Balears 18/01/2014

Jaume Sitges Antich : El ball i l'estràngol han estat els meus vicis més grossos

Jaume Sitges Antich Morret nasqué a Son Macià (1927), és pagès i va fer de poller 30 anys. Ballador, cantador, sonador de ximbomba, jugador d'estràngol...

3 min

Jaume Sitges Antich Morret nasqué a Son Macià (1927), és pagès i va fer de poller 30 anys. Ballador, cantador, sonador de ximbomba, jugador d'estràngol... De nit, traginava animals amb bicicleta de Son Macià a Manacor.

Començàreu molt jove a fer feina a foravila?

Sí, perquè a ca nostra m'havien de menester. A mon pare el se'n dugueren quan jo tenia 9 anys, el meu germà gran, 11, i la meva germana, 18 mesos. Quan vaig fer els 11 anys, em tragueren d'escola per anar a aplegar ametles.

On vàreu fer el primer jornal?

A Son Llodrà Vell amb l'amo Pere Muntaner; va ser com un segon pare per a mi. Érem una guarda de 14 al·lots, sense teles i amb una senalleta perhom. Uns espolsaven i altres aplegàvem. Més tard vaig anar a fer de mosset (1) a Son Cladera i hi vaig estar 5 anys.

Quina feina hi fèieu?

Munyir la vaca, arreglar els animals, donar gra darrere l'arada... Al meu germà, l'obligaren a fer el servei militar dels 16 als 22 i la feina grossa de ca nostra quedà per a ma mare i per a mi. Si em sortia un jornal, el feia. Llavors em vaig posar a dur pollastres, coloms i conills a plaça; era la manera d'ajudar a ca nostra. Ho vaig fer 30 anys, agafava la bicicleta, tot l'aviram que podia i cap a Manacor a vendre'ls [17 quilòmetres anar i tornar].

I com us les arreglàveu per dur-los amb la bicicleta?

Posava una gàbia darrere. No podia fer més de quatre pams i mig perquè la Guàrdia Civil m'aturava adesiara per excés d'amplària. També me'n penjava pel coll amb una corda, quatre cap a davant i quatre a l'esquena, i en posava pel manillar. Arribava a dur 40 animals cada viatge.

Sempre anàveu tot sol?

Una temporada hi anàrem amb en Pedro de can Ametler. Ell duia caragols, espàrrecs... allò que trobava. Quedàvem al casino de Can Pelut a la 1 o a les 2 de la nit i partíem plegats. No ens colgàvem; per dormir dues hores no ho pagava. Un pic vaig fer una becada i tot pel camí; em vaig despertar fregant amb la gàbia per una paret.

Anàveu sense llum?

Quan feia lluna, hi havia claror, hi estàvem avesats. Arribàvem abans de les 5 i componíem els animals. A les 9 havíem venut 150 pollastres i qualque dia feia tres viatges. Mai no he tingut cotxe, sempre he anat amb bicicleta o amb carro.

Només anàveu a Manacor a vendre aviram?

Vaig anar a Palma set anys al mercat de les avingudes. Sempre hi havia qualque camió de Manacor que hi anava i hi pujava. M'agradava perquè era un mercat per a gent pobra que apreciava totes les coses de foravila. El tracte amb la gent era molt bo. A Son Macià em duien xítxeros, albercocs, prunes... i jo els ho venia. Allà m'ho compraven tot perquè era fruita collida el mateix dia. Ara, comprar fruita bona i madura és impossible, tot ho cullen verd.

Us agradava el trull dels animals?

Sí. A banda de fer de poller, teníem quatre vaques. Les fèiem pasturar, les munyíem i el lleter passava cada dia. Si menjaven dins call vermell (2), duien més llet. També fèiem dos porcs: un per a nosaltres i un per vendre. Si feies un copet (3) de gra i un estòlit (4) d'ametles, tancaves l'any. La feina donava per viure; ara, això no bastaria a ningú.

Per què deixàreu de fer de poller?

Al mercat de Palma hi anàvem prop de cent pollers. Quan es van posar les granges grosses, els de l'empresa Salas s'ho van fer tot seu i es va acabar dur polls vius per tot Mallorca. Al cap d'un temps, ningú no volia animals vius, s'avesaren a comprar-los morts i plomats.

Heu viscut altres canvis molt grossos?

Una vegada vaig anar a fer un albelló (5) a la sortida de Manacor cap a Palma. Acabaven de fer la carretera nova. El meu jornal valia 20 pessetes i l'amo em va dir: "Jaume, ara et faria una barrina" (6). "T'estimes més les 20 pessetes o una pesseta per cada cotxe que passarà?". Les 20 pessetes, vaig dir. Cada cotxe que passava, ell tirava un maquet dins un pot. De sol a sol en van passar 22. Pareix vera, ara?

I després vàreu fer de casiner?

Amb la meva dona agafàrem el casino de Can Bessó durant dotze anys. Molts macianers sonadors s'hi aplegaven i partírem a fer la ximbombada. La de Son Macià va arribar a ser la més gran de Mallorca, amb 40 grups de ximbombistes.

També heu estat molt jugador d'estràngol (7)?

El ball de pagès i l'estràngol han estat els meus vicis més grossos. L'estràngol ha canviat molt, perquè ara es juga damunt asfalt i la tella patina molt. S'ha de tirar una tella de ferro, ferir el rebàtol (8) i tomar les monedes. La tella que queda més a prop guanya.

stats