ORGANITZACIÓ SINDICAL

Els venedors ambulants de les Illes Balears s’organitzen, farts de la persecució

Volen crear un “sindicat popular” per poder treballar i denfesar-se dels abusos policials
Els venedors ambulants copen els llocs més concorreguts i són una imatge més del paisatge d’aglomeracions i saturació. / E. CALVO

La presència de manters a les zones turístiques és un fet cada vegada més consolidat. Aquests venedors ambulants copen els llocs més concorreguts de les Illes i són una imatge més del paisatge d’aglomeracions i saturació que cada estiu es repeteix en els nuclis turístics de les Balears. L’esplanada de la catedral de Palma, les platges de l’Arenal o els passejos marítims de diferents nuclis costaners com Portocristo o el Port d’Alcúdia són alguns dels llocs on es duu a terme aquesta activitat, que ha evolucionat des del top manta de discs i pel·lícules fins a la venda de falsificacions de roba i complements, ulleres, o de fruita a les platges i cerveses i altres begudes a Ciutat durant les nits. La venda ambulant és un problema per als petits comerços i la restauració, ja que els fan competència i els causen molèsties, però també per a les administracions, que no troben solució per a un fenomen creixent i difícil de combatre. A la Platja de Palma, els manters fa uns anys que es veuen involucrats en bregues amb els turistes, sovint gats, i tenen topades amb la Policia Local.

Dissabte de la setmana passada, dos vendors van ser detinguts i un agent necessità quatre punts de sutura després d’una topada entre un centenar de venedors i la Policia Local de Palma a l’Arenal.

A Barcelona, la creació del Sindicat Popular de Venedors Ambulants ha permès als manters organitzar-se i ha obligat l’Ajuntament d’Ada Colau a relaxar la pressió policial. En aquest sentit, el suport d’altres col·lectius que treballen amb persones migrants, agrupats al voltant de Tras la Manta, ha estat clau per a la consolidació del moviment que ha servit per posar el focus social i mediàtic en aquesta qüestió a la Ciutat Comtal. Ara els manters de Mallorca volen organitzar-se per intentar defensar els seus drets i els seus interessos de la mateixa manera que han fet a Catalunya. A finals del mes de juliol, els promotors de l’organització varen convidar Daouda Dieye, del sindicat barceloní. Dieye es va reunir amb venedors i amb activistes de diverses associacions per explicar-los els passos que s’han de seguir i donar-los suport i formació.

Dieye ha explicat a l’ARA Balears que va animar els seus companys de Mallorca a “ajuntar-se i lluitar” perquè no “gestionin sols els seus problemes”. També ha criticat que des de les institucions “no s’arregla el problema, sinó que es deixa que empitjori fins que esclata”. Per això, Daouda Dieye celebra que els venedors de la Platja de Palma comencin a aplegar-se per “visbilitzar els seus problemes, deixar d’estar sols i tenir força suficient per negociar”.

Coincidint amb la visita de Dieye, els impulsors del SPVAM varen aconseguir reunir dotzenes d’activistes i treballadors de la venda ambulant en diverses trobades, tant a Ciutat com a la Platja de Palma, amb la vista posada a fer arrelar a l’illa un moviment semblant al que té lloc a Barcelona.

”Apologia del delicte”

La regidora de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Palma, la socialista Angélica Pastor, no veu amb bons ulls els llaços del sindicat a Mallorca amb el sindicat homòleg barceloní. Segons la regidora, la visita dels manters senegalesos de Barcelona és una “apologia del delicte” perquè anima els venedors ambulants a resistir les detencions i fa més difícil la tasca policial. “Ja hem notat com darrerament, quan hi ha una identificació, compareixen tots per posar les coses més difícils a la Policia”, explica la regidora.

La majoria de venedors ambulants treballen de manera il·legal, tot i que n’hi ha que cotitzen com a autònoms. Per tant el sindicat no podria ser un sindicat convencional, sinó més aviat el nom d’un moviment social, que actuaria amb el suport administratiu i jurídic de diverses ONG i associacions de lluita contra el racisme. La intenció del nucli impulsor és evitar els abusos policials que denuncien i forçar les institucions a normalitzar la seva situació.

La regidora de Seguretat Ciutadana, la socialista Angélica Pastor, està conveçuda que els manters fan “competència deslleial” i que “la solució passa per augmentar la presència policial”. A més, la màxima responsable de la Policia Local denuncia que aquest estiu els policies locals han patit més de 30 agressions dels manters senegalesos i que, a vegades, s’han incautat petites quantiats de marihuana i cocaïna, tot i que no s’ha demostrat que els venedors hi estassin traficant.

Pastor també ha explicat que treballen amb una Comissió de Seguiment, que ja han duit a terme diverses campanyes de conscienciació enfocades a turistes i que tenen reunions periòdiques amb el col·lectiu senegalès i els manters. El problema, segons comenta la regidora, són els temporers que només vénen a Palma durant la temporada alta i que, per això, no tenen el mateix arrelament que la comunitat senegalesa amb què estan acostumats a treballar.

Diferències en l’equip de govern

El pisicionament de la regidora de Seguretat Ciutadana contrasta amb les de la directora general d’Igualtat i Drets Cívics de Cort, Lucía Segura, de Som Palma. Segura ja anuncia que “dins el Pacte hi ha moltes qüestions en les quals no estam d’acord”. Segons la directora general de Som Palma, el problema “s’ha d’abordar de manera integral” perquè “és una activitat que es fa per necessitat”. També denuncia que els venedors “reben insults, són perseguits, no cotitzen i no arriben al salari mínim”.

Al Parlament, la lluita contra la venda a la manta s’ha convertit en un dels cavalls de batalla del PI -Proposta per les Illes-, que va impulsar una resolució per posar fi a la la venda ambulant no regulada. El líder dels regionalistes, Jaume Font, creu que l’actuació de Cort i del Govern “no és correcta”. El diputat insisteix que “el més important és defensar la gent que actua de manera legal, que són els petits comerços” i posa l’èmfasi a evitar la importació a través dels ports de les illes de les falsificacions que venen els manters, que a més “està en mans de màfies”.

Un problema difícil d’abordar

La complexitat de la qüestió i la quantiat d’institucions implicades fa que l’assumpte dels manters sigui un problema difícil de solucionar. Per una banda, l’Ajuntament de Palma treballa en la lluita contra la venda ambulant no regulada des de la Comissió de Seguiment de la Venda Ambulant, que ha augmentat la presència policial, especialment en els dies que arriben creueristes al nucli urbà de Palma.

Cort va posar en marxa el mes de juny una campanya de conscienciació de cara als turistes. Consistia repartir fullets als hotels, als aeroports i a través de la Policia Local per conscienciar-los dels perjudicis que la venda ambulant no regulada provoca als petits comerços de les zones turístiques. Així mateix, el govern de Ciutat intenta impulsar plans d’integració laboral i educativa pels manters.

Els venedors, en canvi, expliquen que aquesta solució no és suficient, ja que “si uns surten de la venda, uns altres hi entraran”, perquè “la demanda hi és” i “molts no tenim res més”.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF