El cultiu de bolets es manté a l’ombra de la sequera
Ni la planta de Llucmajor ni el distribuïdor de bolets continentals de Porreres detecten més demanda
LlucmajorL’esclata-sang no té recanvi. En el pitjor any que molts micòlegs i cercadors de bolets recorden, a causa de la sequera, la cuina casolana ha fet abstinència. Ni la planta de xampinyons i gírgoles de Son Fullana (Llucmajor), ni l’empresa de Llorenç Cerdà (Porreres), dedicada a la distribució de bolets procedents de la Península i del centre d’Europa, han detectat un increment en la demanda respecte anys passats.
Turisme i restauració segueixen sent els majors canals de comercialització per a una empresa com Sampson Española S.A., de Llucmajor. Joan Miquel Melià n’és el responsable de vendes. Des de la factoria de Son Fullana assegura: “Que hagi estat un mal any d’esclata-sangs i bolets no ha fet augmentar el comerç de xampinyons i gírgoles que cultivam”. La seva empresa és la segona en volum de vendes de bolets, amb una fabricació d’unes 500 tones de producte vegetal, “perquè a Sineu crec que duen més força que nosaltres”, comenta. Xampinyons Mallorquins S.A., a Sineu, és la primera empresa balear del sector i enguany fa 20 anys, emperò des de la gerència de la companyia no han volgut comentar ni facilitar cap dada sobre la marxa de la venda de bolets cultivats en un any en què el miceli del bolet silvestre ha quedat socarrat.
Llorenç Cerdà és el principal majorista de Mallorca que comercialitza bolets arribats de fora i en distribueix per molts mercats i botigues. Fa 15 anys va deixar-ne de cultivar a ses Coves de Son Garau, entre Campos i Felanitx. Tot i la manca de bolets mallorquins, durant tota la temporada ha tingut pràcticament la mateixa demanda, la qual cosa confirma que a la cuina local, si no hi arriba l’esclata-sang ‘de casa’, el foraster té mal entrar-hi. “No ha vingut massa cosa de fora, i el poc que ha arribat ha estat bastant corcat. La temporada ha estat dolenta en general per tot arreu”, explica aquest expert comerciant de bolets. “L’esclata-sang arribat de fora no ha estat de qualitat i s’ha mogut en un preu d’entre 15 i 20 euros. I el que ha estat trossejat ha acabat al voltant de vuit euros. La gent de la plaça s’ha cansat de tirar gènere”, afegeix.
L’esclata-sang mallorquí gairebé no ha aparegut, igual que molts altres fongs autòctons, tot per la manca de pluges. Cerdà considera que el bolet cultivat té el seu camp comercial més o menys assegurat: “És més net que el silvestre: ni arena ni cucs. Per tant té més bona vista, i llavors manté més temps les seves qualitats saboroses guardat en fresc”, això sense voler llevar les excel·lències als bolets autòctons.
Bolets de Romania i Bulgària
Qualsevol any amb un règim de pluges normal hi ha bolets tota la temporada. “A la Península quan s’acaba el de la zona nord en surten a la zona sud. Devers Andalusia i Portugal encara hi ha picornells”, explica Llorenç Cerdà. Des del centre d’Europa ens arriben bolets a les Illes, especialment de Rumania i de Bulgària. “Però també allà han patit enguany les conseqüències d’una climatologia que no ha afavorit la sortida de bolets”, subratlla.
Poca pluja i massa calor
La sequera i els seus efectes en el món de la micologia ha obert debat entre els entesos, perquè els bolets depenen del temps. Guillem Mir és un expert en la matèria. Viu a Alaró i ha analitzat el decurs d’una campanya boletaire que ha deixat molt mal gust a milers de cercadors. “A finals d’octubre hi hagué una sortida general de bolets primerencs, blaves, pixa-cans... a la zona de la Serra i al centre, perquè tinguérem pluges a mitjan agost i també en el mes de setembre. Llavors es va aturar de ploure”, explica el micòleg. L’esclata-sang, ja més tardà, no arribà a rebentar. “Veníem ja d’un mes de juliol molt calorós, 37 i 38 graus. A aquesta temperatura el miceli, que és l’arbre del bolet i el bolet n’és el fruit, només pot la aguantar un o dos dies. Tants dies de forta calor degué cremar-lo”, explica Guillem Mir. Després remarca que, “al principi, devers Pollença trobaren molt picornells, potser per ser una zona més humida i allà el miceli pogué aguantar millor les elevades temperatures que a altres indrets de menys humitat”, teoritza.
I les previsions per enguany, si no plou, no són gaire optimistes, “perquè el miceli no creixerà sense les condicions adequades d’humitat i temperatura”. De moment, els ametlers han avançat la florida i també surten els espàrrecs a deshora. El temps continua comandant.
