Medi Ambient

727 quilos per habitant: Balears és la comunitat que més residus urbans produeix

La gran quantitat de població soportada fa que cada ciutadà de les Illes produeixi el doble de mitjana que un madrileny

Balears és la comunitat més insostenible des del punt de vista de la generació de residus, amb una generació per habitant de 727,4 quilograms, xifra que situa les Illes al capdavant de la classificació de producció d'aquest greu problema ambiental.

El segon de la llista és també una comunitat turística, Canàries, però cada ciutadà d'aquell arxipèlag va generar 'només' 571 quilograms en un any, segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística corresponents a 2013, el darrer exercici del qual es disposa informació comparativa.

És evident que aquesta xifra inclou la generació de residus del sector turístic, que suposa repartir el que produeixen els 13 milions de visitants entre 1 milió de persones, que és la població de dret. El fet que Canàries tingui més habitants fa que la mitjana situï les Illes en la pitjor posició. Andalusia, que també té una important oferta turística i residencial, ocupa el tercer lloc, mentre que les comunitats amb menys producció de residus urbans per habitant són Castella-Lleó, Galícia i Madrid, aquesta darrera amb només 365 quilograms per habitant, menys de la meitat que Balears.

Com ja han dit diferents experts al llarg del temps, per molt que Balears tingui aquest 'handicap' de la població suportada, el fet real és que és la menys sostenible de l'estat espanyol respecte de la producció de residus, i això té a veure sens dubte amb l'absència de polítiques de reducció de residus, sempre orientades, en el millor dels casos, al reciclatge.

En el cas del sector turístic, la implantació progressiva del tot inclòs, un sistema que fa que els turistes tirin un tassó de plàstic al fems cada vegada que beuen, i així amb tots els estris, representa un veritable despropòsit ambiental que l'actual Govern va anunciar que estudiaria. En declaracions a l'ARA Balears, la directora general de Turisme va assegurar poc després de la seva presa de possessió que “el model actual del tot inclòs genera una barbaritat de plàstic i ho hem d’evitar”.

Dades estatals

Els 727,4 quilograms per habitant que genera un illenc són uns 250 quilograms més per persona que els 467,6 quilograms de residus que va produir de mitjana cada espayol, una xifra que va suposar la reducció d'un 2,4% sobre els registres de 2012.

Les empreses gestores de residus urbans van recollir a tot l'Estat 21,8 milions de tones de residus el 2013, un 2,7% menys que l'any anterior. D'aquests, 17,9 milions corresponien a residus barrejats i 3,9 milions a residus de recollida separada.

Altres residus

Si als residus d'origen urbà s'hi afegeixen els industrials i els que generen les diferents activitats econòmiques, les empreses de gestió de residus varen recollir el 2013 a Espanya 45,5 milions de tones de residus, nombre que va suposar un 1,4% més que l'any anterior.

El 96,0% dels residus tractats van correspondre a la categoria de no perillosos. En concret, es van tractar 43,7 milions de tones, un 1,3% més que el 2012. Per la seva banda, els residus perillosos van arribar a 1,8 milions de tones, un 2,9% més que el 2012. Del total de residus, el 55,3% es va destinar al reciclatge, el 37,4% a l'abocament i el 7,3% a la incineració.

Sectors

El 2013 el sector dels serveis va generar 5,4 milions de tones de residus no perillosos i 0,5 milions de tones de residus perillosos. Les categories de residus no perillosos més rellevants quantitativament dins el sector serveis van ser paper i cartró (1,2 milions de tones), residus mesclats (1 milió) i residus minerals (0,7 milions de tones). En l'àmbit dels residus perillosos destaquen els químics (0,2 milions) i els sanitaris i biològics (0,1 milions).

Per activitats, el comerç minorista i el comerç majorista van ser les que van generar una major quantitat de residus (2,8 milions de tones), seguides de les activitats immobiliàries, professionals i científiques (0,9 milions), les activitats sanitàries, dels serveis socials i activitats veterinàries (0,7 milions) i l'hostaleria (0,7).

 

 

 

 

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF