Publicitat
Publicitat

El conreu de transgènics guanya territori

Mallorca disposa de més de 50 hectàrees destinades a un tipus de blat de moro modificat genèticament

L’ascens de l’agricultura ecològica és incompatible amb els conreus de productes transgènics, segons posa de manifest l’Associació de productors d’agricultura ecològica de Mallorca (Apaema).
Aquesta organització va presentar ahir la seva agenda ecològica i va aprofitar l’acte per organitzar una xerrada sobre transgènics. Apaema treu pit quan diu que les Balears són la segona regió de l’estat espanyol amb major proporció de territori ecològic, i que els illencs consumeixen cada vegada més productes eco.

Però Apaema manté que estaria encara més orgullosa si “l’acord del 2007 del Parlament de les Illes Balears per convertir l’Arxipèlag en un territori lliure de transgènics fos una realitat i no una simple declaració d’intencions”. I aquestes manifestacions van directament encaminades a les xifres en augment de les hectàrees destinades a cultivar el blat de moro BT.
Actualment, a les Balears, aquest transgènic només es cultiva a Mallorca, amb unes 53 hectàrees a Capdepera, Palma i Vilafranca.

“El seu pol·len, però, contamina amb la seva genètica manipulada, el blat de les Índies d’aquests veïns i de tota la resta que en sembren a 1.000 metres al voltant”, denuncia Apaema. “Aquest fet, sumat a l’entramat de petites parcel·les, fa que la coexistència entre cultius transgènics i cultius ecològics sigui impossible: si les llavors estan contaminades, no es poden tornar a utilitzar en agricultura ecològica”, afegeix l’associació de productors.

Apaema reclama que a les Balears es prenguin mesures efectives contra el cultiu dels transgènics, de la mateixa manera que s’ha fet al País Valencià, que “ha iniciat el camí per establir una moratòria en l’aplicació de transgèncis en l’agricultura i en l’alimentació dins del seu territori”, remarca l’Associació de productors d’agricultura ecològica de Mallorca.

Sobre aquesta possibilitat, la de seguir l’exemple del País Valencià, fonts de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca responen que “el tema de la prohibició dels transgènics s’està estudiant”. A les Illes es va per aquesta línia, encara que fa falta investigar a fons els avantatges i els inconvenients de prendre aquesta mesura. Que el tema és damunt la taula queda provat amb els contactes amb Amics de la Terra per organitzar unes jornades sobre aquesta qüestió.
Segons el registre d’OMG (Organisme Modificat Genèticament), es va produir un bot significatiu entre l’any 2011 i el 2012, quan es va passar de 7,15 hectàrees cultivades, a sa Pobla, a 72,76 en aquest mateix municipi, Muro i Campanet.

Els anys següents, l’extensió dedicada als transgènics va disminuir a xifres com les actuals, segons la informació facilitada per la Conselleria.

Des d’Apaema sostenen que si les Balears volen que el futur es basi en “una agricultura i una alimentació de proximitat, respectuosa amb el medi ambient i la salut de les persones, cal una moratòria a la valenciana, perquè només els transgènics ens poden aturar”.

A favor i en contra

Amics de la Terra, Ecologistes en Acció i altres organitzacions han alertat, al llarg dels darrers anys, sobre els possibles danys que pot causar el cultiu de transgènics i han reclamat que es facin controls i un seguiment científic dels efectes que tenen en la biodiversitat.

En canvi, els defensor d’aquests cultius hi veuen una solució per plantar cara al problema de la manca d’aliments a les regions més pobres del món. 

Fa uns mesos, l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units va presentar un informe que pretenia ser definitiu en la qüestió d’aclarir, d’una vegada, si els transgènics són bons o dolents. Segons aquest estudi, en què van participar una vintena d’experts, els transgènics no impliquen riscos per a la salut ni tampoc hi ha confirmació del dany en l’agricultura ecològica.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/01/2018

Consultar aquesta edició en PDF