MASSIFICACIÓ I TERRITORI

20 persones controlen el 17% dels lloguers d’Airbnb a Mallorca

Terraferida va presentar ahir els resultats d’una intensa recerca sobre l’abast del lloguer turístic a l’illa i va qualificar d’especulatiu el model que promou la popular plataforma on-line
A Mallorca hi ha 11.271 allotjaments de la plataforma. / A. SCHNABEL

La plataforma en línia Airbnb oferí a Mallorca l’any 2015 un total d’11.271 allotjaments amb capacitat per a 60.323 places turístiques ampliables amb 18.220 més, que sumen un total de 78.543. Les estades haurien arribat a les 550.283. El col·lectiu Terraferida va donar a conèixer ahir aquestes xifres, fruit d’una intensa recerca que va partir de les dades obtingudes de l’entitat sense ànim de lucre InsideAirbnb i que ha estat duta a terme amb l’ajuda de programari big data.

Amb tot, del total d’apartaments que figuren al portal, 532 són possessió d’un sol individu, i de tots els habitatges oferits, el 17% és controlat per tan sols 20 persones, bona part de les quals són estrangeres. Tal com explica Jaume Adrover, membre del col·lectiu, és ben possible que aquestes no operin des del territori mallorquí, ja que la companyia no disposa ni d’un sol treballador a l’illa ni hi paga cap impost, encara que n’obté un benefici estimat d’entre 4 i 9 milions d’euros anuals només essent la intermediària, sense assumir cap responsabilitat sobre l’habitatge. “Això no és economia col·laborativa”, sinó “el negoci més rendible que un pot inventar”, assevera Adrover.

Aquestes xifres, però, són només la punta de l’iceberg. De moment, les úniques dades disponibles són del 2015 i es calcula que a hores d’ara ja es podrien haver doblat.

Especulació

“Airbnb és un negoci que s’enriqueix especulant”, afirma Adrover. “El principal beneficiari és el turista, perquè els preus són assequibles, i el llogater també obté uns guanys. Ara bé, la plataforma s’enriqueix enormement, ja que el seu model de negoci consisteix a cobrar un percentatge de l’allotjament que, segons els càlculs, oscila entre un 9 i un 16% del preu que es paga”, hi afegeix.

Per Xim Valdivielso, també membre de Terraferida, “és obvi que hi ha col·lectius que tenen necessitats econòmiques i que es veuen obligats a arrendar un habitatge, però, d’acord amb la informació que tenim i segons el fenomen que s’ha registrat a altres ciutats, consideram que és un negoci que està molt més centralitzat del que sembla, ja que funciona de la mateixa manera que una multinacional”.

San Francisco (als EUA), assegura Valdivielso, viu una experiència similar a la de Mallorca. En aquesta ciutat, Airbnb ja ha arribat a sufragar campanyes electorals de determinats partits polítics, els que un dia regularan l’activitat de la companyia. “El benefici que genera és bàsicament destinat a grups socials rendistes que acumulen doblers especulant amb el territori”, sosté.

Terraferida ha pogut extreure les dades de geolocalització de cada allotjament i ha generat un mapa interactiu que permet visualitzar la seva distribució sobre el territori, així com la seva tipologia. Les dades estan actualitzades del gener del 2016. D’aquesta manera, s’ha pogut comprovar que les cases, els apartaments i els pisos suposen la part més rellevant de l’oferta, amb 9.689. Les cases amb habitacions privades per a turistes són 1.556. Els arxius d’Airbnb descriuen més de 20 tipologies d’allotjaments, entre els quals hom troba 11 caravanes, 9 castells, 37 vaixells, 13 tendes de campanya, una barraca i fins i tot un iglú, situat dins el bosc de Bellver, i una casa dalt d’un arbre.

Legalitat

D’aquests 11.271 allotjaments, ni un de sol va declarar que tingués llicència turística ni estava inscrit al registre de la Conselleria el 2015, si bé només dues cases van poder acreditar que posseïen un segell de qualitat, sense figurar als registres. També cal tenir en compte que no tot el lloguer turístic s’ofereix a través d’Airbnb: existeixen altres portals en línia, com ara Wimdu.es, Homelidays o Interhome.es. Al marge de tots aquests, les fórmules clàssiques (immobiliàries i particulars, entre d’altres) oferiren prop de 123.000 places només a Mallorca, segons el Consell Insular. Aquestes dades, així, donen una idea de la magnitud del fenomen del lloguer turístic a les Illes, que amb paraules d’Adrover, “té conseqüències socials i ambientals devastadores”.

D’aquesta manera, segons el col·lectiu, si tenim en compte les places turístiques de la multinacional, les xifres que en dona el Consell i hi sumam les 423.000 places turístiques legals, resulta que Mallorca probablement disposa d’unes 600.000 places turístiques, sense comptar les que s’estan generant dia rere dia.

Costos

Segons Valdivielso, els costos socials de la massificació turística dels darrers anys i, en particular, la forma del lloguer vacacional són molt superiors als beneficis privats que es poden generar. La possibilitat de construir en qualsevol tipus de sòl, la pressió que s’afegeix sobre els recursos bàsics, l’increment desorbitat dels preus de les cases (un 40% en tres anys) i la pèrdua resultant del dret a l’habitatge o la massificació turística són només algunes de les conseqüències del fenomen.

Polítiques

“Consideram que les administracions avui dia han estat ambigües i sovint contradictòries", lamenta Valdivielso, que considera que han mostrat interès per fer front al problema, però també han negat l’existència d’una massificació i han insistit en els beneficis d’una suposada desestacionalització o una distribució de la riquesa als sectors més desfavorits. "Creim que no hi ha voluntat política suficient de fer front al problema”, recalca. Per aquest motiu, considera necessari que les administracions es prenguin seriosament la problemàtica i que es respecti la llei vigent. El lloguer vacacional en els edificis plurifamiliars està prohibit sense que serveixi de res, per exemple, com han fet públic les autoritats d’aquesta Comunitat. "Si s’incompleix la llei, cal penalitzar. També cal canviar les diferents normatives que afecten aquest fenomen amb la finalitat de reduir el nombre d’allotjaments i places turístiques sense llicència. Cal una voluntat d’aturar i reduir el nombre de turistes i la massificació que estan patint totes les illes. Volem que les administracions canviïn la normativa per reduir el nombre de visites”, afirma.

Normatives

El col·lectiu lliurarà aquestes dades i també els mapes interactius a la Conselleria de Turisme i als ajuntaments, perquè “consideram que és la seva responsabilitat posar límits a aquest fenomen, rebaixar el sostre urbanístic, regular-ho al màxim”, puntualitzen.

Terraferida demana, així, una nova regulació que obligui els portals d’internet a exposar la llicència i que l’Administració renunciï a legalitzar el lloguer turístic als habitatges plurifamiliars mitjançant la nova Llei d’estades turístiques. També exigeix la incorporació de personal per perseguir el frau existent: “No és acceptable que la comunitat amb més places turístiques del món disposi d’un sol instructor per fer efectives les denúncies contra l’activitat turística il·legal”.

Tanmateix, “que no es pot fer res no és veritat”, assegura Adrover, per qui l’Ajuntament de Barcelona, almenys, està intentant fer alguna cosa, multant amb 600.000 euros la plataforma quan ha convingut i aconseguint que només es puguin publicar al portal les ofertes legals. “També han posat eines a l’abast del ciutadà perquè pugui denunciar problemes amb el lloguer turístic, i això tenint en compte que a Barcelona el problema no és tan greu com aquí”, diu Adrover.

A Nova York, expliquen, ja no es permet el lloguer d’un habitatge per menys de trenta dies. La normativa va canviar perquè InsideAirbnb els estava pressionant.

Resposta

“Els que es beneficien d’aquest negoci que no es queixin de la saturació de les carreteres o que no puguin comprar o llogar una propietat perquè els preus siguin prohibitius. Hi ha una responsabilitat en aquest tipus de decisions individuals. Tanmateix, no es pot criminalitzar ningú i el que cal és una resposta col·lectiva i que ha de venir de les administracions”, conclogué Valdivielso.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF