Per pa i per sal

Agres secrets

Us expliquem com preparar esclata-sangs amb sobrassada a casa

PalmaEl dia assenyalat prengueren el camí cap a la muntanya. El padrí caminava amb pas ferm malgrat els anys, bon coneixedor de les tresques i les dreceres. La tardor es trobava a la meitat del seu recorregut i les plogudes havien amarat la terra. Havia arribat el moment cobejat durant tant de temps. Un pinar arrecerat a l’obaga els esperava. Hi creixien salvatges les mates, alguna alzina i també els millors esclata-sangs de la contrada. El padrí del padrí ja coneixia l’indret, i els seus repadrins abans d’ells. L’home s’ajupí i indicà al seu net com havia d’agafar-los, sempre amb respecte i gratitud. Abans de partir i amb el paner ple, li recalcà les fites per tornar una altra vegada, quan ell ja no hi fos; marques als arbres i a les pedres, invisibles a altres ulls. El secret havia estat transmès.

Cargando
No hay anuncios

Els esclata-sangs són un dels bolets més populars de les Illes Balears, molt apreciats gastronòmicament parlant. Solen créixer entre l’octubre i el desembre en boscos de pins o boscos mixtos. L’esclata-sang (lactarius sanguifluus) deu el nom a una espècie de llet o làtex de color vermellós semblant a la sang que segrega quan se’l talla i que en poc temps torna de color verdós. Es coneixen com a esclata-sang, de manera genèrica, tres espècies més: l.vinosus, l. semisanguifluus i l. deliciosus, (esclata-sang foraster o níscalo)

Simplicitat en els receptaris

Es poden confondre amb altres Lactarius no comestibles, com el Lactarius torminosus que és tòxic i amargant.

Tot i la popularitat d’aquests bolets, no representen un gran apartat en els nostres receptaris, possiblement perquè es consumien de manera simple, torrats o fregits o formant part d’altres plats, com arrossos, sopes o coques de verdura. Dues de les primeres receptes escrites que trobam a Mallorca apareixen en el receptari Llabrés (s. XIX), es tracta de les capsetes d’esclata-sangs, on els bolets es tallen molt prims i es bullen. Un cop colats se sofregeixen amb ceba, tomàtiga i julivert, es reparteix la mescla en capsetes de paper, es cobreixen de pa ratllat i s’acaben de coure en el tambor. La segona es fa amb llom, potser la primera versió escrita d’una de les maneres més popular de consumir els esclata-sangs. Per cuinar-lo es trempen amb sal, pebre bo i julivert, dues hores després es fregeixen en saïm. En el mateix greix es fregeix el llom tallat a bocins i s’acaba de coure tot plegat. A La cuinera pràctica (Felanitx, 1935) trobarem una recepta que és una simbiosi de totes dues, les capsetes de llom i esclata-sangs. A Cuina popular de Mallorca (Sóller, 1931) s’hi recullen dues fórmules senzilles, una truita d’esclata-sangs i els esclata-sangs amb salsa, on s’ofeguen amb saïm, pebre bo i brou i se serveixen amb una salseta. En el llibre Cocina selecta mallorquina, de Coloma Abrinas, s’hi descriuen dues receptes de llom amb esclata-sangs contundents, que no tenen res a veure amb el plat que ara coneixem. En una d’elles es farceix el capell dels esclata-sangs de sobrassada i es couen en el forn. Es fregeix el llom i es posa sobre els bolets, a més de pa fregit en l’oli del llom. En l’altra, la carn de porc es cou acompanyada dels bolets trossejats, botifarró i salsitxes. Quan és ben cuit se serveix damunt cantons de pa torrat. Pedro Ballester descriu a De re cibaria (1923) com fer uns esclata-sangs amb salsa. La recepta menorquina s’elabora amb una picada de sobrassada vella, julivert, llorer i pa torrat que es mescla amb aigua i després s’aboca sobre els esclata-sangs fregits. En el llibre de cuina eivissenca Bon profit! (1967) els pebrassos (esclata-sangs) es cuinen al forn alternant-los amb tallades de llom. En una altra es torren al caliu i quan es giren s’hi col·loquen bocinets de sobrassada pel damunt.

Cargando
No hay anuncios

Com veim, la carn de porc ha estat una bona aliada en els plats on regna l’esclata-sang, completant el bolet i fent que el plat fos més contundent.

Cargando
No hay anuncios
Esclata-sangs amb sobrassada

Sofregirem la ceba, el porro, els alls esclafats, el llorer i el pebre coent. Trossejarem la colflori i quan la ceba sigui ben rossa l’hi afegirem. Quan sigui tova hi posarem els esclata-sangs trossejats en quatre bocins i la sobrassada esmicolada. Poc temps després, hi posarem el julivert, ho remenarem una mica i aturarem el foc. Ho servirem ben calent. Podeu variar el plat canviant la sobrassada per botifarró i afegint verdures que tingueu per casa.

Ingredients

l Colflori

l 250 g d’esclata-sangs

l 1 bocí de sobrassada

l 1 ceba

l 1 porro

l Julivert

l Llorer

l 1 pebre coent

l 2 alls