Albert Quesada porta el cor del flamenc al Mercat de les Flors
'Flamingos' fusiona música de Whitney Houston i Elton John amb els moviments rítmics dels 'tablaos'
BarcelonaEl flamenc apassiona des de fa anys el coreògraf Albert Quesada. “M’atreu, sobretot, la claredat, la direccionalitat de moviments, la improvisació i el fet que és una dansa sense concessions”, explica Quesada. D’aquesta fascinació en neix 'Flamingos', que no és un espectacle de flamenc, però hi té un paper molt important. “He agafat tot allò que forma part del cor i l’essència del flamenc i ho he traslladat a la dansa contemporània. Hi ha elements, com la intensitat i el ritme, que trobava a faltar”, assenyala el coreògraf.
L’espectacle, amb vuit ballarins, s’estrena demà al Mercat de les Flors i és una coproducció amb la Quinzena Metropolitana de Dansa. També és la primera producció del projecte Cèl·lula, una iniciativa del Mercat per impulsar muntatges de mitjà i gran format. 'Flamingos' representa la continuació del duet 'One Two Three One Two', que es va estrenar el 2015. “Era una peça molt pròxima a l’espectador sobre la màgia del 'tablao' flamenc. Tenia ganes de reprendre aquella recerca i fer-la créixer”, subratlla Quesada.
A l’hora d’escollir la música de 'Flamingos', el coreògraf va donar via lliure als ballarins. “Vaig demanar-los que em diguessin quina música els posa, quina els fa aixecar de la cadira i bellugar-se”, recorda Quesada. D’aquella pluja d’idees en va sortir un ampli ventall d’artistes i d’estils, que van des de Whitney Houston i Elton John fins a l’òpera. La fusió entre aquestes músiques i el moviment crea una obra que reflexiona sobre la individualitat i les relacions col·lectives. Quesada volia parlar, diu, “de les diferents maneres de secundar algú i de la importància que un grup doni suport a un individu”. El coreògraf ha vestit el còctel escènic amb un imaginari pop i una escenografia que juga amb la idea de l’infinit. Un dels objectius, explica Quesada, era fugir del purisme. “No és un espectacle de flamenc perquè tots ja sabem on trobar-lo, però s’hi emmiralla –afirma–. És una barreja curiosa que dona fruits com el d’una intèrpret sueca ballant flamenc amb música ambient”.
