"El batle de Palma haurà de respondre pels desastres que puguin venir després de construir en zones inundables"

Palma“El batle de Palma haurà de respondre pels desastres que puguin venir després de construir en zones inundables”. Amb aquesta advertència, la portaveu de MÉS per Palma a Cort, Neus Truyol, ha carregat aquest dijous contra l'estratègia de l'Ajuntament de Palma d'eliminar l'autorització prèvia de la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern per agilitar la concessió de llicències urbanístiques.

La formació ecosobiranista durà al pròxim ple municipal una moció per intentar revertir aquesta mesura. Segons Truyol, el canvi suposa “eliminar el principal mecanisme de control” que garantia l'avaluació dels projectes urbanístics situats en zones inundables abans de tirar endavant.

La regidora ha criticat especialment que el procediment quedi en mans de les promotores mitjançant una declaració responsable. “És impossible que tinguin les dades adequades ni una visió global de la distribució dels recursos hídrics en tot el territori”, ha afirmat. Per això, ha insistit que, si en el futur, es produeixen problemes derivats d'aquestes construccions, la responsabilitat política recaurà en el batle.

La decisió de Cort s'ha justificat des del govern municipal per la necessitat de desbloquejar expedients urbanístics que depenen d'informes de Recursos Hídrics. Fonts municipals han arribat a parlar d'un embós d'uns 500 projectes pendents d’aquest tràmit, una situació que, segons l’Ajuntament, dificulta la posada en marxa de noves promocions en un context de manca d’habitatge.

Tanmateix, segons dades oficials del Govern balear consultades per l’ARA Balears, els expedients pendents serien 118 i la major part –prop del 80%– corresponen a habitatges unifamiliars. És a dir, xalets projectats en zones inundables que necessiten el pronunciament de l’autoritat hídrica abans de poder rebre'n la llicència.

Zones inundables

Per a MÉS per Palma, el problema residencial no es pot abordar amb aquest tipus de mesures. “El PP posa com a excusa la crisi de l’habitatge per promoure aquesta decisió, però el problema no se soluciona construint en zones inundables”, va afirmar Truyol.

Recentment, l’Executiu autonòmic ha tret a licitació per 1,3 milions d'euros un contracte per externalitzar la redacció i tramitació d’informes de la Direcció General de Recursos Hídrics amb l’objectiu d’accelerar expedients, especialment els vinculats a projectes de construcció d’habitatge.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, va defensar fa uns dies al Parlament la necessitat d'actuar contra els “colls de botella” de l'Administració. En aquest sentit, va recordar altres reformes adoptades a l'inici de la legislatura, com la supressió de la Comissió Balear de Medi Ambient, que va deixar els informes d'avaluació ambiental en mans dels tècnics amb la intenció d'agilitar-ne la resolució.

Fonts de MÉS, però, interpreten aquests canvis com una reducció dels mecanismes de control ambiental. En la moció que presentaran al ple, la formació reclama recuperar i reforçar el paper de la Direcció General de Recursos Hídrics perquè els projectes urbanístics que afectin zones inundables tornin a tenir una avaluació prèvia de risc.

La proposta també aposta per limitar noves edificacions en aquests espais i prioritzar la rehabilitació urbana en lloc de continuar expandint la ciutat. Segons Truyol, el debat no és només urbanístic sinó també de sostenibilitat dels recursos hídrics. La regidora va recordar que a Mallorca es consumeixen cada any l'equivalent a 15.000 piscines olímpiques d'aigua potable i que els turistes gasten entre dues i quatre vegades més aigua que un resident. En el cas del turisme de luxe, va afegir, el consum pot arribar a multiplicar-se per sis.

“Si es fa una crida, com la del PP, a la promoció turística i a atreure turisme de luxe, el que s'està fent és hipotecar els recursos hídrics de la ciutat”, ha conclòs la regidora.