ENQUESTA DE LA FUNDACIÓ GADESO
Balears 02/12/2013

El sentiment "balear" no qualla

Només 3 de cada 10 illencs se senten identificats com a "balears", segons es desprèn de l'enquesta feta al novembre per la Fundació Gadeso

Lluís Planas
3 min
L'INSULARISME El sentiment de pertinença a la pròpia illa, l'insularisme respecte del que suposaria "una identitat balear", es manté com a predominant entre els habitants de l'Arxipèlag. Amb relació a Espanya, són majoria els que se senten "igual d'espanyols que balears".

Palma.El sentiment de pertinença a la pròpia illa, l'insularisme respecte del que suposaria una "identitat balear", es manté com a predominant entre els illencs. Tot i així, amb relació a Espanya, són majoria els que se senten "igual d'espanyols que balears", mentre que també ho són els partidaris de matenir l'actual model autonòmic i l'estructura institucional de la Comunitat.

Només 3 de cada 10 illencs se senten identificats com a "balears", segons es desprèn de l'enquesta feta al novembre per la Fundació Gadeso, que en el darrer informe tracta d'analitzar el posicionament identitari i el sentiment de pertinença dels ciutadans residents a les Balears. L'enquesta s'ha fet a través de 900 entrevistes arreu de les Illes.

A la resposta d'"Amb quin territori us sentiu més identificat?", el sentiment de pertinença a la pròpia illa és més intens a Formentera (73%) i Menorca (77%) que no a Eivissa (62%) i Mallorca (64%). La mostra pràcticament no treu resultats per a aquells que s'identificarien amb el territori dels Països Catalans: just un 1% a Mallorca i Menorca.

Sí que ho fa a l'hora d'analitzar els resultats segons el record del vot a les autonòmiques de 2011, entre els votants de la coalició PSM-IV-ExM i Més per Menorca -ara englobats en MÉS-, amb un 5%. Els votants de la coalició són els que menys sentiment "balear" mostren, amb un 22%, mentre que els del PSOE responen així en un 34% i els del PP són els que ho fan més, amb un 43%.

L'estudi també mostra diferències segons l'edat. Els més joves i els més grans són els que senten més pertinença a la pròpia illa que a Balears: un 75% entre 18 i 29 anys, i un 72% amb més de 65; mentre que entre 30 i 65 anys se situa entre el 63 i el 67%. L'escassa minoria que respon sobre una pertinença als Països Catalans se situa per davall de 44 anys.

Espanyols i balears

El Quadern Gadeso sobre "La identitat dels illencs" elaborat al novembre també analitza la posició amb relació a Espanya i la pròpia comunitat. Així, la majoria, un 55%, respon que se sent "tan espanyol com balear", i aquest grup es manté igual respecte d'estudis anteriors.

No obstant això, creix el que es considera "més balear que espanyol", amb un 20% de respostes, mentre que es redueix el dels que es mostren "més espanyols que balears", arribant just al 12%. Els que diuen ser "només balears" (7%) o "només espanyols" (6%) es mantenen igual que en anteriors enquestes.

En aquest cas, l'estudi per illes mostra uns resultats pràcticament similars a tot l'Arxipèlag, però no així segons el record de vot el 2011. Els votants del PSOE són aquells que més se senten "tan espanyols com balears", amb un 67%, mentre que els del PP són els que més diuen ser "més espanyols que balears" (26%) o "només espanyols" (12%).

No hi ha cap votant dels partits ara coalligats en MÉS que respongui així en aquests dos darrers casos. Un 41% només se sent balear, un 34%, "més balear que espanyol", i un de cada quatre té un sentiment igual respecte de ser balear o ser espanyol.

Respecte de l'actual organització de l'Estat, una majoria dels enquestats, el 46%, es mostren partidaris de mantenir el model autonòmic vigent. Un 23% reclama més competències per a les autonomies, un 8% defensa la necessitat d'organitzar-se federalment i un 1% creu que s'hauria de permetre la independència d'aquells territoris que ho reclamin. Per contra, un 21% reclama que l'Estat recuperi competències. L'opinió sobre el manteniment de l' status quo actual també és majoritària respecte de l'estructura organització de la Comunitat. Així ho creuen un 58% dels enquestats. Un 23% creu necessari transferir més competències als consells insulars i un 12%, tot el contrari, mentre que el 7% eliminaria les institucions insulars. És a Mallorca on es menysté més el paper dels consells.

stats