Les reserves hídriques de les Balears estan al 58%

PalmaLes reserves hídriques s'han situat durant el desembre en un 58% de la seva capacitat a les Balears, la mateixa xifra que el novembre i dos punts més baixa que la del desembre del 2016. Només dues zones de Mallorca continuen en situació de prealerta (la serra de Tramuntana i la zona de Manacor i Felanitx), però estan "molt a prop" de l'estabilitat.

Del novembre al desembre, les reserves han pujat, a Mallorca, del 57 al 58%, i a Menorca, del 60% al 61%. A Eivissa han baixat del 56% al 55%, i a Formentera del 54 al 46 %, segons dades de la Conselleria de Medi ambient, Agricultura i Pesca.

De les deu unitats de demanda que estableix el nou Pla de sequera de Balears, tan sols dues continuen en situació de prealerta, segons els resultats de l'índex de sequera per al mes de desembre, la serra de Tramuntana i la zona de Manacor i Felanitx, encara que estan molt prop de la situació d'estabilitat.

Totes les altres unitats de demanda, tret de la de Formentera, presenten una pujada en els resultats.

La situació és millor que el desembre del 2016 i "molt millor" que la del desembre del 2015, segons la Conselleria.

Per punts de control, les masses d'aigua subterrània amb més reserves a Mallorca són les de Caimari (78%), Son Servera (76%) i el Pla de Campos (75%). La que en té menys és la de Sant Salvador, a Felanitx, (15%).

A Menorca, la massa de Ciutadella registra un nivell d'un 76% i la més baixa és la de sa Roca, amb un 42%. La massa d'aigua subterrània amb més reserves a Eivissa és la del Pla de Sant Antoni, amb un 79%, i la que en té menys és Roca Llisa, amb un 32%.

D'acord amb les dades de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), el desembre ha estat un mes humit a Menorca, normal a Mallorca i sec a les Pitiüses.

La precipitació acumulada durant el darrer any mostra un dèficit de pluja dun 12% a Menorca, un 43% a les Pitiüses i un superàvit d'un 6% a Mallorca.

S'espera que durant el gener continuïn augmentant les reserves i que les dues unitats que actualment estan en prealerta entrin en situació de normalitat.

És la primera vegada que es calcula l'índex de sequera des que el passat 20 de desembre va entrar en vigor el Pla especial d'actuació en situacions d'alerta i eventual sequera de Balears.

L'índex es calcula per zones o unitats de demanda, delimitades en funció dels aqüífers i les infraestructures de gestió existents.

Si fins ara les unitats de demanda i l'índex de sequera es delimitaven amb criteris administratius, amb el nou Pla de sequera les unitats de demanda s'han delimitat amb criteris hidrogeològics (tècnics) i s'han millorat els indicadors utilitzats per al càlcul de l'índex de sequera amb mesures de 90 punts de control, el doble dels que s'han emprat fins ara.

A més, es calcula una unitat de demanda a Formentera, que abans formava part de la mateixa unitat que Eivissa. Com a resultat, hi ha més indicadors i més unitats de demanda, cosa que permet localitzar amb més precisió les zones en situació de sequera.

El Pla de sequera estableix les actuacions que han de fer els diferents actors implicats en funció del valor de l'índex de sequera, amb l'objectiu de minimitzar els efectes de la sequera sobre la població.

Malgrat que l'elaboració dels plans de sequera es preveu en la normativa des de l'any 2001 i que les situacions de sequera són habituals en el clima mediterrani, és la primera vegada que la Comunitat Autònoma disposa d'un pla de gestió de sequeres.