Mongetes per a unes galetes

PalmaUn dels pitjors moments de la setmana era quan tocava dinar de cuinat. La nit abans els llegums quedaven en remull preconitzant el drama. A hora de posar el peu davall la taula m’asseia davant el plat com el reu que esperava la condemna. Els minuts esdevenien hores fins que a força de cullerades i glopades d’aigua acabava el suplici. Quasi sempre menjàvem llenties o mongetes pintades; confits, com en dèiem a casa. Per sort, les faves i les mongetes blanques no sovintejaven gaire.

Els llegums han estat la base de la nostra alimentació. Quan es feia cuinat n’hi havia per a un parell de dies, allargant-lo amb arròs o fideus. Algunes d’aquestes lleguminoses les coneixem des de fa molts d’anys. Les mongetes, en canvi, arribaren amb els aliments que s’importaren del Nou Món. Les mongetes eren un dels aliments més consumits pels nadius americans i, a diferència d’altres aliments provinents d’Amèrica, foren assimilades amb rapidesa quan arribaren a Espanya. Com que es menjaven faves i fesols i en algunes regions de Castella es consumia la mongeta de careta (vigna sinensis), la introducció de les mongetes americanes fou realment senzilla. Així, es difongueren ràpidament i substituïren l’antiga espècia amb molta facilitat, també a causa de la seva major qualitat. Es consumien verdes i seques tant a les taules dels rics com dels pobres. Els cronistes de l’època no esmenten les varietats que n’arribaren i en parlen en assimilació a les faves i als fesols que coneixien. Actualment la mongeta és el llegum amb major nombre d’espècies i totes provenen pràcticament de la phaseolus vulgaris, que és la que vingué d’Amèrica.

Mongetes frites

En el cas de Mallorca, les mongetes apareixen per primera vegada en el manuscrit G del receptari de Fra Martí, una còpia manuscrita del s. XIX. En aquesta recepta, de mongetes frites, es couen i es fregeixen lleugerament per després mesclar-les amb un sofregit de llom, patates i cuixot i el que es tingui per donar-los gust. També s’hi afegeixen alls, la part blanca dels grells, pebre bort, espècies i tomàtiga. És a dir, un frit de verdures amb gran protagonisme dels nous ingredients com la patata, la tomàtiga i el pebre bord.

De la mateixa època trobam una recepta a Antics receptaris, una menestra de menudos, mongetes o de patates. Com podem constatar, la presència d’aquest llegum en els receptaris és gairebé residual. No serà fins al s. XX que tindrà un paper mes important en els llibres de cuina. A Cuina popular de Mallorca (Sóller, 1931) apareixen diferents indicacions: mongetes, mongetes a la sevillana i mongetes borratxes.

A La cuinera pràctica (Felanitx, 1935) les trobam cuinades de dues maneres diferents: una granada de mongetes verdes i una altra de ben curiosa, les galetes de mongetes blanques i pintades. Una fórmula molt similar als falafels de la cuina àrab. Per aquest motiu em vaig decidir a reproduir-la per a la recepta d’aquesta setmana.

En el cas de Menorca, De re cibaria (1923) esmenta diversos plats amb la mongeta com a protagonista, tant verda com seca. Alguns d’aquests exemples són les mogetes fresques i tendres i les mongetes seques amb salsa.

Si sentiu la mateixa aversió que jo per les mongetes començareu a canviar d’opinió després de cuinar aquestes galetes, quasi bé unes raoles. Una opció fantàstica per introduir aquest tipus d’aliment als infants. Esper que siguin del vostre gust.