“Els polítics no han de fer de lingüistes”

Recomanen als nostres representants la lectura de l’atles

Cosme Aguiló (Santanyí, 1950) es fa escoltar. Aquest doctor en Filologia Catalana i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de cap lúcid i mirada penetrant, sap de què parla. Recomana als nostres polítics la lectura de l’ Atles ornitonímic de les Illes Balears. Encara té presents les paraules del president Bauzá, qui, en precampanya electoral, afirmà que “Noltros aquí deim tassó i no got”. “El senyor Bauzá -assenyala Aguiló- no sé si sap que a Maó, com a Catalunya, al pato li diuen ànec, mentre que en altres llocs de les Illes li diuen ànnera. Aquest atles no només demostra la diversitat, sinó també la unitat de la llengua catalana”.

Aguiló té clar que “els polítics han fer de polítics i no de lingüistes”. “Un polític -hi insisteix- no té per què saber de tot. Per això ja hi ha els especialistes. Quan no ens trobam bé, hem d’anar al metge, i el metge de la llengua són els filòlegs. Si un polític diu una cosa que no correspon a la realitat, ni al que estableix la ciència, o una de dues: o és molt ignorant o vol confondre la gent”.

Durant l’elaboració de l’atles, Aguiló s’adonà que hi havia molts d’informadors que desconeixien els noms castellans de les espècies d’ocells a catalogar: “Tot plegat ens demostra fins a quin punt la llengua catalana està arrelada entre les persones d’aquest sector. És gent, sobretot la gran, que ha tingut una vida plenament en català”. L’atles, però, també serveix per constatar les connexions lingüístiques entre les illes. “La llengua -continua Aguiló- és fruit de les relacions humanes i s’empelta d’un lloc a un altre. En temps de sega, els mallorquins del Llevant anaven a segar a Menorca i duien noms menorquins cap aquí. De Manacor a Son Servera la cadernera és caternera, com en gran part de Menorca, però també hi ha llocs de Menorca que diuen cadernera com a Mallorca. D’altra banda, a la part de Binissalem i al centre de Mallorca hi trobam menorquinismes perquè anaven a aprendre l’ofici de sabater allà i vés a saber si l’obertura de la e neutra tònica d’aquesta zona no és fruit de Menorca”.

Aguiló no dubta que “un illenc que coneix bé els ocells de la zona on ha viscut difícilment ens podrà ocultar el seu origen”. Ho diu per experiència pròpia: “Una vegada vaig anar a una botiga de Palma a comprar. El meu germà, que m’acompanyava, em va dir que el venedor era d’un poble petit de Mallorca i em va llançar el repte d’endevinar de quin. Pel parlar no el vaig poder identificar, però, en saber que era caçador, li vaig demanar que em digués noms d’ocells. Al tercer nom, en dir-me farró, de seguida vaig saber que era de Pina. I aquell home no s’ho podia creure. A l’enquesta de l’atles, farró surt a Pina i a Sineu. Si hagués estat, però, de Sineu, l’hauria detectat pel vocalisme”.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF