Agnès Llobet: "L'actitud vital de l'escriptor exigeix, ja, una corresponsabilitat de la societat sencera"

L'actriu ha donat el tret de sortida a la Setmana del Llibre en Català, amb un pregó performatiu i poètic, construït com un homenatge a la paraula

"Expressem junts, avui, el nostre agraïment a les paraules, a la capacitat d'anomenar. Les paraules. Les que ens rescaten, ens enlairen, ens capbussen", ha dit Agnès Llobet en l'inici del pregó per la XXX Setmana del Llibre en Català. I així és com l'actriu ha començat a despullar un discurs performatiu, poètic -gairebé un recital-, que ha tingut com a epicentre un homenatge a les paraules. Aquelles amb què, ha afirmat, "som capaços de crear noves realitats, de commoure, de sacsejar l'esperit".

Rodejada d'una 'U' d'espectadors, asseguts i drets, Llobet ha convertit aquell racó de l'Aljub d'Es Baluard -seu de la Setmana- en un escenari amb una taula al centre i papers espargits damunt, plens de lletres i grafies i dibuixos -obra de l'artista visual Javier Barrera. 
Llobet els ha tirat en terra i ha impregnat l'espai de paraules, "que estan pertot arreu; una epidèmia". Ha jugat. Ha proposat a qui la mirava anotar un llibre que l'hagués remogut de cap a peus. Ha proposat qui la mirava acabar l'oració: 'La meva història parla de...'. Amb tot aquest material, en farà una deconstrucció i l'artefacte resultant serà un text en català.

"Avui som aquí per celebrar, protegir, sostenir, comprometre'ns i fer costat a dos conceptes: la creació d'un llibre i la utilització d'una llengua", ha assenyalat, repartint la mirada entre el públic i un paper reciclat on hi havia tot allò que volia dir. Ha descrit la creació d'un llibre com un acte sagrat, i no "per insuflar vanitat a l'ego d'un artista", sinó per fer "un reclam poderós i urgent de la necessitat dels creadors en una societat crítica, reflexiva, sana, humana i evolutiva". Per això, "la Setmana del Llibre en Català ha de ser la portada, la fotografia d'una primera pàgina", ha precisat. Llobet ha subratllat que "l'actitud vital de l'escriptor, de l'actriu, del poeta... exigeix, ja, una corresponsabilitat de la societat sencera", perquè -ha continuat- "l'art com a espai de pensament crític necessita el vostre suport; necessita retrobar-vos; necessita que el necessiteu, que el desitgeu, que l'accioneu".

L'Aljub com a espai de diàleg i literatura en català

Maria Barceló ha obert l'acte recordant l'escriptor Pere Morey amb un poema, 'Arribada a Ítaca', que ell va regalar a la seva família a l'agost, "i que la seva família ens regala avui a tots nosaltres, que és el que ell voldria". "Enguany més que mai, hem volgut convertir la Setmana en una gran festa, perquè amb els llibres es pot jugar, plorar, riure, somiar", ha afegit. El regidor de Política Lingüística, Llorenç Carrió; la vicepresidenta del Consell, Bel Busquets; i la presidenta del Consell, Catalina Cladera, són els representants polítics que hi han estat presents i han participat del joc.

Carrió ha destacat que es fa molt bona feina dins el món el llibre en català "i que aquests dies són els millors per descobrir-ho". Busquets ha defensat que la Setmana es viu "com un acte de reivindicació" però també de difusió i com a "eina de normalització". Ha tancat l'acte Cladera, qui ha destacat l'esdeveniment com un "homenatge als escriptors i a l'aventura d'escriure". A més, ha precisat que la Setmana és una proposta cultural que fomenta la cohesió i "ens arrela, amb la llengua, a la nostra terra".

Darrere de l'escenari sense elevar, hi ha les paradetes de les llibreries que participen en la 30a edició de la Setmana. Un cartell a la part alta de la paret,  il·lustrat amb alguns dels lectors diversos creats per Toni Galmés, indica de qui és cada estand. Al fons, el racó de la Fundació Mallorca Literària, on fa una estona hi ha hagut un cafè-conversa amb les autores Antònia Vicens, Laia Martínez i Lucia Pietrelli. A les taules d'aquest 'bar', hi ha la carta plastificada que en lloc de cafès i infusions, proposa espais de diàleg i literatura.

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF