Balears 24/09/2017

“La menorquinitat és un compromís social i cultural”

Antonio Casero rebé ahir, a l’Orfeó maonès, un homenatge a 55 anys d’activisme cívic

Cristina Ros
3 min
Antonio Casero ha estat al capdavant (o hi ha col·laborat) de nombrosos moviments socials, culturals, a favor de la llengua catalana, i també de la defensa del territori.

PalmaVa arribar a Menorca el 26 de setembre de 1962. Aquell mateix dia, Antonio Casero Rodríguez (Marchena, Sevilla, 1943) complia 19 anys. Ho recorda: “Jo venia de la classe que anava a jornal a Andalusia i això volia dir molta pobresa. A Menorca, de seguida, vaig conèixer el capellà Josep Castell i em vaig implicar amb les Joventuts Obreres Catòliques (JOC). Jo era molt jove, però se’m feia evident que allò que més patia el nostre poble era una repressió cultural. Si volíem organitzar el moviment obrer, havíem de fer dues coses bàsiques: crear una consciència obrera i, molt important, elevar el nivell cultural dels treballadors. Abans i ara, s’ha d’assumir que el fet cultural és el que marca la diferència amb altres pobles. La cultura és l’eina més poderosa per reduir la diferència entre les classes socials, per prendre consciència dels teus drets i és la fórmula més eficaç per a la necessària integració. La cultura és també la via per practicar la fraternitat, un concepte revolucionari en el qual avui s’hi pensa poc o gens”.

Ciutadania menorquina

Amb aquesta prioritat, trobam Antonio Casero en la creació dels moviments juvenils de Menorca i dels principals grups excursionistes, en l’impuls per a la creació de la delegació menorquina de l’Obra Cultural Balear, en primera fila de les accions per preservar l’Albufera del Grau, en la promoció de les associacions de veïns, en l’Escola Sindical, en la Mesa Democràtica de l’illa, al capdavant del PCE Menorca, forçant com a regidor el canvi de nom de carrers i places franquistes, col·laborant en la fundació del GOB menorquí, impulsant l’Enciclopèdia de Menorca, facilitant la implantació a les Illes del repetidor de la televisió catalana i, així, més de mig segle que el du fins avui, quan Casero és un dels signants de la ‘Concentració pel dret a decidir’ que aquest divendres horabaixa va tenir lloc a Maó.

Són només alguns dels motius per al reconeixement que va rebre Antonio Casero aquest dissabte vespre a la seu de l’Orfeó maonès, un homenatge als seus ‘55 anys de ciutadania menorquina’, coordinat pel filòleg i exdiputat Joan Francesc López Casasnovas. Antonio Casero afirma que li ha vingut de nou: “No acab d’assumir-ho. Tenc molts amics i bons. I l’única cosa que puc dir és que sí, que porto 55 anys d’estimació a Menorca i que no decau”.

Quan se li demana pel que significa per a ell la menorquinitat que se li reconeix, Antonio Casero no s’ho ha de pensar: “La menorquinitat és un compromís social i cultural. La pertinença a un lloc no és figurar al padró municipal, sinó integrar-t’hi i treballar per fer que altres persones com tu tinguin una voluntat integradora. No són menorquins només els nascuts a l’illa. Menorquins ho som tots aquells que defensam la cultura d’aquest poble, que consideram el nostre”. Casero se situa en l’actualitat per lamentar que “la societat menorquina ara es demostra més apàtica. No veig gaire interès a cercar mecanismes d’integració social. Com passa a molts altres llocs, a Menorca hi ha importants comunitats –musulmans, africans, equatorians, etc.– que viuen d’esquena als menorquins, i els menorquins els donen l’esquena. Hauríem de ser conscients que el futur de la cultura menorquina està en el conjunt de la societat actual, no només en una part, ni tampoc només en els llibres o en les pedres talaiòtiques. Cal fomentar la consciència de poble en tothom”.

Conquestes socials

López Casasnovas afirma que Antonio Casero “té una consciència cívica indoblegable, un arrelament absolut a Menorca, sense perdre les seves arrels andaluses ni l’esperit de solidaritat fàctica amb la terra on va néixer”. Casero, per la seva banda, és un convençut del poder de la ciutadania: “Tot allò que s’ha aconseguit socialment i culturalment és perquè la gent ho ha lluitat. És la ciutadania la que conquista els seus drets. Són els moviments socials, no el poder polític, els que poden guanyar espais de llibertat i afavorir els grans canvis”.

Casero, tot i que milità en el PCE i va ser ocasionalment regidor de l’Ajuntament de Maó, malgrat que va ser molt proper al PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans) –“del qual em vaig apartar amb dolor, perquè hi havia un corrent que defensava la lluita armada i jo, amb la violència, no puc”–, és avui un dels principals promotors des de Menorca de la defensa del dret a decidir i d’un manifest que reclama que “votar és democràcia”: “La democràcia ha de ser participativa, no representativa. Cal avançar cap a la democràcia participativa, i aquesta s’inicia amb el dret a decidir, un dret inqüestionable. També és la gent la que té el poder de fer canviar les lleis, de transformar el sistema. Els activistes no podem pensar a complir la legalitat, sinó a transformar-la. No hauríem fet res mai anant darrere de la legalitat”.

stats