Miquel Puig: “A Balears, més és sinònim de pitjor”

PalmaL’estiu de 2002 Balears tenia 432.000 treballadors ocupats sobre els 460.000 actius. Per tant, un equilibri que destavaca per damunt de la resta de l’Estat, i una taxa d’atur de només un 6%. 13 estius després, les Illes han estat capaces de crear milers de llocs de feina. En concret, al de 2015 hi havia 555.300 ocupats, la qual cosa suposa 123.000 llocs de feina més. Veient aquestes dades, un pot pensar que la taxa d’atur hauria de ser similar, però resulta que va ser del 14%. “Una catàstrofe, en plena temporada turística”, va dir sense matisos l’economista i articulista de l’ARA Balears Miquel Puig aquest dijous a una conferència organitzada pel Cercle d’Economia.

Com és possible que havent creat 123.000 llocs de feina en poc més d’una dècada, s’hagi disparat l’atur? “Molt senzill, perquè s’ha produït un creixement espectacular de la immigració i això fa que per molta ocupació que generin les Illes, tanmateix aquesta seguirà sent insuficient per la quantitat de mà d’obra que arriba”, sentencià Puig.

Abaratiment de costos

Això és així, segons aquest economista, que va ser director general de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, perquè el model turístic en el qual es basa l’economia illenca aposta per l’abaratiment de costos, els professionals de poca formació, i per tant una retribució salarial a la baixa. Un còctel contrari del que fan les economies més equitatives i pròsperes de la UE.

Per aquest motiu, l’economista, que va presentar el seu llibre Un bon país no és un país low cost, insisteix que s’ha de pujar el salari mínim i s’han de convèncer els empresaris perquè remunerin millor. “En cas contrari, es fa inviable l’actual sistema de l’estat del benestar, i ja els puc avançar que ens jubilarem més tard i no es cobrarà el 100% de la pensió que se’ns ha promès”, digué.

Per això va insistir que “els països més equitatius i pròspers són aquells que paguen bé els seus treballadors, perquè són aquests els que després paguen impostos i sostenen l’estat del benestar. És imposible mantenir el model assistencial que tenim si tanta gent guanya tan poc, a no ser que la classe mitjana hagi de suportar una pressió fiscal impossible”.

L’anàlisi de l’economista també va incidir en la formació. La comparació entre la formació mínima que tenen els treballadors del País Basc i les Illes és “dessoladora”. Mentre que només el 24% dels bascos que fan feina tenen únicament estudis bàsics, en el cas de Balears, aquesta xifra arriba al 41,2%. “Ens hem de demanar per què els empresaris volen gent tan poc qualificada”, sentencià.

En tot cas, Puig opina que el turisme no té per què ser una màquina de crear llocs de feina de baixa qualificació i remuneració, si bé “és necessari especialitzar-se, millorar la qualitat i cobrar els serveis a un preu que inclogui un salari digne i la possibilitat de pagar els impostos necessaris per rebre els serveis que volem com a societat. A Balears, més (en referència al nombre de turistes) és sinònim de pitjor”, digué Puig.