Cultura 17/06/2020

La meitat dels habitants de Catalunya creuen que el mallorquí i el valencià no són català

Les discriminacions policials als catalanoparlants han augmentat un 86% en un any, segons l'Informe.cat 2020 de la Plataforma per la Llengua

Elena Navarro
3 min
El secessionisme lingüístic s'aguditza entre joves: el 60,9% dels habitants de Catalunya entre entre 16 i 29 anys diuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents.

PalmaLa meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents, segons l'Informe.cat 2020 que ha fet públic aquest dimecres la Plataforma per la Llengua, un document que fa una radiografia de la salut del català a través de cinquanta dades de diversos àmbits. Per saber la visió de la societat catalana sobre la unitat de la llengua, l'entitat va encarregar una enquesta al gabinet estadístic GESOP, els resultats de la qual es fan públics per primera vegada.

Les dades encara són més preocupants entre els joves: el 60,9% dels enquestats entre 16 i 29 anys diuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Per contra, la xifra cau al 42% entre els més grans de 60 anys. El nivell d’estudis és un altre factor determinant: el 61,5% dels enquestats amb un nivell d’estudis baix neguen la unitat lingüística, en contrast amb el 40,7% dels qui tenen un nivell d’estudis elevat. Finalment, el negacionisme de la unitat del català també és més marcat entre els castellanoparlants: la neguen el 60,9% dels parlants habituals de castellà, mentre que només ho fan el 37,2% dels catalanoparlants habituals.

"Aquesta és una realitat preocupant, perquè mostra que fins Al 51% de la població discrepa amb els filòlegs i lingüistes i afirma que la llengua que es parla Catalunya no és la mateixa que la que parlen valencians i mallorquins", afirma l'informe. Cal recordar que la Plataforma va engegar a final de l'any passat la campanya 'Som 10 milions, som una llengua' per denunciar el secessionisme lingüístic i reclamar a les institucions voluntat i iniciatives.

L'informe també dona dades sobre l'ús social de la llengua pròpia als tres territoris. Per exemple, apunta que menys d’un terç dels joves de les Balears d'entre 15 i 24 anys parla majoritàriament en català amb els companys d’estudi. El document afirma que, d'aquests joves illencs, un 15,3% diu que parla català i castellà indistintament; el 31% dels al·lots diu que no parlen mai en català amb els companys, i el 19,3% que hi parlen més en castellà.

En contrast, un 62% dels més grans de 65 anys diu que parla principalment en català amb els antics companys d’estudi, un 38,7% de manera exclusiva, i el 23,3% més que en castellà. Entre els grans, només el 17,7% diu que parlen majoritàriament en castellà amb els excompanys: un 13,1%, en exclusiva, i un 4,6% més que en català. "Aquestes dades mostrarien un retrocés clar de l’ús social de la llengua catalana en les noves generacions de ciutadans de les Illes Balears", afirma l'informe que treu de manera anual l'ONG del català.

Aquesta situació "és força preocupant si es té en compte que són les generacions noves les que han rebut la formació acadèmica majoritàriament en llengua catalana", defensa l'entitat, tot afirmant que, davant aquesta situació, es necessita "un canvi profund de les polítiques lingüístiques engegades per les administracions públiques, que vagin més enllà de les que ja hi ha en matèria educativa".

Una de les altres dades que recull és la freqüència amb la qual les persones catalanoparlants enceten converses en català. A les Illes, el percentatge més alt es troba a la Part Forana de Mallorca, on el 67,3% de les persones preguntades sempre inicia una conversa amb la llengua pròpia. A Palma, ho fa el 46,7%; a Menorca, el 49,7%, i a les Pitiüses, el 48,3%. Així i tot, l'informe assenyala que, una altra vegada, és principalment la gent gran qui inicia la conversa en català.

Discriminacions als catalanoparlants

El nombre de denúncies per discriminacions policials als catalanoparlants va augmentar un

85,7% entre el 2018 i el 2019, segons l'Informe.cat 2020 que ha fet públic aquest dimecres la Plataforma per la Llengua i que dona cinquanta dades sobre la situació actual del català a Catalunya, les Balears i el País Valencià. L'entitat ha recollit 37 casos, tots protagonitzats per algun cos policial: 20 de la Policia Nacional, 13 de la Guàrdia Civil i 4 d'altres cossos. Per territoris, 20 dels casos es varen produir a Catalunya; 11, al País Valencià (29,7%); 4, a les Illes Balears (10,8%) i 2, en altres territoris (5,4%).

Televisió i plataformes

Quant al marc comunicatiu en català, l'Informe ha destacat com a punt positiu la creació de Favorits, la primera coproducció realitzada per les tres televisions públiques del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya. També les fan cessions de drets d’imatge entre cadenes –Merlí a À Punt i La forastera a TV3–, i coproduccions entre À Punt i TV3, com la sèrie La Fossa.

No obstant això, la Generalitat Valenciana es continua oposant a la reciprocitat d’emissions amb TV3 i IB3 en el seu territori d’administració, malgrat que el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya han reclamat reiteradament de poder emetre À Punt en els seus. Fins avui, el conveni es restringeix a l’intercanvi a dues bandes entre IB3 i TV3.

Pel que fa les plataformes digitals, una dada "especialment xocant" és que Netflix ha deixat d'oferir la versió en català –doblada o subtitulada– de 331 pel·lícules i documentals del seu catàleg que abans sí que estaven en la llengua pròpia. A més, segons assegura l'entitat, 326 d’aquests 331 films han rebut finançament públic de les administracions catalanes pel doblatge o la subtitulació en català, ja sigui de subvencions del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya o del pressupost de la CCMA.

stats