MANIFESTACIÓ

Clam massiu a favor d’acollir i posar fi al drama dels refugiats

Més de 6.000 persones es mobilitzen a Palma per reclamar efectivitat a les Administracions

Clam massiu a favor d’acollir i posar fi al drama dels refugiats. / JAUME ROSSELLÓ

Palma s’inundà ahir de gent clamant dignitat per a les persones que cerquen refugi. Va ser una de les manifestacions més multitudinàries dels darrers anys a Ciutat –possiblement, des del clam contra el TIL de Bauzá–. Unes 6.000 veus van cridar, totes juntes, per donar un toc d’atenció a Europa, l’Estat i les Administracions locals: “Open the fuckin’ borders”. Obrir les fronteres, ser terra d’acollida, recuperar la humanitat.

Poc abans de les 18.30 la plaça Major, punt d’inici d’una petita marxa d’intencions ben grans, ja es va començar a omplir de pancartes i música. “Casa nostra és casa vostra” o “Mallorca amb els refugiats” eren alguns dels lemes que s’hi podien distingir. En engegar la mobilització fins al final del passeig del Born –on el Que tinguem sort, de Lluís Llach, rebia la multitud– adonar-se que Palma s’estava movent com en comptades ocasions era més que evident. I les pancartes començaven a ballar al ritme de la batucada de manera més contundent: “Canviau les armes que veneu per les ànimes que necessitau” o “Les polítiques de tancament de fronteres són assassines”, desfilaven sobre els caps dels manifestants.

De gent més gran, i gent més jove. Fins i tot molts d’infants. Tothom reclamà efectivitat a les institucions per posar solució al drama humanitari que viu el Mediterrani. Davant de Cort, els tambors feren una breu aturada. Davant el Parlament, una altra. I a plaça de la Reina, la cançó final: un manifest ple d’emoció. El Moviment escolta i guiatge de Mallorca, que va moure els fils per acompanyar la manifestació que també es va celebrar a Barcelona, ho deixà clar: “Mallorca ha estat sempre terra d’inclusió. Convivim amb persones de totes les cultures, països i creences”. Per què no ara? Es van recordar les més de 32.000 persones que des del 2.000 han mort al Mediterrani, convertit en tomba submarina, a vegades cega per les institucions. “Europa s’ha consolidat com una gran fortalesa”, van criticar en aquesta direcció. “Per molt que apliquin mesures per frenar la migració, les persones seguirant intentant arribar. El que els empeny és més fort que els murs que puguin trobar”. Són la guerra, la desesperació, la fam i la promesa d’una pau que, sovint, veuen sentenciada: exclusió i xenofòbia s’acostumen a presentar com a nous enemics.

Així ho denunciaren en el manifest, i així ho van voler fer transmetre als polítics presents. La presidenta del Govern, Francina Armengol, el vicepresident, Biel Barceló, o el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, s’uniren a aquest clam social. També alguns regidors de Cort –l’Ajuntament ja anuncià que se sumaria a la marxa–.

Malgrat que les competències enpolítiques d’asil són estatals, des del Moviment escolta reclamen que Mallorca doni “respostes més contundents”. Per això mateix, realitzaren una crida per “garantir el desenvolupament social digne de les persones migrades”, “defensar el dret a la lliure circulació de persones, com queda recollit a l’article 13 de la dreclaració universal dels drets humans” i “treballar per eradicar les causes d’injustícia i guerra i fomentar la cultrua de la pau”.

Els aplaudiments acompassaven el sentiment dels assistents. La batucada posava sentit al goig comú i la felicitat respirada per molta gent sorpresa: “No ho esperava tan ple”, se sentia en més d’un moment. El punt final el posà, però, Mohamad, un noi palestí que es va definir com a nat refugiat i, ara encara, actual refugiat. El 1948 la seva família va haver de partir de Palestina cap a Síria. Fins que el 2011 la guerra els tornà a tocar a la porta. El 2015 cercaren una nova vida “i, sobretot, la pau”, explicà Mohamad. “Per què he de viure la meva vida així? No necessito res d’Europa, només viure com qualsevol persona: en pau”, va sentenciar.

“Animam a la ciutadania a mobilitzar-se i fer sentir la veu per aconseguir la conscienciació col·lectiva”, recordaven els escoltes. I aquest n’era el resum idoni. “Afavorir el canvi d’actitud de les institucions amb la crisi migratoria”. Palma, cridant, augmentà per uns instants els batecs de la terra. La resposta de qui mou el món i pot posar fi al drama, encara està per veure.

Eivissa i Menorca

Durant aquest mes de febrer les mostres de suport es multipliquen. La plataforma Benvinguts Refugiats Menorca i SOS Refugiats Eivissa han fet públic aquesta setmana que totes dues participaran en el naixement de la coordinadora En Peu de Pau, implicada en l’impuls d’una mobilització convocada arreu d’Europa per al 26 de febrer que omplirà els carrers sota la consigna ‘No a l’Europa fortalesa’.

Formentera amb Síria

El Consell de Formentera ha organitzat un programa d’activitats que recull projeccions documentals, pel·lícules, teatre, xerrades escolars i exposicions que tracten sobre la situació dels refugiats i que es duran a terme entre el 5 i el 19 de febrer a l’illa.

EDICIÓ PAPER 23/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF