Publicitat
Publicitat

PROTECCIÓ

Els veïns critiquen Cort pel Jonquet

Denuncien que el pla de protecció preparat per Urbanisme deixa passar una “oportunitat històrica”

L’Associació de Veïns del Jonquet carrega contra el Pla Especial de Protecció (PEP) de la barriada que l’Ajuntament de Palma ha presentat aquesta setmana. Un PEP que s’esperava amb ànsia i després de diversos anys de reivindicació per protegir la zona, i que ara ha decebut pel contingut i per la forma. “No era això el que esperàvem”, relata la històrica veïna Margalida Rosselló, qui també assegura que, si no es modifica, “es perdrà l’oportunitat” de protegir la barriada.

Aquest PEP arriba com a condició necessària després que es declaràs el conjunt històric del Jonquet com a Bé d’Interès Cultural (BIC) el 2009. Els veïns el que volien és que fos un instrument capaç de donar una volta completa al planejament urbà que s’havia dissenyat abans de la declaració BIC. Si bé des d’un primer moment Rosselló agraeix que aquest equip de govern hagi estat el primer a obrir-los les portes per escoltar els seus reclams, la solució continua sense convèncer-los: “No hem tingut gaire èxit”, diuen.

Un dels eixos clau que explica aquest distanciament de posicions és l’edificabilitat. L’àrea d’Urbanisme ja va avançar a l’ARA Balears que es reduiria aproximadament un 50%. Les dades presentades dilluns ho confirmen. Sobretot, cal mirar dos projectes que han estat epicentre de moltes discòrdies: el del solar del Mar i Terra i el de Rentadors. En el primer, es redueix uns 1.468 m2, amb un màxim de 61 habitatges (abans, 113). Pel que fa a Rentadors, es passa de 22 a 16 habitatges. Però Rosselló considera que no és suficient: “No hi ha una modificació substancial dels dos projectes”. En aquest sentit, lamenta que l’Ajuntament no n’hagi fet una reducció considerable. “No veuen que tenim un BIC, i a partir del BIC hem de fer un planejament diferent del que hi havia”, apunta, i matisa que redissenyar-los és un fet “molt diferent” i que “has de replantejar el projecte en global!”.

La projecció visual del barri va ser, també, una aposta de la gerència d’Urbanisme de Cort per mantenir la zona tan oberta com sigui possible, tant des del passeig Marítim com des de dins el Jonquet. El 2006, es volia preveure un Pla General d’Ordenació Urbana de la ciutat (PGOU) amb un article que permetia una façana al passeig Marítim per a usos comercials o de serveis. Aturar el macrocentre comercial de més de 2.000 m2 i un gran aparcament de més de 360 places fou un gran avanç, però tampoc prou. Rosselló vol una façana del tot neta.

Façana visual

L’Ajuntament ha decidit que els nous edificis es projectin, per això, a l’ombra dels altres ja construïts, de manera que la visual des de la mar quedi intacta. Ara bé, des de l’interior del veïnat es taparà la vista cap a la Catedral.

“Tenim una oportunitat per fer urbanisme diferent des del punt de vista de fer-lo més d’acord amb cases més petites, més baixes, mantenir l’estructura...”, explica Rosselló.I aquí entra també l’ús dels molins. Rosselló considera que haurien de ser patrimoni públic. Per a això, caldria una expropiació que des de Cort es manté que no es pot pagar. “Són els darrers molins que queden a Palma”, exposa Rosselló, i argumenta que del centre de Palma “és el darrer tros que pot quedar perquè aquests usos siguin socials”. El PEP preveu que l’ús passarà a ser residencial i s’hi podran fer cases.

Rosselló adverteix que, amb els processos de gentrificació que viu Palma, el Jonquet és el darrer supervivent, però que perilla. “Hi ha una força legislativa (la Llei de patrimoni històric) i una oportunitat històrica per poder fer d’aquest lloc una zona molt més d’acord amb el que hauria de ser”, diu, i continua, reivindicativa: “Els projectes haurien de ser molt més reduïts”.

Una altra de les reivindicacions dels veïns és que la primera línia hauria de ser pública, com un temps. “Les discoteques ho varen anar agafant. Demanàvem que es recuperàs. És un tema molt important, és un lloc d’espai públic ocupat”, reflexiona Rosselló.

De fet, el que sí que s’ha duit a terme en discoteques és canviar-ne l’ús a restaurant, sorgit d’una entesa amb els propietaris. Així, se suprimiran locals com Sabotage i La demence, tot i que no de manera immediata. Un altre dels punts que inclou el PEP és que les places d’aparcament subterrani es redueixen de 368 a 122. Les noves edificacions, a més, hauran de respectar la tipologia dels edificis existents.

Des de l’Associació de Veïns del Jonquet ja han anunciat al·legacions al text, un document que ha de passar pel Consell de Mallorca perquè hi pugui donar el vistiplau final.

Salvem es Jonquet

La plataforma ha mantingut amb vida el barri

La plataforma Salvem es Jonquet ha tingut un paper molt actiu els darrers deu anys per protegir i mantenir l’estructura del barri davant processos “especulatius”. La declaració del Jonquet com a Bé d’Interès Cultural (BIC) el 2009 va suposar esperança després de mesos intensos de reivindicació, que avui encara dura. L’Associació de Veïns, el GOB i ARCA crearen aquesta plataforma. En un llibre, recolliren la història d’aquesta barriada “marinera, senzilla i feinera”, i hi repassen els diversos plans generals de la ciutat i, fins i tot, com l’ombra de l’empresari mallorquí Tolo Cursach s’arribà a apoderar d’aquest barri. Ara, el futur continua en incògnita.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF