si els patrons marquen que les cançons han de durar un màxim de tres minuts i jo les sent i em surten de vuit, no tenc cap mania de crear-les així. Les faig i ja està, encara que no sigui comercial o que sigui més difícil que puguin sonar a la ràdio”, pensa Joan Frontera. “A mi m’agrada la música tradicional de pertot, el millor que té és que passa de generació a generació i així m’ha estat transmesa a mi”, assegura. I és que el músic és el compositor del grup de música BOC. “Faig els temes, les estructures, les melodies, però el millor és que llavors entre tots anam creant sobre el que he proposat”. Això és BOC, un projecte gran que “absorbeix la majoria del meu temps”. Encara que ja veim que és un home ocupat, entre els estudis i la docència troba temps per a la seva gran passió, “el projecte que ha de durar tota la meva vida” i que comparteix amb 12 persones més, entre les quals hi ha els seus dos germans bessons, Biel i Pere, que també són multiinstrumentistes del grup.

Amb BOC “feim una música amb què des del principi sabíem que no hi guanyaríem ni vun duro -de fet, invertim tot el que guanyam- però que va més enllà i ens permet viure coses molt bones. Hem viatjat a festivals de folk internacionals espectaculars, amb escenaris enormes i festes gegants”. Frontera recorda content que, justament durant l’estada al festival Demanda folk de Burgos, fou quan la productora de La Perifèrica li va telefonar perquè fes de presentador d’un nou programa de televisió sobre folk i música tradicional. “Al principi em va venir molt de nou, jo som músic, però vaig acceptar i ho consider una molt bona experiència perquè m’ha permès conèixer molta de gent interessant i ha estat intensa -vàrem enregistrar tot el programa en dos mesos d’estiu- i diferent, mai abans havia tingut contacte amb la televisió”. En aquest registre, el músic ha fet de cara visible del programa, “però no he participat en els guions ni he elegit les persones entrevistades”. La setmana passada IB3 Televisió va emetre el darrer programa d’Aire i el conductor no sap si n’hi haurà una nova temporada.

Kepa Junkera i músics dels PC

Un dels propers projectes de BOC -el cap de Joan no deixa de crear noves cançons i encara no fa un any del darrer disc del grup- és la participació en un treball que està preparant Kepa Junkera amb participació de músics d’arreu dels Països Catalans. “Estam molt contents que Junkera ens hagi elegit per a aquest nou projecte. Al principi havíem de fer dos temes, però finalment en vàrem fer cinc. No en sabem el resultat, però estam molt satisfets de col·laborar-hi” amb altres illencs, com Biel Majoral, Miquela Lladó, Toni Pastor i Nou Romancer, entre d’altres.

BOC està nominat als Premis Enderrock 2017 en les categories de millor cançó de folk del 2016 per Vivi Banjo Voy! i de millor disc de folk del 2016 per Sa comunitat d’en Toni Bardo, uns guardons populars pels quals els afeccionats poden votar.