Publicitat
Publicitat

El futur del PSIB, en mans dels ciutadans

11.985 no militants i 2.587 afiliats socialistes decideixen avui entre Armengol i Calvo

Els socialistes saben que les d'avui no són només unes primàries ni són només per triar la candidata autonòmica de l'any vinent. Són conscients que en aquest procés s'hi juga alguna cosa més: el futur del partit. És evident que qui guanyi veurà reforçada la seva trajectòria política i qui perdi haurà de fer una passa enrere que, fins i tot, pot ser definitiva. I és evident que passi el que passi afectarà l'orientació del partit i a les seves expectatives.

Teòricament, però, els simpatitzants i militants socialistes només trien avui la futura candidata autonòmica. Ho fan entre els dos millors cartells que té ara mateix el partit: la seva secretària general, Francina Armengol, i la secretària general del partit a Palma, Aina Calvo. Malgrat que se'ls pengen etiquetes ideològiques contraposades, en realitat no han mostrat grans divergències ideològiques durant la campanya. Han prioritzat un discurs social i les diferències entre elles s'han hagut de de cercar a l'hora de fer els plantejaments o a l'hora de fer-se valer, en el to dels seus missatges o en propostes de caire més intern. Matisos, al cap i a la fi.

S'han evitat

Tampoc no han cercat l'enfrontament directe entre elles. Tot i que és conegut que no mantenen una bona relació, Armengol i Calvo s'han evitat. No s'han enfrontat ni en els quatre debats que han mantingut durant la darrera setmana, que han acabat sent consecucions de monòlegs. Sempre han guardat les maneres i s'han estimat més contraposar els seus plantejaments polítics als del president José Ramón Bauzá, com si ja fossin candidates del PSIB.

Passi el que passi avui, els socialistes ja han aconseguit fins ara una mobilització sense precedents en un partit d'esquerres per un procés que no deixa de ser intern. La xifra d'11.985 inscrits no militants suposa multiplicar gairebé per cinc el cens de militants que té el partit (2.587 comptant els membres de les Joventuts). En aquest procés, els afiliats han perdut la capacitat de decisió que se'ls suposava, però el partit ha guanyat presència social i, almenys aparentment, ha semblat que reactivava una part del seu electorat fent-lo partícip de les seves decisions.

La inscripció de tants ciutadans, però, no ha estat totalment espontània. Les dues candidatures han fet feina per arrossegar potencials votants i només una petita part s'ha inscrit motu proprio per participar en aquestes primàries obertes. Caldrà veure si avui es confirma aquesta mobilització a l'hora de votar. Segurament, el fet que les dues candidates hagin arribat fins al final amb opcions provocarà una alta participació en la votació.

Mobilització i divisió

El PSIB també ha evitat fins ara que aflori un enfrontament entre sectors del partit aprofitant la disputa entre dues candidatures. La capacitat de mobilització del procés, de moment, ha destacat més externament que la divisió interna que s'hagi pogut generar. Amb tot, la primera feina que haurà de fer la guanyadora del procés serà la d'evitar que les ferides que s'hagin pogut obrir durant la contesa continuïn obertes. Si la guanyadora vol tenir opcions, haurà d'aconseguir que cap sector es despengi i haurà de mantenir activa la militància després d'haver iniciat la precampanya més llarga que es recorda, més d'un any abans de les eleccions autonòmiques de maig de 2015.

No serà una precampanya bona de mantenir, perquè estarà condicionada per altres processos externs, com el de les eleccions europees, i interns, com el que ha de viure el PSOE a finals d'any, amb unes primàries per elegir el candidat estatal. De moment, els socialistes, que fa només uns mesos mostraven símptomes d'esgotament, han començat a agafar avantatge sobre la resta de formacions. Però queda més d'un any per a les eleccions autonòmiques i en política, ja se sap, un any pot ser una eternitat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF