L'ARA Balears t'acosta a l'amistat entre Joan Brossa i Arnau Puig

Pots aconseguir a l'Espai del Subscriptor 'Brossa: escamotejador i burleta', el nou llibre de Puig, per 9,90 €

Filòsof i cofundador de Dau al Set, Arnau Puig publica a Comanegra el llibre 'Brossa: escamotejador i burleta', la seva visió d'un artista i amic, a qui va conèixer el 1942, sis anys abans de fundar junts el grup avantguardista que posaria llum a una etapa fosca de postguerra junt amb Joan Ponç, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats.   El llibre es pot aconseguir amb l'ARA Balears a l' Espai del Subscriptor per 9,90 euros.  

Arnau Puig repassa la vida compartida amb Joan Brossa i les claus d'un geni polièdric. "A nosaltres, els que vivíem tancats a l’Espanya franquista, ens semblava que en Brossa reflectia perfectament la situació. Les impressions personals no valien res; només hi havia allò que et deien que havies de pensar; el món de la doctrina única i transcendental sorgida de la reacció més retrògrada contra tot el que fos llibertat i desenvolupament de la capacitat creativa; l’Espanya castradora i assassina de cossos i d’esperits que només permetia iniciatives si es tractava de fer negocis d’intercanvi, no d’expansió. Aquella Espanya temia l’expansió com el foc, i per això ens mantenien tancats, sense comunicació. La poètica i el teatre de Brossa corresponien a la frustrant realitat política en la qual ens trobàvem", diu al llibre.

Arnau Puig hi aborda el seu vessant humà des d'una mirada gens complaent, directa, irreverent.  En una entrevista a l'ARA  deia: "Va ser el meu amic, però ens vam barallar molt. La nostra relació no va ser plàcida. De paraula en les fotíem, i grosses, per interpretacions literàries i polítiques. Si li deies que Espriu estava bé, et deixava blau. Des del principi al final sempre va poder venir i jo sempre el vaig poder cridar". Des d'aquesta visió Puig explica que en la postguerra més dura ja troba les arrels de l’univers de Brossa: "Tenia un concepte rupturista respecte de l’entorn, conseqüència del seu passat recent i del dadaisme", afirma, abans d’enumerar dos eixos més: "Té un concepte surrealista de la creativitat, que no és descobrir la bellesa, sinó el que ragi de dins. Hi ha una altra cosa que no veig que s’hagi subratllat gaire i que crec que ara sí que s’ha de fer, la seva profunda catalanitat: va optar per tenir un coneixement profund del català, com si volgués buscar unes arrels que no falsifiquessin".   

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF