REVOLUCIÓ EDUCATIVA
Balears 30/04/2016

“El nin ha de ser el protagonista de l’aprenentatge”

Sis centres de Mallorca han creat la Xarxa d’Escoles Públiques per la Renovació Pedagògica

Miquel Barceló
2 min
M. Bel del Toro, Jana Suau, Sandra Icasuriaga, Margalida Gomila, Cati Bover, Joan Oliver i Esther Zarrias.

ManacorA l’estiu de 2015, en una trobada casual de diversos mestres de diferents indrets a la platja de s’Illot (Manacor), el tema de conversa derivà cap a l’aspecte de mudança que presentava el col·legi d’educació infantil i primària Talaiot, del mateix nucli turístic i residencial. En el centre es reorganitzaven els espais com a element educatiu. Llavors, es va promoure una trobada en què prop d’una trentena de mestres començaren a parlar de fer un canvi en la metodologia educativa, “un canvi de mirada” en l’àmbit social i pedagògic. I la idea que arrelà era deixar de funcionar de manera aïllada tant el mestre com l’escola. Això fou el punt de partida del projecte Xarxa d’Escoles Públiques per la Renovació Pedagògica de Mallorca. No ha passat encara un any i ja són sis centres i 80 els mestres que treballen amb el nou sistema d’ensenyament.

“Vàrem compartir la mateixa manera d’entendre l’educació i sobretot la necessitat que sigui el nin i la nina el protagonista del seu aprenentatge. El mestre deixa de ser el conductor de l’aula o de l’espai. El seu paper passa a ser d’acompanyament respectuós de l’infant. S’han de valorar les necessitats emocionals dels nins, ja que si no està bé emocionalment no pot aprendre”, explica una mestra membre del col·lectiu.

I en aquest canvi de model, l’educador ha de seguir una formació contínua, fora de l’horari escolar, que ha d’assumir la Conselleria d’Educació. L’objectiu és aplicar un model que faci una escola més viva: espais sense cadires ni taules on els nins s’autoregulen pel que fa al comportament, i es treballa la cooperació i el respecte. “No partim de llibres ni de fitxes preparades, sinó del material i de les preguntes que sorgeixen. No es treballa la competivitat”, se subratlla des de la Xarxa, des de la perspectiva d’ajuntar idees, esforços i il·lusions amb l’objectiu de dignificar l’escola pública.

Sant Miquel (s’Illot), Talaiot (Son Carrió), Rosa dels Vents (Colònia de Sant Pere), Es Puig (Lloseta), Son Juny (Sant Joan) i Els Molins (Sencelles) són els sis centres que treballen en xarxa amb un model educatiu en comú, en què la Conselleria assumeix la formació dels professors, la qual inicialment la majoria de mestres d’aquestes escoles s’han pagat.

Principis bàsics

La Xarxa d’Escoles Públiques fa una aposta per “l’educació conscient i coherent”. Tres principis bàsics acompanyen els fonaments pedagògics d’aquest col·lectiu de docents. El primer és que “l’acompanyament de l’adult en el procés d’activitat dels infants es fa amb una mirada d’amor i respecte”. El segon: “L’entorn dels infants en condiciona l’aprenentatge i, per tant, vetllam perquè sigui ric, segur i relaxat”. I el tercer: “Les experiències d’aprenentatge en aquestes edats són globals, és a dir, impliquen totes les funcions de l’organisme i entenem que no poden ser sempre compartimentades en camps de coneixement”.

stats