EDUCACIÓ

La selecció de personal tensa el pacte educatiu

Alguns sindicats no volen que els directors puguin escollir lliurement els equips docents

Ja fa més d’un any que els representants polítics, sindicals i de la comunitat educativa van escenificar al conservatori de Palma la primera signatura d’un document d’Illes per un Pacte, que la Conselleria d’Educació ha de prendre com a base inicial de l’acord social i polític de l’educació. La propera passa va ser traslladar-lo al Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) per debatre’l i aprovar-lo. Tot plegat, per cercar el consens dels actors educatius de la comunitat. Després s’ha de dur al Parlament perquè entri a debat amb tots els grups polítics.

Si bé, en un principi, alguns moviments van mostrar des del primer moment el rebuig al text, els primers símptomes greus que fan tremolar aquest consens cercat es van manifestar aquesta setmana, precisament, al CEIB. Allà es va aprovar el text, però amb la divisió clara per part de la majoria sindical representada al Consell Escolar. STEI Intersindical, FE-CCOO, UGT i UOB hi van votar en contra.

Per què? El punt que genera especialment conflicte és la selecció de personal. Tant Biel Caldentey, des de l’STEI, com Toni Baos, de CCOO, ho detallen. En un primer moment s’havia arribat a un text de consens en què es deia que els consells escolars podien fer propostes de places, però que s’haurien de negociar a l’àmbit de la mesa sectorial. No amb noms concrets, sinó amb perfils determinats. Ara bé, el document final aprovat al CEIB amb 33 vots a favor, 9 en contra i 1 en blanc no ho preveu. Així, els equips directius dels centres podrien triar el personal.

“S’han inventat els projectes d’innovació per dir que, d’aquesta manera, tenen el poder de seleccionar personal”, explica Caldentey, que hi afegeix: “Això és pura i dura empresa privada. Són pràctiques de gestió empresarial. No volem atorgar poders especials als equips directius”. En la mateixa línia parla Baos: “Hi ha un sector que vol que els directors triïn. I, justament, és el mateix model de la privada”.

Baos considera que l’argumentari d’aquests sectors no és defensable. “Dir que això és garantia d’èxit és molt perillós. De la mateixa manera que és garantia d’èxit a una empresa privada, a una del costat és fracàs. Si el que tria tria malament, o no està preparat per triar, es converteix en un vici que vulnera drets constitucionals”, remarca Baos.

Pel portaveu de la FE-CCOO, el seu posicionament, en un principi, no era de rebuig total. Com el dels altres sindicats que hi votaren negativament. “Som pactistes, com negociadors”, apunta. Segons Baos, es va intentar arribar a un acord en tot moment alleugerant el text de les esmenes. Creu, però, que hi ha hagut un moviment “antisindical” que ha propiciat que no se n’aprovàs cap de les presentades i que va arrossegar STEI, CCOO, UOB i UGT al vot en contra. És a dir, a l’oposició.

Situació negra

Ho exemplifica amb la negativa d’incloure en el text una referència a la llei aprovada al Parlament contra la LGTBIfòbia. “És per riure”, apunta, ja que sí que tenia el consens parlamentari. Pensa que van rebutjar aquesta esmena perquè l’havien proposada ells. Ara, la situació està una mica negra. Caldentey considera que “ni acceptam ni deixam d’acceptar”. En el mateix sentit s’escuden els sindicalistes. Ara el text ha de passar per una comissió al Parlament. D’allà esperen poder treure més fruit que el que han pogut obtenir fins ara. Un dels altres elements clau que ha propiciat el rebuig de la majoria sindical ha estat la llengua. Caldentey apunta que qualsevol projecte lingüístic recollit al text que no respecti el Decret de mínims (ensenyament, almenys, 50% en català) “no tindrà el nostre consens, ho hem dit per activa i també per passiva”.

Des dels altres sectors no volen posar percentatges i comenten que el català sigui preferent i majoritari. Caldentey, però, considera que “preferent i majoritari” pot ser només un 34% de català. A més, l’STEI creu que, si hi ha un comitè d’experts que treballa pel nou model lingüístic a les aules, una de les mesures que s’haurien pogut prendre era ajornar les votacions sobre aquest punt i esperar “per tenir més elements per contrastar”. Pensa que “era un tema fonamental i essencial”. El text tampoc no fa cap referència a la derogació de la LOMQE, una qüestió fonamental per STEI i CCOO. Cal recordar que no tots els sindicats s’hi van postular en contra. Alternativa (vinculat a l’Assemblea de Docents) sí que va votar a favor del text.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF