A la fi! El mallorquinisme va poder alenar alleujat després de 42 jornades d’emprenyadures, nerviades i malsofridures, de 42 jornades de viure amb el cor estret. El Mallorca es va salvar gràcies a un empat a zero a Còrdova, que, combinat amb la resta de resultats de la jornada, permeté als de Javier Olaizola celebrar la permanència en el futbol professional i evitar així la succió al forat negre de la Segona B. Aquest va ser el millor dels pitjors finals possibles per a una temporada infausta que ha de ser l’origen de la regeneració del club.
L’ascens era l’objectiu innegociable el mes d’agost, quan José Luis Oltra va iniciar la campanya a Sabadell. D’aquell somni ja només en queden els ulls plens de desig i sana enveja amb els quals els més de 300 mallorquinistes que es desplaçaren al Nuevo Arcángel miraven com l’afició del Còrdova celebrava la seva classificació per disputar la fase d’ascens.
La permanència va ser el mal menor d’un curs que no ha de ser per oblidar. Ha de ser una temporada per recordar, per recordar el patiment i l’oiada que s’ha passat en aquests 42 partits en els quals mai no s’ha vist un equip sòlid a bastament per ser el dominador de la categoria. Per recordar una directiva, amb Llorenç Serra Ferrer al capdavant, que ha estat a punt de fer desaparèixer l’entitat i exigir-los la seva sortida immediata de l’entitat. Per recordar que, en el futbol, els doblers no fan el millor equip (que ho diguin a l’Eibar, campió de la Lliga Adelante amb el pressupost més baix de la categoria). Per recordar que un club, per molt Societat Anònima Esportiva que sigui, és de la gent, de la seva afició. Per recordar les penúries que s’han passat per no tornar-les a repetir. Però, sobretot, per recordar dos homes, dos mallorquinistes que en tres partits han fet tornar a bategar el cor vermell.
Per recordar Javier Olaizola i Pep Alomar. Només s’han aconseguit cinc dels set punts que el basc, amb tota la confiança i convicció del món, va dir que l’equip faria per salvar-se. No ha complit la seva profecia, però en aquestes altures és el menys important, perquè ha demostrat el que és la implicació i l’entrega per uns colors.
Ara s’obre un període d’incògnites per molt que el mallorquinisme només vulgui una certesa: que Llorenç Serra Ferrer, Biel Cerdà, Utz Claassen i Pere Terrasa abandonin l’entitat. El futur es construeix sobre la base del passat i aquesta temporada, una de les pitjors de la història d’un club que té 98 anys, ha de servir per saber el que no s’ha de fer. Per recordar que, malgrat haver pogut alenar, només ha quedat un punt per damunt el descens. Per recordar Olaizola i Alomar.
