Tres de cada quatre immigrants menors de 20 anys coneix el català

PalmaEl 75% dels estrangers nouvinguts residents a les Illes Balears menors de 20 anys entrevistats pel departament de Filologia Catalana de la UIB en relació a l'informe 'Les llengües de la immigració' coneix el català. El nivell de coneixement baixa considerablement en les franges de 25 a 29 anys i de 30 a 34 anys, en què només un 25,28% i un 24,78%, respectivament, coneix la llengua pròpia de les Illes. Per contra, el nivell torna a augmentar al 47% entre els que tenen 60 i 64 anys.

Cal destacar, emperò, que els autors d'aquest estudi, que investiga les llengües que es parlen a les Illes a part del català i el castellà, matisen que “s'ha considerat com un sí qualsevol nivell de coneixement, encara que només fos entendre'l”.

Pel que fa als anys de residència a la zona catalanoparlant, poc més d'un 20% dels que fa menys de 6 anys que viuen a les Illes coneixen el català, prop d'un 30% dels que diuen conèixer la llengua pròpia fa entre 6 i 10 anys que són residents, prop d'un 40% fa entre 11 i 15 anys i més d'un 60% dels estrangers que viuen a les Illes i asseguren saber català fa més de 15 anys que viuen aquí.

L'estudi l'ha realitzat la UIB dins el marc del conveni Linguamón – Casa de les Llengües, amb la col·laboració del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears, ha estat coordinat per Caterina Canyelles i dirigit pel professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística general de la UIB, Joan Melià. Les dades es basen en entrevistes a més de 1.100 persones dels dos sexes (55,5% d’homes i 45,5% de dones), de totes les edats, nivells d’estudis, activitat laboral, etc., d'empadronats de tots els estats que hi havia a les Illes el 2009. Per establir el nombre d’enquestes, els investigadors varen tenir en compte el nombre de residents de cada estat a les Illes Balears i el nombre de llengües que hi ha a cada un d’aquests estats.

D'altra banda, l'informe posa també de manifest que el 60% dels estrangers entrevistats són trilingües, un 20% saben cinc o més llengües i un 5% són monolingües (d'aquests, un 94,83% tenen l'espanyol com a primera llengua).

Fins a 170 llengües, i l'alemany i l'anglès, les més parlades

A les Illes Balears s'han documentat entre les 1.100 persones enquestades entre 150 i 170 llengües, a banda del català i el castellà. El nombre és aproximat, indica l'estudi, i els idiomes van des de l'afrikaans al zulú. També s'hi troben algunes curiositats, com per exemple parlants de l'anglès crioll de Nicaragua, una llengua que només té 30.000 parlants, o el bubi, una llengua de Guinea Equatorial que té en total 50.000 parlants documentats.

El català i el castellà són les llengües més parlades a les Illes Balears, emperò hi ha fins a 25 llengües que tenen més de 1.000 parlants. L'alemany és la primera llengua de 33.000 parlants residents a les Illes, i juntament amb l'anglès (30.000), l'àrab (19.000) i el francès (11.700) encapçalen el rànquing, seguides del gallec (11.000), romanès (10.600), l'italià (9.000) i el búlgar (8.000).

Per illes, l'alemany és la més parlada a Mallorca, Eivissa i Formentera, mentre que a Menorca la primera llengua estrangera amb més parlants és l'anglès. En segon lloc se situen l'anglès a Mallorca, l'àrab a Menorca, l'anglès a Eivissa i l'italià a Formentera.

Un pla de gestió del plurilingüisme, necessari

Lluny del relat de la Torre de Babel, la multitud de llengües equival a riquesa lingüística, un fet que s'ha d'abordar, emperò des de l'administració, tenint en compte que la llengua pròpia de les Illes Balears, el català, és una llengua minoritzada. “Totes aquestes informacions poden servir a les administracions públiques per elaborar un pla de gestió del plurilingüisme en organitzacions públiques i privades, per contribuir al disseny d'una oferta de formació lingüística en català per a persones d'origen immigrant, per dissenyar una oferta de formació en coneixements bàsics sobre llengües de grups lingüístics presents a les Illes Balears adreçada a docents i per a l'impuls del foment del català com a eina de cohesió social”. D'altra banda, des de la UIB apunten també que és interessant i útil conèixer les dimensions dels grups lingüístics, ja que pot servir a l'administració i al sector privat a saber amb quina llengua es pot oferir informació als nouvinguts que encara no coneixen cap de les llengües oficials.

El fenomen de substitució demogràfica, que ha triplicat la població en 50 anys entre 1960 i 2010, ha conduït al fet que “només una mica més de la meitat (586.339 l’any 2009, d’un total de 1.095.426 habitants) són nascuts a les Illes Balears o a una comunitat autònoma de parla catalana (34.174 de Catalunya i 18.026 del País Valencià l’any 2009), la qual cosa fa que òbviament la llengua primera dels nouvinguts sigui, en principi, una llengua distinta de la catalana”, exposa l'informe.

Així mateix, el canvi en la procedència de la immigració, que passà durant la primera dècada dels 2000 de provenir sobretot de l'estat espanyol i per tant castellanoparlant, a venir de l'estranger. Segons les dades de l'Ibestat que recull l'informe, el 2009 els estrangers arribaren al 21,69% a les Illes, cosa que representa que “el 52% de la població balear nascuda fora de l'àrea lingüística catalana era estrangera”.

L'objectiu de l'estudi, dirigit per Melià, és, per tant, “determinar quin és el nostre potencial lingüístic (que sobretot es pot aplicar, en la indústria turística, a la satisfacció dels clients i a la recerca de mercats nous)”.